Més que mai, aquest 20-N PSOE i PP seran perfectament intercanviables. Ahir, José Bono reclamava un acord de coalició entre els dos grans partits espanyols, però no caldrà ni això. Guanyi qui guanyi, el pròxim govern de Madrid es limitarà a seguir les ordres que li arribin des dels centres de poder econòmic i financer. En el fons, les eleccions només determinaran qui és que posa la cara davant d'una espiral d'empobriment i descontentament social.

Com és normal, el missatge transversal serà que el cafè per tothom és massa car: "S'haurà de plantejar que no podem tenir 17 governs, 17 parlaments, 17 tribunals suprem, 17 tribunals de comptes i 17 defensors del poble", recomanava Bono com a recepta única contra la dilapidació de recursos. Ell coneix bé el malbaratament, va presidir una institució de nova creació anomenada Castella-La Manxa durant més de vint anys.

Aquesta voluntat de desmantellament del sistema autonòmic arribarà aviat. En forma d'ordre dels mercats i les institucions europees i aquell serà el moment en el qual Catalunya haurà de ser capaç de fer veure al món la diferència entre una nació i una menjadora territorial.