21
de desembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:28h
"Sant Cugat és la ciutat que ens ha vist créixer, però molt probablement no serà la ciutat que ens veurà fer-nos grans". Una sentència lapidària verbalitzada per la tinència d'alcaldia de Drets Socials, Marco Simarro (CUP), davant la presentació del primer avançament de les dades recollides per les Dades Obertes de la Ciutat (DOC) en matèria d'habitatge.
Una diagnosi que serveix per aprofundir en una de les principals preocupacions de la ciutadania a partir de 800 enquestes telefòniques que arriba després d'aprovar-se aquest dilluns les primeres passes pel desenvolupament del futur ecobarri de Ca n'Ametller, l'entrega de claus d'una nova promoció de pisos de protecció oficial de Promusa i les conclusions d'unestudi de la UAB que aborda l'expulsió i gentrificació que pateix la població perquè no pot fer front als preus del mercat immobiliari.
Així doncs, entre d'altres, el DOC destaca que el 46,5% dels santcugatencs tenen dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge i que el 68% de la població està preocupada per poder mantenir la seva situació econòmica davant d'una previsible accentuació dels desorbitats preus del mercat immobiliari local durant els propers anys.
En l'informe també es desprèn que el 70% dels ciutadans consideren que els joves santcugatencs tindran dificultats per quedar-se a viure a Sant Cugat amb una constant derivada expulsió de les futures generacions. En aquest sentit, més de la meitat dels veïns coneixen alguna persona del seu entorn que s'hagi vist obligada a abandonar la ciutat per no poder-se permetre pagar els elevats preus.
Pel que fa a la resposta política des de les administracions públiques, el 70% de la ciutadania està d'acord amb el fet que els barris de nova construcció reservin habitatges per afavorir l'emancipació del jovent i que l'Ajuntament reguli el desenvolupament del Sant Cugat del futur en lloc de deixar-lo en mans del mercat. En aquest sentit, el 80% de la població considera que el consistori ha de prendre totes les mesures necessàries al seu abast per garantir que ningú hagi de marxar de la ciutat per raons econòmiques.
En una roda de premsa, els tres portaveus del tripartit han brandat els resultats que ratifiquen el "necessari" canvi de rumb emprès respecte als anteriors governs convergents. "Ja des de l'oposició érem conscients dels reptes en matèria d'habitatge que calia prioritzar en l'agenda política de la ciutat", ha afirmat l'alcaldessa Mireia Ingla (ERC) destacant que, justament aquesta, va ser una de les pedres angulars en la configuració de l'actual tripartit d'esquerres. "Una realitat que, fins ara, s'havia negat i mirat cap a una altra", ha criticat la batllessa rebutjant parlar de "model d'èxit" quan "els nostres fills es veuen expulsats".
En aquest sentit, la republicana ha exposat que durant els darrers 20 anys més de 100.000 persones han arribat al municipi i més de 40.000 han marxat. "L'habitatge suposa un filtre per a aquelles persones que no tenen o no poden mantenir l'estatus econòmic necessari per viure a la ciutat més cara del país", ha esgrimit davant d'un context que perjudica especialment al jovent.
.jpg)
"Les dades ens avalen en la direcció d'intervenir en tot el possible per aconseguir el màxim d'habitatges assequibles i d'anar més enllà del què obliga la llei", ha esgrimit Ingla. Tot i això, ha instat a assolir més consensos per a la visibilització i consecució de solucions. "Aquest govern se sent sol", ha reblat contra Junts i Cs. Per aquest motiu, i davant al repte "urgent", l'alcaldessa ha interpel·lat a la resta de forces polítiques del consistori a "acceptar aquesta realitat" i abordar-la.
Per la seva banda, la tinència d'alcaldia de Presidència, Pere Soler (PSC), ha reivindicat que l'Ajuntament s'ha de "mullar i tenir un paper actiu" a l'hora de donar respostes per evitar una gentrificació que reserva el creixement vegetatiu de la ciutat a una població nouvinguda amb un "alt poder adquisitiu". Unes accions, remarca, que s'han de coordinar des de la transversalitat política.
Finalment, el portaveu cuparie, Marco Simarro, ha instat a "no amagar les desigualtats" i a atrevir-se a "canviar l'imaginari de la ciutat". "Cal trencar aquest model que genera una pobresa estructural", ha afirmat l'anticapitalista també insistint a utilitzar totes les eines disponibles de l'administració per combatre aquesta realitat i apostar fortament per les polítiques de prevenció.
