La primera de les cinc jornades de vaga a FGC convocades pel sindicat Semaf ha arrencat a l’estació de Sabadell Plaça Major amb andanes i trens plens en moments puntuals del matí. Tot i que els serveis mínims del 50% en hora punta s’han complert amb normalitat segons l’operadora, entre les vuit i dos quarts de nou alguns trens anaven tant plens que molts usuaris optaven per agafar-ne el següent.
En Joan Serrat, per exemple, que havia d’agafar el tren a Sant Quirze del Vallès per anar a Barcelona ha optat per anar a Sabadell perquè els trens que arribaven cada 15 minuts anaven “fins dalt de gent”. “Aquí també van plens, però a Sant Quirze era impossible pujar”, explicava lamentant que les vagues “també hagin arribat a FGC”.
A l’estació de Sabadell Plaça Major, entre dos quarts de vuit i les 9 del matí els trens han anat arribant de forma irregular. En alguns moments venien en direcció Barcelona amb diferències de tres a cinc minuts, com en un dia ordinari, i en d’altres cada 10 minuts o més, moments en els quals l’andana s’omplia de viatgers que, en alguns casos, no han pogut pujar als combois perquè anaven plens.
Una situació que s’agreujava en les següents estacions. El Joan, per exemple, que havia d’agafar el tren a Sant Quirze per anar a treballar a Barcelona ha optat, després de no poder pujar-ne a dos perquè anaven “petats”, per recular per agafar un tren a Sabadell per poder-hi pujar.
En Juanma per contra, explicava que no havia notat cap diferència amb un dia normal perquè estava a punt de pujar al tren que agafa cada matí per anar a treballar. “Encara no he arribat a Barcelona però no he notat res. Suposo que més tard, quan hi hagin menys freqüències serà diferent”, afegia.
Molts usuaris consultats desconeixien que avui hi havia vaga i a molts d’ells els ha sorprés que s’hagi convocat a FGC, un servei que normalment “va superbé”, com destacava la Mireia. Els que sí sabien de la vaga reconeixien que s’esperaven que tingués menys afectació perquè la convocava un sindicat minoritari com Semaf.
Qui és Semaf?
El gruix dels treballadors del sector ferroviari operat per Renfe -maquinistes, interventors, personal d'estacions, de tallers- s'agrupen en grans sindicats que els representen de manera conjunta. Hi ha excepcions, i aquí és on irromp una de les figures més identificables: el Semaf. Aquesta entitat únicament agrupa els conductors dels trens i és un sindicat corporatiu d'àmbit estatal.
El seu èxit entre aquest sector és molt destacat, fins al punt que és el sindicat majoritari de tota la companyia Renfe, tant a l'Estat com a Catalunya. En el cas català, als darrers comicis, els vots de 2126 treballadors van que l'estructura sindical quedés liderada per Semaf (22 delegats), seguida d'UGT (13), CCOO (7), la CGT (6), SF-Intersindical (5) i Alferro (4). El seu protagonisme en el sector fa que hagi tingut molta força en tot el procés de vagues convocades a Rodalies arran de l'accident a Gelida.
