
Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, fins a Planoles. El topònim és clarament descriptiu, Planoles, diminutiu plural de plana, que s’ha de traduir com "planes petites". Això justament és el que veiem.
Els vessants nord i sud són coberts de boscs de roures i pins a la solana i avets a l'obaga, fins a prop dels 1 800 metres d'altitud, i de pasturatges i ermots d'aquesta alçària en amunt; els conreus pràcticament han desaparegut en els darrers anys del segle XX, i els pocs que queden, farratge bàsicament, es troben prop de la població.
La vida a Planoles es desenvolupa al centre de la seva vall, entre la carretera N-260, i el riu Rigard prop del qual discorre la via del ferrocarril; ambdues infraestructures comuniquen Barcelona amb Puigcerdà.
Ens aturàvem davant de l’ església de Sant Vicenç , excels patró del poble, per retratar el monument a la moneda ibèrica. La moneda original de bronze (no s’esmenta l’escala a que es va fer la reproducció) va ser trobada el 1992 per Joan Espinet i Eudald Carbonell al prat de la Colomina.

Prop del lloc on es va trobar la moneda es van identificar restes de carbons vegetals, ceràmica i escòria de ferro, això permet sostenir la hipòtesi que en aquell indret hi havia una foneria. En els segle XVII i XVIII, l’explotació de les mines en tots els pobles de la vall, va fer créixer nombroses fargues a les ribes del Freser i del Ter, que van resistir fins que l’extracció del mineral va deixar de ser rendible. De la importància que va tenir aquesta activitat ha nascut la ruta de les mines de la Vall de Ribes .
Secció Racons del Ripollès
Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya
[googlemaps]http://maps.google.es/maps/ms?msid=202826986106990285684.00047403bb90087382c7a&msa=0&ll=42.333169,2.068176&spn=0.089971,0.264187[/googlemaps]