18
de març
de
2019, 07:00
Actualitzat:
15:53h
El Campus de Sabadell de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fa un quart de segle. Des d'aquest racó del barri de Covadonga surten els futurs enginyers, economistes i comptables, entre d'altres, del país. Acull uns 1.200 estudiants, lluny dels 1.800 que al principi hi havia amb la diplomatura en Ciències Empresarials, l’Enginyeria Tècnica i Informàtica. El canvi, el 2009, amb el pla Bolonya va passar a oferir graus en Comptabilitat i Finances, Gestió Aeronàutica i Empresa i Tecnologia, a més de màsters i postgraus. Això vol dir que "hem produït 7.325 graduats, és a dir, uns 300 a l’any", calcula el delegat de la rectora, Santiago Guerrero (Lanaja (Osca), 1961). Una figura que ha creat la rectora de la UAB, Margarita Arboix, i que entre classe i classe, Guerrero s'ha assegut per atendre NacióSabadell.
- Quina tasca desenvolupa el delegat de la rectora per al Campus de Sabadell?
- M’ocupo de les coses que no són de cap facultat en concret, fer projectes més transversals i ser l’interlocutor de la rectora a Sabadell. I també d’un tema pendent que tenim les universitats, integrar-nos més a la ciutat, al territori. No estem tancades, perquè tenim influència, però en el que és la vida ciutadana en tenim poca. Tot i així, els ajuntaments, cada cop més, demanen coses més explícites.
- En què cal més integració?
- Doncs, aviat presentarem un projecte que es diu Eines, liderat per la Facultat d’Economia i Empresa, entre d’altres. Està centrat en l’emprenedoria social, amb interès no només de Sabadell, també d'altres ajuntaments dels Vallesos. I aquesta iniciativa pot tenir més incidència en la gent.
- La UAB, a Sabadell, té en marxa iniciatives com el projecte Ítaca i l'Aula d'Extensió Universitària...
- ... De vegades, la UAB per la pròpia dinàmica i perquè està tot molt estructurat, no n’és conscient dels projectes que té en marxa. Entre d’altres coses, perquè parlem d’una de les 25 organitzacions més grans de Catalunya. Sí que hi ha iniciatives amb Sabadell com aquesta del campus Ítaca o el projecte Argó, la formació per a professors de Primària i Secundària de la ciutat i també d’altres, però són més de transferència de coneixement. El que ens falta és presència pública.
D'altra banda, duem a terme cursos per a gent gran, amb persones interessades per aprendre. També s'introduirà a Sabadell Les aules per a la gent gran, que és molt específic amb entre cinc o deu sessions. Una prova que s'ha fet a la Casa Convalescència, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, amb unes 300 persones.
- Hi ha alguna previsió d'ampliar l'oferta acadèmica del Campus de Sabadell?
- Hi ha la idea de fer un màster nou i una titulació nova, però és un procés lent, més enllà del tema burocràtic, no hi ha diners públics i això ho endarrereix. A més, la posada en marxa d’un grau ha de tenir una continuïtat en els anys i, per tant, s’ha de pensar molt bé abans d'afegir-lo a la cartera de graus.
- Estarà relacionat amb el que s'imparteix aquí?
- Sí, estarà relacionat amb el que es fa, és a dir, amb els estudis d'economia i empresa, amb gestió d’organitzacions i l’aeronàutica. Això vol dir que es reforça i s'aposta per aquest campus.
- Per tant, a Sabadell hi ha espai per acollir més estudiants?
- Sí, tenim més capacitat productiva. Aquí vam arribar a ser, amb les anteriors titulacions, 1.800 estudiants i ara som uns 1.200. Poden venir-ne més.
- Comenta que sí poden acollir més alumnes, però aquests poden pagar les taxes?
- L'increment de taxes no ha tingut efectes sobre la demanda. Això pot tenir moltes explicacions i una pot ser que el filtre es fa a la Secundària, es perd molt de talent en aquesta etapa. Crec que hi hauria una pèrdua menor si hi haguessin beques salari. Amb això no estic dient que no hi hagi problemes per afrontar el pagament de les matrícules universitàries, perquè n’hi han. A més, sóc dels que defensa la universitat gratuïta, però això són molts diners, caldria una inversió pública molt gran.
- Quin grau d'inserció laboral tenen els que surten graduats de Sabadell?
- En el cas dels estudiants d'Economia i Empresa, segons l'enquesta de 2017, dos anys després d'haver acabat, la seva inserció està per sobre del 90% i la seva satisfacció s'avalua per sobre del 7,5, en relació a l'ocupació amb allò que han estudiat. Al cap i a la fi, la millor manera de no estar aturat és tenir un grau o una FP superior. Tot i que sé que en altres carreres, que no estan relacionades amb l'economia i l'empresa, és més complicat.
El món empresarial vol gent amb experiència a l’estranger i si hi ha alguna queixa, que en són poques, és un major nivell d’anglès, que això és una assignatura pendent molt estesa. Una persona que ha estat fora vol dir que ha tingut autonomia, és un atribut positiu i tenen en compte les companyia. Així com haver treballat, del que sigui.
- Ha estrenat un càrrec en una època de moltes mobilitzacions, no només estudiantils, també el país. Com s'ha viscut des del Campus de Sabadell?
