La xerrada "Acompanyem la sexualitat i els afectes durant l'educació primària dels sis als dotze anys" celebrada el passat març va ser la que va tenir més assistència de famílies i docents de les organitzades per Escoles Coeducatives (Coordinadora de Comissions de Gènere, Coeducació i Feministes de les AFES de les 12 Escoles Públiques de Sant Cugat). El tema interessa.
De fet, l'educació psicoafectiva sexual, juntament amb l’assetjament, és el tema estrella de les xerrades organitzades per les AFES d’arreu. En aquesta ocasió, hi sumava la ponent, Júlia Sánchez, sociòloga santcugatenca i fundadora de La Ciranda, professional àmpliament reconeguda que lidera el projecte “Celebrem la sexualitat”, que té cabuda a diverses escoles locals mitjançant tallers amb infants.
I per què interessa tant aquest tema? Perquè necessitem eines i recursos, tant les famílies com els equips educatius, per connectar realment amb les necessitats d’informació i interès respecte a la sexualitat dels nostres infants i adolescents.
Gairebé un 80% de la joventut afirma que no han rebut cap educació afectiva-sexual, i si l'han rebut, no els hi ha resolt els seus dubtes o expectatives. D’aquests, la gran majoria han acudit a Internet o amistats, tan sols un 25% ho han plantejat a adults. Així ho afirma l’estudi “Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals”, elaborat per la Red Jóvenes e Inclusión Social i la Universitat d’Illes Baleares.
Segons aquesta investigació, un de cada quatre joves veu porno abans dels 13 anys i el primer accés s’avança a 8 anys. És a dir, que la pornografia de contingut masclista, vexatori i violent contra les dones és la font principal d’educació sexual de molts ells.
Això passa aquí. I arreu. Fa unes setmanes que s’ha fet viral un original anunci del govern de Nova Zelanda per conscienciar a les famílies i evitar que els menors consumeixin pornografia a la xarxa. La divertida campanya publicitària alerta sobre “les diferències que hi ha entre el que es pot veure de sexe a Internet i les relacions a la vida real” i assegura que “molts infants miren Internet per aprendre sobre sexe”.
Alguna cosa no estem fent bé.
De fet, l'educació psicoafectiva sexual, juntament amb l’assetjament, és el tema estrella de les xerrades organitzades per les AFES d’arreu. En aquesta ocasió, hi sumava la ponent, Júlia Sánchez, sociòloga santcugatenca i fundadora de La Ciranda, professional àmpliament reconeguda que lidera el projecte “Celebrem la sexualitat”, que té cabuda a diverses escoles locals mitjançant tallers amb infants.
I per què interessa tant aquest tema? Perquè necessitem eines i recursos, tant les famílies com els equips educatius, per connectar realment amb les necessitats d’informació i interès respecte a la sexualitat dels nostres infants i adolescents.
Gairebé un 80% de la joventut afirma que no han rebut cap educació afectiva-sexual, i si l'han rebut, no els hi ha resolt els seus dubtes o expectatives. D’aquests, la gran majoria han acudit a Internet o amistats, tan sols un 25% ho han plantejat a adults. Així ho afirma l’estudi “Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals”, elaborat per la Red Jóvenes e Inclusión Social i la Universitat d’Illes Baleares.
Segons aquesta investigació, un de cada quatre joves veu porno abans dels 13 anys i el primer accés s’avança a 8 anys. És a dir, que la pornografia de contingut masclista, vexatori i violent contra les dones és la font principal d’educació sexual de molts ells.
Això passa aquí. I arreu. Fa unes setmanes que s’ha fet viral un original anunci del govern de Nova Zelanda per conscienciar a les famílies i evitar que els menors consumeixin pornografia a la xarxa. La divertida campanya publicitària alerta sobre “les diferències que hi ha entre el que es pot veure de sexe a Internet i les relacions a la vida real” i assegura que “molts infants miren Internet per aprendre sobre sexe”.
Alguna cosa no estem fent bé.