"Els acusats estaven comprant material per a la fabricació d'explosius com bombes casolanes que haurien provat en algunes cases", arribava a assegurar algun d'aquests mitjans, assumint acríticament la tesi de l'institut armat i la fiscalia de l'Audiència Nacional. Una tesi que ara la pròpia justícia espanyola posa seriosament en dubte per la via dels fets: amb l'alliberament dels que la caverna mediàtica considerava com a clars "terroristes" fins fa ben poc.Detienen a 9 independentistas radicales que preparaban bombas para la sentencia del procés ► https://t.co/3Bq5VN0n5c
— Espejo Público (@EspejoPublico) September 23, 2019
Així, amb la decisió de l'Audiència Nacional aquest Sant Esteve d'alliberar l'activista Alexis Codina, a canvia d'una fiança de només 10.000 euros, ja només queden en presó preventiva dos dels set CDR detinguts al setembre en l'operació Judes. Només unes hores abans era alliberat Ferran Jolis, sota unes condicions semblants però amb una fiança encara menor, d'uns 5.000 euros.

Portada de l'«ABC» del 24 de setembre.
El tribunal va constatar que no hi havia en la pericial feta pels dos tècnics del Grup de Desactivació d'Explosius de la Guàrdia Civil de Barcelona cap referència "a l'existència d'explosius" entre les substàncies trobades al domicili de Codina, sinó "únicament de substàncies que degudament barrejades i seguint els corresponents procediments tècnics podrien arribar a convertir-se en explosius". És a dir, els famosos "precursors d'explosius" que, al setembre, bona part de la premsa espanyola va considerar directament com a "bombes".