Ja
s'ha desvinculat formalment de l'Escola i la Fundació?
Aquí
cal fer una precisió semàntica. Desvincular vol dir
trencar lligams. I jo no ho faré ni amb la Fundació ni
amb la figura de l'Eduard Soler. Respecte els lligams contractuals
amb el patronat encara els estem trencant.
Fa
una setmana va afirmar a El 9 Nou que marxar de l'Escola era
la seva mort...
Sí,
ja que per mi la Fundació era la meva vida i deixar-ho després
d'onze anys és perdre-ho tot. Tal i com li va passar al meu
pare durant el franquisme -el van empresonar i condemnar a mort- sé
que fer aquestes manifestacions disconformes amb l'actual patronat
serà per mi talment com una pena de mort.
S'ha
parlat molt de les màquines de l'Escola del Treball i del
Centre Tecnològic. Què està passant?
El
senyor Soler comprava màquines per a l'Escola del Treball que
permetessin als joves tenir una formació capdavantera. Jo
recordo la compra de la màquina tridimensional. L'Eduard Soler
em va preguntar: 'Això servirà per tal que els alumnes
tinguin una formació excel·lent?' i com que la resposta
va ser afirmativa doncs la vam adquirir. També ens vam
preguntar si comprar-la serviria per tal que les empreses de l'entorn
evolucionessin cap a una tecnologia més innovadora.
Evidentment que sí, i per això ho vam tirar endavant.
Però
si ara ve algú, agafa aquesta màquina i se l'endú
de l'Escola i la instal·la en un altre empresa, no està
actuant com ho faria l'Eduard Soler sinó tot el contrari. Uns
han aportat capital a l'Escola i altres l'han tret. Això ha
passat en el cas de la màquina tridimensional però
també amb la de cinc eixos.
Vostè
ha parlat de l'Escola, al Centre Tecnològic també ha
passat el mateix?
Sí,
allà també s'han venut moltes màquines.
Per
tant, quan s'apunta que s'està desmantellant el Centre
Tecnològic, hi ha part de raó?
No
part, té tota la raó del món. D'un any ençà
s'ha reduït molt el personal -i per cert, no hi hagut massa
persones que hagin pogut manifestar-ho obertament- i s'han tret
màquines i tecnologia. En definitiva, s'ha desmantellat el
Centre tant a nivell de capital humà com material.
A
partir del Centre Tecnològic o del CIEM, un altre de les potes
del projecte de la Fundació, han quallat projectes a la
comarca?
Jo
no en conec cap. El CIEM ha ajudat a constituir empreses però
han estat sempre a fora de la comarca. Tal i com he comentat
anteriorment, precisament en els casos d'empreses de la comarca el
CIEM no ha donat el suport necessari. Abans parlava de Norfeus però
hi ha altres exemples com és el cas d'Impuls IDI.
La
gestió del llegat del senyor Eduard Soler, econòmicament
parlant, ha estat bona?
No,
s'hagués pogut fer molt millor. Hi ha moltes despeses que el
senyor Soler no hagués consentit de cap manera.
De
quin tipus?
Inversions
errònies, despeses de funcionament i manteniment, despeses de
representació...
Quan
parla d'inversions errònies es refereix a finançar un
pavelló o una promoció d'habitatges de protecció
oficial?
També.
Però no no només això. Es tracta de la compra de
certes instal·lacions pel Centre Tecnològic que mai han
funcionat o projectes consistents en 'vendre fum' en els quals no hi
havia res a darrera. Només cal consultar hemeroteques per
veure les moltes idees que mai han quallat.
La
seva sortida i la de Ramon Roca -director del Centre Tecnològic-,
el passat mes de juny, poden no ser el darrer capítol d'una
possible crisi a la Fundació?
No
hi ha dubte que tant el Ramon Roca com jo mateix érem dues
persones molt afectes al senyor Soler. Si ambdós decidim que
tal com funcionen les coses ja no és el nostre projecte, vol
dir que poden venir coses pitjors.
L'Ajuntament
hauria de reaccionar?
Jo
crec que ho hauria d'haver fet molt abans. El fet que l'Ajuntament de
Ripoll tingui tres representants al patronat suposa que les coses
s'haurien d'haver fet d'una altra manera. Si no han reaccionat ells
en sabran els motius.
Té
futur la Fundació?
I
tant! El somni de l'Eduard Soler és massa important per
deixar-lo morir. Si jo pensés que no tingués futur no
faria el que faig. Hauria callat.
Salvant
totes les distàncies, els primers cristians sabien que la seva
religió tenia molt camí a recórrer i per això
alguns van ser màrtirs. A mi no em fa res morir per la
Fundació, ja que crec fermament amb el seu futur.
