Ramon Gutiérrez (En Comú Podem): «El tripartit és un govern diferent, però no suficient»

Fa 4 anys que els comuns van perdre les seves dues cadires al consistori. En un moviment polític que superava dinàmiques municipals, Catalunya En Comú i Podem van trencar la coalició i van decidir presentar-se per separat a les eleccions del 2019. Una decisió que, amb el vot dividit en dues candidatures diferents i amb un electorat confòs, va provocar que el tradicional espai verd perdés la seva representació a la majoria de consistoris del país, inclosa la de Sant Cugat. 

Amb un resultat catastròfic, ben aviat les dues seccions locals van tornar a conjurar-se per teixir novament les aliances amb l'objectiu de recuperar la seva presència al plenari i evitar que una situació similar es pogués reproduir al 2023. A NacióSantCugat conversem amb Ramon Gutiérrez, alcaldable de la renovada coalició Sant Cugat En Comú Podem, sobre els reptes de la ciutat i la seva aposta de cara als comicis de maig.

- Heu après la lliçó?

- Sí. De fet, l’any 2019 ja érem conscients que era un error presentar-nos per separat i els resultats així ho van corroborar. Per a aquests comicis, des del minut u ja teníem la intenció de recuperar l’espai i això és el que hem anat fent durant aquest temps. Llimar les espereses i resoldre qualsevol conflicte que pogués existir. Sabem que som el mateix espai polític, que allò que ens diferencia és nimi i que calia tornar a aliar-nos per aconseguir transformar Sant Cugat. 

- Ha estat complicat curar les ferides?

- No, perquè tots teníem molt clar que no teníem més alternativa que entendre'ns. 

- Quins serrells han costat més de tancar a l’hora de posar-vos d'acord?

- Bàsicament sobre qüestions que fan referència al reconeixement identitari de cadascú perquè tothom s’hi sentís representat. Denominacions, posicions de la llista electoral… Malgrat tot, realment ni tan sols en això ens ha costat tant. Per exemple, l’elaboració del programa polític d’aquests comicis, el vam redactar plegats des de zero. 

- Tot i això, acabeu de passar una legislatura fora de les dinàmiques plenàries i amb una reconeguda “desmobilització”. Temeu haver perdut el ritme i el pols de la ciutat? 

- La desmobilització crec que s'ha sofert de forma bastant transversal i comuna en tots els espais polítics i associacions per culpa de la pandèmia. Ara bé, el que sí que és veritat és que estar fora de l’Ajuntament ens ha suposat tenir una menor capacitat d’incidència i una pèrdua cabdal dels recursos que tampoc ens ha permès respondre amb la immediatesa que haguéssim volgut als moviment del mandat. No obstant això, pel que fa al pols de la ciutat, penso que hem continuat estant força actius i d’una manera molt participativa. Per això et diria que no només no tenim la sensació d’haver-lo perdut, sinó que, inclús arran d'haver sortit de la dinàmica institucional, creiem que el sabem llegir millor. 

- Des de comuns sempre heu celebrat el canvi monocromàtic de l'Ajuntament després de 32 anys de governs convergents. Tot i això, també heu estat força crítics amb la gestió del tripartit…

- Sí. Nosaltres, fins i tot abans d'haver-hi un acord, animàvem a les tres formacions perquè aquest govern progressista esdevinguès una realitat. Tot i això, també vam alertar que des d'un inici faríem de Pepito Grillo i que els vigilaríem de prop malgrat les paleses bones intencions i voluntat de canvi. Hem sigut crítics perquè hi ha moltes coses que pensem que s’han quedat a mitges, com ara en polítiques en matèria d’habitatge, de mobilitat, d'emergència climàtica i de previsió de serveis i equipaments. Tenim un govern diferent, però no un suficient. 

"El model d'èxit de Sant Cugat ha expulsat el jovent i les classes treballadores de la ciutat"

  

- En què us ha decebut el govern? Quina de les tres formacions ho ha fet més?

- És difícil de dir. En general, teníem esperances amb l’entesa de tots tres i la seva capacitat de tirar endavant polítiques transformadores. Però si m’he de mullar, a nosaltres ens ha preocupat especialment la gestió del pressupost, de les finances i qüestions mobilístiques que estan principalment liderades per regidories del PSC. 

