Agents dels Mossos d'Esquadra, de la Unitat d'Investigació de Lleida, van detenir el passat dimecres, a Viladecans, un home, de 20 anys, com a presumpte autor de 30 delictes d'estafa. És el resultat d'una feina iniciada durant el mes de desembre després de detectar-se diverses denúncies per estafes bancàries comeses amb el mateix modus operandi. En tots els casos, les víctimes havien estat estafades amb la modalitat coneguda com smishing -enviament de missatges de text al mòbil-.

Els investigadors van comprovar que l'estafador seria un jove amb coneixements informàtics, amb domicili al Baix Llobregat, i que hi haurien més víctimes arreu de Catalunya, especialment al Berguedà i Vallès Occidental.

En aquesta investigació, els agents van comprovar que l'estafador, després d'accedir a les dades bancàries de les víctimes mitjançant una pàgina clonada, anava a diferents caixers automàtics del Baix Llobregat i feia extraccions de diners en efectiu.

L'acusen de trenta estafes comeses des del 12 de desembre de l'any passat amb víctimes a diferents comarques catalanes. Concretament, 16 a Lleida, sis a Berga, i altres a Manresa, l'Hospitalet de Llobregat, Barberà del Vallès, Sabadell, Rubí, Igualada i Sitges. Ara com ara, el valor dels diners estafats ascendeix a 14.780 euros.

La investigació continua oberta i no es descarta que el detingut estigui implicat en altres fets similars i que hi hagi més persones implicades. El detingut va passar divendres a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Gavà.

[h3]Què és l''smishing'?[/h3]
És una variant del phishing que utilitza tècniques d'enginyeria social i missatges de text, tipus SMS, adreçats a usuaris de telefonia mòbil. Amb l'aparença de provenir de fonts fiables, com entitats bancàries, per intentar aconseguir dades confidencials de l'usuari, que posteriorment utilitzen per cometre les estafes.

Aquests SMS inclouen un enllaç que en accedir porta a pàgines web il·lícites. D'aquesta manera, l'usuari introdueix la informació sol·licitada, usuari i contrasenya de la seva banca electrònica. Tota aquesta informació va a parar a mans dels ciberdelinqüents que l'aprofiten per realitzar compres fraudulentes, transferències o reintegraments de diners en caixers automàtics.