24 anys de presó pel sicari i 18 per l'inductor del crim de Santaló

Publicat el 07 de juny de 2012 a les 14:22
Els cinc acusats durant la lectura del veredicte del jurat popular Foto: ACN

L'Audiència de Barcelona ha imposat una pena de 24 anys i sis mesos de presó per al sicari del crim de Santaló, Jorge Andrés M.G., com a l'autor material de l'assassinat, el febrer del 2009, del director del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, Félix Martínez Touriño, i una altra de 18 anys i sis mesos per a l'inductor del crim, Manuel M.B., que era empleat de la víctima. El jurat popular va declarar-los culpables el passat 19 de maig juntament amb dues persones més, que han estat condemnades a 13 i 16 anys de presó per ser cooperadors necessaris d'un delicte d'homicidi. A més, entre tots quatre hauran de pagar una indemnització total de 600.000 euros als familiars de la víctima.
 
Arrel del veredicte del jurat popular, l'Audiència ha condemnat els quatre principals acusats i ha absolt la cinquena acusada, germana de l'inductor, contra la qual ja s'havien retirat les acusacions en finalitzar el judici. El tribunal considera provada gairebé completament la versió de les acusacions.
 
A finals del 2008, Manuel M.B., cap d'audiovisuals del CCIB, ja sabia que el seu cap, Touriño, el volia acomiadar per desavinences professionals, tot i que l'acusat va negar aquest extrem durant el judici. Per això, hauria decidit matar-lo i ho va comunicar al seu cunyat, Sahid S.Z., que va acceptar. A més, Manuel M.B. va pactar pagar un preu pel crim. El febrer del 2009 Sahid S.Z. va contactar amb un conegut seu a Madrid, Yader Jair C.H., que, alhora, va contactar amb Jorge Andrés M.G., que "va assumir la possibilitat que l'execució del pla pogués acabar amb la vida de Touriño".
 
Els quatre implicats van fer intensos seguiments a la víctima fins que el matí del dilluns 9 de febrer, quan Touriño sortia del seu pis per anar a Lió a confirmar l'acomiadament de Manuel M.B., Jorge Andrés M.G. se li va acostar per darrere al carrer Santaló, amb passamuntanyes, i li va disparar un sol tret a la nuca que el va matar. Acte seguit va fugir cap a Madrid amb un cotxe conduït per Yader Jair C.H..
 
Per això condemna Manuel M.B. per un delicte d'assassinat, pel fet de pagar un preu, però sense l'agreujant de traïdoria, perquè desconeixia com seria el crim; a Jorge Andrés M.G. per assassinat amb traïdoria i disfressa; a Yader Jair C.H. com a cooperador necessari d'un assassinat, i a Sahid S.Z., com a cooperador necessari d'un homicidi, perquè no s'ha considerat provat que conegués com es mataria la víctima. A més, al sicari també se'l condemna per un delicte de tinença il·lícita d'armes.
 
L'excusa que va al·legar Manuel M.B., dient que només volia "espantar" Touriño, al jurat no li va semblar creïble perquè "la simple voluntat d'intimidar a Touriño no s'avé amb l'envergadura del conjunt d'actuacions", que van durar tot un cap de setmana. El jurat considera també poc creïble que Manuel M.B. "acceptés que Sahid S.Z. hagués quedat amb dues persones més amb la simple intenció de parlar amb Fèlix".
 
El tribunal ha considerat "irrisoris" els 600 euros que el sicari va lliurar al jutjat per pagar part de la indemnització, així com tampoc ha tingut en compte l'atenuant de confessió, ja que no va aportar detalls que els investigadors no sabessin quan el van detenir.
 
Per tot això, el condemnen a 24 anys i mig de presó; l'inductor, a 18 anys i mig; el conductor del vehicle fugitiu, a 16 anys de presó, i al cunyat de l'inductor, a 13 anys de presó. A tots, se'ls prohibeix contactar o acostar-se a menys de 1.000 metres de la família de la víctima. A més, hauran de pagar 600.000 euros d'indemnització a la família.
 
La cinquena acusada, germana de l'inductor del crim i dona d'un dels que van col·laborar en la perpetració del pla per matar a Martínez Touriño, ha estat declarada no culpable d'encobriment. El jurat considera que no està provat que ajudés al seu marit o a alguna altra persona en la preparació del crim, ni que reclamés una contraprestació per a aquest. Segons el jurat popular, tampoc es pot considerar provat que ajudés a ningú a eludir la justícia.