- Un dels vostres pals de paller és “confrontar l'herència de Convergència" i lluitar contra el "model exclusiu i excloent de cartró-pedra". A què us referiu?

- Doncs aquesta afirmació fa precisament referència a qüestions d’habitatge. A l’acte d’aquest dimarts de “Sant Cugat del Futur”, es reivindicava el model de ciutat-aparador seguit fins com a “model d’èxit”. Nosaltres rebatem i confrontem aquesta premissa que en termes econòmics haurà tingut els seus fruïts, però a costa de deixar a molta gent enrere. I és que Sant Cugat ha mantingut un model exclusiu que ha provocat una paulatina substitució poblacional que ha anat expulsant al jovent i a les classes treballadores. S’ha perdut identitat i s’ha guanyat desigualtat i frustració.  

- No sou partidaris de desenvolupar el barri de Ca n'Ametller exposant que aquesta projectada urbanització "no aporta solucions" davant l'emergència habitacional que pateix Sant Cugat. Com es pot defensar la protecció d'uns solars i camps abandonats per sobre de l'expulsió residencial de la població?

- Com apuntava abans, Ca n’Ametller no pot anar a costa del creixement descontrolat ni de la desprotecció del territori. Aquest àmbit és l’última pastilla que queda a la ciutat sense urbanitzar i, per tant, és l’última oportunitat que ens queda fer impulsar, per exemple, un model d’agrobarri com s’estan implementant en altres ciutats de l’entorn metropolità. En un context nacional on l’activitat agrícola cada vegada té més dificultats per sobreviure, resulta crucial mantenir espais lliures i disponibles per conrear que, a més, permeten donar continuïtat als corredors verds que transcorren pel municipi, com la Guinardera i el Torrent dels Alous.  Si construïm aquest barri, s’estarà generant nova oferta residencial, però també estarem generant més demanda. Necessitem que Sant Cugat creixi de forma natural i que les persones que hi viuen s’hi puguin quedar; no atraure gent nova. A banda, que també cal alertar que tot aquest projecte està supeditat a un cobriment d’unes vies de tren i, a dia d’avui, no tenim la certesa que això pugui passar. 
 

En definitiva, la proposta presentada no ens agrada perquè és un clar exemple de “pan para hoy, hambre para mañana”. No solucionem res. Primer repensem i reparem la ciutat que tenim. Deixem de fomentar el model de cases unifamiliars per un de plurifamiliar i comunitari que contribueixi a vetllar per una població més diversa. 

- Quina és la posició d'En Comú Podem en relació a la construcció de La Mirada a l'interior d'una parcel·la del Bosc de Volpelleres?

- La prioritat és construir l’escola i, després de tants anys d’espera, amb alumnes que estan vivint tot el seu cicle educatiu en barracons, resulta més urgent que mai. El moment de les alternatives, que considerem que s’haguessin pogut trobar i per això no ens estem de recriminar al govern, ja va passar. Som un partit ecologista i considerem que tots els arbres són importants, però alhora cal reconèixer que existeix una necessitat urgent d’aquest equipament públic que cal prioritzar en aquest conflicte ambiental.

Ara bé, davant la situació actual de bloqueig judicial, crec que hauríem de reflexionar sobre què és més ràpid ara mateix. Esperar que s’aixequin les cautelars, cosa que podria trigar anys, o buscar un emplaçament alternatiu? Sigui quina sigui, l'opció que permeti tenir el centre educatiu més ràpidament serà la millor.

- També heu criticat la implementació d’una Zona de Baixes Emissions "estètica". Com l'haguessin fet els comuns?

- Compartim l’objectiu de reduir el màxim nombre de cotxes del centre, però aquesta ZBE hauria d’haver vingut acompanyada d’altres mesures complementàries. Com quines? Doncs, entre d’altres, actualitzar la xarxa d’autobús urbà; crear més pàrquings dissuasoris útils; i directament pacificar el centre per obligar els vehicles a no passar. Tenim un pla de mobilitat del 2015 que apunta que l’avinguda de Rius i Taulet i del carrer Francesc Moragas haurien de ser peatonals forçant que els cotxes facin la volta per les anelles exteriors. A més a més, d’aquesta manera, en lloc de perjudicar a tan sols uns pocs que no poden permetre’s canviar de cotxe, se'ns estaria beneficiant a tots. 

