Aquest dimecres el Museu d’Art de Sabadell inaugura l’exposició Sabadell Obert 14/15, que recull el treball de diferents artistes sabadellencs que han participat en les residències que s'han dut a terme a l’Estruch. Enguany la mostra ha reunit a cinc artistes amb formacions, interessos, bagatges i referents ben diversos, cosa que dóna una àmplia riquesa de perspectives a l'exposició. 

Es tracta d’un instrument per donar suport a les pràctiques artístiques contemporànies a la ciutat. Així, al final de cada temporada, els projectes seleccionats en les dues convocatòries que han estat desenvolupats als tallers de la NauEstruch es mostren al Museu d'Art de Sabadell en forma d’exposició col·lectiva. 

Si bé no es pot trobar un criteri temàtic per reunir aquests treballs, sí que es posa l’accent en com s’han dut a terme. Quins processos o quines performativitats s’han posat en joc seria un dels focus d’interès que s’estudia en una Fàbrica de Creació de les Arts en Viu com és L’Estruch. En tots els casos hi ha rastres clars d’aquest esdevenir. Per exemple, el material de Gemma Gelabert és un cúmul d’experiències d’un viatge on tot el que ha recollit és susceptible de ser mostrat.

El Genís De Diego presenta imatges a mig coure en una factura que acosta a la construcció d’imatges de la memòria o dels somnis. D’altra banda, Zisis parla de l'interstici; no són imatges estàtiques, sinó en eterna transformació. En les fotografies de Pablo Sánchez es veu l’apropament, els diàlegs, la presa de confiança..., el temps d’abans i després de cada foto.

Finalment, l’Antonio Daveiga deixa clara la seva insistència d’anar un cop i un altre sobre la mateixa tela, afegint capa sobre capa i endinsant-se cap a la foscor. Una sort de ritual de dol.