Una diagnosi que serveix per aprofundir en una de les principals preocupacions de la ciutadania a partir de 800 enquestes telefòniques que arriba després d'aprovar-se aquest dilluns les primeres passes pel desenvolupament del futur ecobarri de Ca n'Ametller, l'entrega de claus d'una nova promoció de pisos de protecció oficial de Promusa i les conclusions d'unestudi de la UAB que aborda l'expulsió i gentrificació que pateix la població perquè no pot fer front als preus del mercat immobiliari.
Així doncs, entre d'altres, el DOC destaca que el 46,5% dels santcugatencs tenen dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge i que el 68% de la població està preocupada per poder mantenir la seva situació econòmica davant d'una previsible accentuació dels desorbitats preus del mercat immobiliari local durant els propers anys.
En l'informe també es desprèn que el 70% dels ciutadans consideren que els joves santcugatencs tindran dificultats per quedar-se a viure a Sant Cugat amb una constant derivada expulsió de les futures generacions. En aquest sentit, més de la meitat dels veïns coneixen alguna persona del seu entorn que s'hagi vist obligada a abandonar la ciutat per no poder-se permetre pagar els elevats preus.
Pel que fa a la resposta política des de les administracions públiques, el 70% de la ciutadania està d'acord amb el fet que els barris de nova construcció reservin habitatges per afavorir l'emancipació del jovent i que l'Ajuntament reguli el desenvolupament del Sant Cugat del futur en lloc de deixar-lo en mans del mercat. En aquest sentit, el 80% de la població considera que el consistori ha de prendre totes les mesures necessàries al seu abast per garantir que ningú hagi de marxar de la ciutat per raons econòmiques.
La veu del tripartit
En una roda de premsa, els tres portaveus del tripartit han brandat els resultats que ratifiquen el "necessari" canvi de rumb emprès respecte als anteriors governs convergents. "Ja des de l'oposició érem conscients dels reptes en matèria d'habitatge que calia prioritzar en l'agenda política de la ciutat", ha afirmat l'alcaldessa Mireia Ingla (ERC) destacant que, justament aquesta, va ser una de les pedres angulars en la configuració de l'actual tripartit d'esquerres. "Una realitat que, fins ara, s'havia negat i mirat cap a una altra", ha criticat la batllessa rebutjant parlar de "model d'èxit" quan "els nostres fills es veuen expulsats".
En aquest sentit, la republicana ha exposat que durant els darrers 20 anys més de 100.000 persones han arribat al municipi i més de 40.000 han marxat. "L'habitatge suposa un filtre per a aquelles persones que no tenen o no poden mantenir l'estatus econòmic necessari per viure a la ciutat més cara del país", ha esgrimit davant d'un context que perjudica especialment al jovent.
Lectura política del govern de les últimes dades del DOC Foto: Albert Canalejo - Aj. de Sant Cugat
"Les dades ens avalen en la direcció d'intervenir en tot el possible per aconseguir el màxim d'habitatges assequibles i d'anar més enllà del què obliga la llei", ha esgrimit Ingla. Tot i això, ha instat a assolir més consensos per a la visibilització i consecució de solucions. "Aquest govern se sent sol", ha reblat contra Junts i Cs. Per aquest motiu, i davant al repte "urgent", l'alcaldessa ha interpel·lat a la resta de forces polítiques del consistori a "acceptar aquesta realitat" i abordar-la.
Per la seva banda, la tinència d'alcaldia de Presidència, Pere Soler (PSC), ha reivindicat que l'Ajuntament s'ha de "mullar i tenir un paper actiu" a l'hora de donar respostes per evitar una gentrificació que reserva el creixement vegetatiu de la ciutat a una població nouvinguda amb un "alt poder adquisitiu". Unes accions, remarca, que s'han de coordinar des de la transversalitat política.
Finalment, el portaveu cuparie, Marco Simarro, ha instat a "no amagar les desigualtats" i a atrevir-se a "canviar l'imaginari de la ciutat". "Cal trencar aquest model que genera una pobresa estructural", ha afirmat l'anticapitalista també insistint a utilitzar totes les eines disponibles de l'administració per combatre aquesta realitat i apostar fortament per les polítiques de prevenció.
DOC: Enquesta Ciutadana sobre l'habitatge a Sant Cugat by Sergi Baixas on Scribd