- Consideres possible mantenir un discurs ecologista que sigui atractiu?

- En termes generals, mai ho és. No és atractiu anar a la gent i dir-li que ha de deixar d’utilitzar el cotxe o deixar de menjar carn perquè les emergències són les que són. Però és absolutament necessari. Cal corregir els nostres hàbits i fer compatible la vida. Tenir una ciutat amb menys trànsit, on puguis anar caminant o amb transport públic i respirar aire net… Això és bona vida; i al nord i centre d’Europa cada vegada s’està assumint més. Els ecologistes hauríem de deixar de plantejar el discurs sobre la incòmoda base del “no a tot” per un “sí a la vida”. 

- Abordant la llista programàtica, a l’igual que els cupaires, us abandereu com a grans defensors de la municipalització dels serveis públics. Per quins motius?

- Principalment per dos. El primer és perquè els serveis municipals són de tots i pel bé comú i, per això, cal allunyar-los de les mans del capitalisme. I, en segon lloc, per simples raons econòmiques. I és que resultaria més barat. Quan elimines els beneficis corporatius i les taxes, el servei costa menys. És el moment de recuperar serveis essencials com l’aigua, que bloquegen Junts i el PSC des de l’Àrea Metropolitana, o el de neteja urbana que, amb la renovació actual del contracte, s’està perdent una oportunitat única per internalitzar el servei. 
 
- Des d'una mirada sociodemogràfica, els vostres bastions santcugatencs es troben especialment als barris perifèrics. Per què considereu que és això?

- És veritat i segurament respon a que són els barris més plurals del municipi com a indrets que acullen persones amb orígens més humils que escapen de les dinàmiques majoritàries de Sant Cugat. Ara bé, també considero que tenim un nínxol de votant prou uniforme a la resta de la ciutat.

- També hi ha qui destaca que la major part de la massa militant dels comuns és gent gran. Teniu un problema a l'hora de captar un vot més jove?

- És cert que tenim molta gent gran, i molt activa, perquè ens nodrim d’unes persones que han definit aquesta ciutat des de la transició i, amb orgull, reivindiquem el seu llegat. Tot i això, com a autocrítica, cal assenyalar que durant els darrers anys ens hem cohesionat molt com a formació per protegir-nos d’atacs externs i, per això, potser haurà estat més difícil que s’incorporés gent nova. Tot i això, m’agradaria trencar una llança a un canvi de tarannà i que últimament també s’han adherit molts joves a les nostres files. En pocs dies, quan publiquem els membres de la nostra llista electoral podreu observar que la mitjana d’edat és força jove.

- Per què considereu que En Comú Podem hauria de recuperar el seu seient a la sala de plenari?

- Perquè s’ha demostrat que fem falta i tenim molta experiència en un espai que hem ocupat històricament. A més, som capaços d’arribar a acords amb l’objectiu de millorar la vida de la gent; a banda de ser una força netament ecologista que no té por a abordar les arrels dels problemes. Tot això, confio, la ciutadania ho sabrà valorar. 

- La presidenta d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, va afirmar que aquesta formació serà qui determinarà el pròxim govern de Sant Cugat. Possibles pactes i línies vermelles?

- Ens presentem per formar part d’aquest govern d’esquerres i contribuir a consolidar un rumb progressista a la ciutat després de tants anys d’executius convergents. Ara bé, per a nosaltres serà indispensable que es prioritzi l’habitatge des d’una mirada que no s’ha seguit en els últims quatre anys; dotar de pressupost i cronograma el Pla per l’Emergència Climàtica; reparar el model residencial de la ciutat; abordar una mobilitat central… Sense aquests punts, no en formarem part. D'altra banda, també cal destacar que hi ha partits de l’actual equip de govern que, en lloc d’apostar per aquestes qüestions es fan els “longuis” mentre que, a nivell nacional, aposten per Hard Rock’s, ampliacions d’aeroports i flirtegen amb Junts. 

- Fent política ficció, us sumaríeu a un quadripartit?

Si el quadripartit es compromet amb els mínims que t'acabo d'ennumerar, sí.