Segons les dades de les capitals de comarca i les ciutats de més de 20.000 habitants del país compilades per l'ACN, s'apujarà un 5% de mitjana a les principals poblacions catalanes i, en alguns casos, superaran el 15%. El preu de l'IBI per habitatge és el resultat de dividir el valor cadastral de la totalitat d'immobles urbans a cada municipi pel número d'immobles urbans, fent servir dades del Cadastre –que depèn del ministeri d'Hisenda–.
Per l'any 2023, el tipus impositiu de l'IBI en els 89 municipis seleccionats era del 0,767% sobre el valor cadastral total de cada habitatge, en el cas dels immobles urbans. Per al 2024, la xifra se situarà aproximadament en el 0,8%, fet que representa al voltant d'un 5% d'increment mitjà. Tot plegat es tradueix en uns 23 euros més per rebut, amb una quota mitjana anual que passa de 457 euros a 481 euros.
Percentatges i rebuts totals
Els tipus impositius d'IBI urbà més alt entre els municipis seleccionats són els de Reus (Baix Camp), Blanes (Selva), Tortosa (Baix Ebre) i el Vendrell (Baix Penedès), amb xifres que oscil·len entre l'1,15% i l'1,2%. A l'altra banda de la balança, els tipus més baixos per al 2024 són els de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), Castelldefels (Baix Llobregat), Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i el del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que no arriben al 0,5%.Amb tot, el preu més alt per rebut, segons les estimacions de l'ACN, és a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), amb uns 700 euros per família. Igualada (Anoia), Barcelona (Barcelonès), Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) o Martorell (Baix Llobregat) s'apropen també als 700 euros. Al seu torn, el Pont de Suert no arriba als 200 euros per immoble en concepte d'IBI, mentre que Gandesa (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) no arriben als 300 euros.
