Un intimista Manel Navarro arrasa a la Sala Bikini de Barcelona

Publicat el 06 de juny de 2017 a les 17:00
Aplaudiments, cartells amb dedicatòries, i moltes floretes són les mostres d'afecte que va rebre un Manel Navarro que, després de la grandesa i l'espectacularitat d'Eurovisió, es plantava davant d'una Sala Bikini de Barcelona plena de gom a gom per oferir un acústic molt íntim.

Ahir era el dia de treure-ho tot, i malgrat que en Manel sabia que les entrades estaven exhaurides, no s'esperava que la gent l'estimés tant. Que si "guapo", "ets molt gran", o "t'estimem", era el que més cridaven les fans, i els fans, que també hi havia molts nois!
 

El concert va ser completament acústic, només ell amb la seva guitarra, l'Edgar Regincós i en Marc Montserrat acompanyant-lo en algunes de les cançons. No en totes, perquè després de dir a Adolescents.cat en l'entrevista prèvia al concert, que esperava treure el seu disc cap al mes de setembre, va cantar algunes cançons inèdites.

I si el seu últim senzill, Keep on falling, ja ha sigut un èxit en poques hores, les altres cançons que té a punt, com Would you stay with me no poden ser menys, perquè en presentar-les al públic va crear un moment realment màgic, i van ser molt aplaudides.
 

De fet, tot el concert va estar envoltat de certa màgia. Va interactuar amb el públic, va fer bromes, i fins i tot hi van haver discursos emotius, com el de l'Edgar, que el va aplaudir per l'actitud amb la qual ha afrontat les crítiques dels últims dies, o el de Dani Fernández, exmembre d'Auryn.

Sí, en Dani va ser l'artista convidat de la nit, i és que són molt amics amb en Manel. Va explicar com es van conèixer, i va confessar el que sentia per ell, que després de totes les experiències que han compartit, per ell "és com un germà".

Potser serà per l'acústic íntim però molt polit, per veure en Manel segur de si mateix, tranquil i feliç de no haver d'interpretar un personatge, o potser perquè feia menys de 24 hores que s'havia posat a la pell d'Ed Sheeran per imitar-lo en directe a Tu cara no me suena todavía, on va demostrar el seu talent i va emmudir les crítiques eurovisives.
 

Hi ha cantants que necessiten ben poca cosa per enganxar-nos a la seva música, i en Manel ho ha aconseguit pujant damunt d'un escenari amb una tímida llum, només amb la seva guitarra, tancant els ulls i cantant el que li surt de dins. Bravo, Manel.