- Cert, però l'activitat més bèstia que recordo, perquè desenvolupava tasques al rectorat, va ser en l’època de Bolonya, el 2007. També amb el "No a la guerra" i el Prestige, van anar estudiants de voluntaris a recollir petroli. I amb l’augment de taxes, pel que suposava, no n’hi han hagut tantes com m'esperava. I això xocarà la gent, però no trobo que els estudiants estiguin gaire interessats en política. Ara estic generalitzant, perquè depèn de cada facultat. Diria que hi ha més mobilització política per part del professorat que de l'alumnat. Trobo que els estudiants estan més sensibilitzats i preocupats per la solidaritat i no ho dic per dir. Sóc professor, interactuo a diari amb ells i en les jornades de portes obertes a la UAB demanen per la Fundació Autònoma Solidària (FAS).
- Quina tasca desenvolupa el delegat de la rectora per al Campus de Sabadell?
- M’ocupo de les coses que no són de cap facultat en concret, fer projectes més transversals i ser l’interlocutor de la rectora a Sabadell. I també d’un tema pendent que tenim les universitats, integrar-nos més a la ciutat, al territori. No estem tancades, perquè tenim influència, però en el que és la vida ciutadana en tenim poca. Tot i així, els ajuntaments, cada cop més, demanen coses més explícites.
- En què cal més integració?
- Doncs, aviat presentarem un projecte que es diu Eines, liderat per la Facultat d’Economia i Empresa, entre d’altres. Està centrat en l’emprenedoria social, amb interès no només de Sabadell, també d'altres ajuntaments dels Vallesos. I aquesta iniciativa pot tenir més incidència en la gent.
- La UAB, a Sabadell, té en marxa iniciatives com el projecte Ítaca i l'Aula d'Extensió Universitària...
- ... De vegades, la UAB per la pròpia dinàmica i perquè està tot molt estructurat, no n’és conscient dels projectes que té en marxa. Entre d’altres coses, perquè parlem d’una de les 25 organitzacions més grans de Catalunya. Sí que hi ha iniciatives amb Sabadell com aquesta del campus Ítaca o el projecte Argó, la formació per a professors de Primària i Secundària de la ciutat i també d’altres, però són més de transferència de coneixement. El que ens falta és presència pública.
D'altra banda, duem a terme cursos per a gent gran, amb persones interessades per aprendre. També s'introduirà a Sabadell Les aules per a la gent gran, que és molt específic amb entre cinc o deu sessions. Una prova que s'ha fet a la Casa Convalescència, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, amb unes 300 persones.
- Hi ha alguna previsió d'ampliar l'oferta acadèmica del Campus de Sabadell?
- Hi ha la idea de fer un màster nou i una titulació nova, però és un procés lent, més enllà del tema burocràtic, no hi ha diners públics i això ho endarrereix. A més, la posada en marxa d’un grau ha de tenir una continuïtat en els anys i, per tant, s’ha de pensar molt bé abans d'afegir-lo a la cartera de graus.
- Estarà relacionat amb el que s'imparteix aquí?
- Sí, estarà relacionat amb el que es fa, és a dir, amb els estudis d'economia i empresa, amb gestió d’organitzacions i l’aeronàutica. Això vol dir que es reforça i s'aposta per aquest campus.
- Per tant, a Sabadell hi ha espai per acollir més estudiants?
- Sí, tenim més capacitat productiva. Aquí vam arribar a ser, amb les anteriors titulacions, 1.800 estudiants i ara som uns 1.200. Poden venir-ne més.
"A la Secundària es perd molt de talent"
- Comenta que sí poden acollir més alumnes, però aquests poden pagar les taxes?
- L'increment de taxes no ha tingut efectes sobre la demanda. Això pot tenir moltes explicacions i una pot ser que el filtre es fa a la Secundària, es perd molt de talent en aquesta etapa. Crec que hi hauria una pèrdua menor si hi haguessin beques salari. Amb això no estic dient que no hi hagi problemes per afrontar el pagament de les matrícules universitàries, perquè n’hi han. A més, sóc dels que defensa la universitat gratuïta, però això són molts diners, caldria una inversió pública molt gran.
- Quin grau d'inserció laboral tenen els que surten graduats de Sabadell?
- En el cas dels estudiants d'Economia i Empresa, segons l'enquesta de 2017, dos anys després d'haver acabat, la seva inserció està per sobre del 90% i la seva satisfacció s'avalua per sobre del 7,5, en relació a l'ocupació amb allò que han estudiat. Al cap i a la fi, la millor manera de no estar aturat és tenir un grau o una FP superior. Tot i que sé que en altres carreres, que no estan relacionades amb l'economia i l'empresa, és més complicat.
El món empresarial vol gent amb experiència a l’estranger i si hi ha alguna queixa, que en són poques, és un major nivell d’anglès, que això és una assignatura pendent molt estesa. Una persona que ha estat fora vol dir que ha tingut autonomia, és un atribut positiu i tenen en compte les companyia. Així com haver treballat, del que sigui.
- Ha estrenat un càrrec en una època de moltes mobilitzacions, no només estudiantils, també el país. Com s'ha viscut des del Campus de Sabadell?
- Cert, però l'activitat més bèstia que recordo, perquè desenvolupava tasques al rectorat, va ser en l’època de Bolonya, el 2007. També amb el "No a la guerra" i el Prestige, van anar estudiants de voluntaris a recollir petroli. I amb l’augment de taxes, pel que suposava, no n’hi han hagut tantes com m'esperava. I això xocarà la gent, però no trobo que els estudiants estiguin gaire interessats en política. Ara estic generalitzant, perquè depèn de cada facultat. Diria que hi ha més mobilització política per part del professorat que de l'alumnat. Trobo que els estudiants estan més sensibilitzats i preocupats per la solidaritat i no ho dic per dir. Sóc professor, interactuo a diari amb ells i en les jornades de portes obertes a la UAB demanen per la Fundació Autònoma Solidària (FAS).