El procés polític que viu Catalunya i el gran creixement de l'independentisme en els darrers anys ha fet que entrin en política personalitats que mai havien tingut relació orgànica amb els partits. És el cas de persones com Santiago Vidal, que va ser apartat de la carrera judicial per haver col·laborat en un projecte de constitució catalana. Això és bo, però també té alguns riscos. En diverses conferències, el cap de files d'ERC al Senat, un dels grans defensors de la unitat independentista, ha afirmat que el Govern recull de forma "absolutament il·legal" dades fiscals dels catalans, que hi ha un preacord amb l'OTAN i que ell i el conseller de Justícia, Carles Mundó, tenen a punt un nou sistema judicial i han fet recompte de magistrats afins, entre altres perles. 

ERC i el Govern es van afanyar ràpidament a desmentir Vidal i a desvincular les afirmacions reproduïdes pel diari El País de la feina de l'executiu, però ell s'hi va reafirmar tal com explica Isaac Meler. Ahir a Palau estaven satisfets perquè la seva valoració ciutadana ha millorat segons el CEO i havien capejat la polèmica de les declaracions de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, cridant els funcionaris a demanar-se festa per fer costat a Artur Mas i el cop de porta de Sol Daurella al Diplocat per no incomodar el mercat espanyol. ERC s'ha de plantejar si pot tenir un fabulador (o un bocamoll) al capdavant del seu grup de 12 senadors. Més tenint en compte que el comportament de l'exjutge, encara que sigui només amb la intenció "d'animar" la gent (talment com si fossin infants innocents), compromet la seva imatge de partit de govern capaç d'assumir grans responsabilitats que conrea Oriol Junqueras en un moment crític pel país. No cal dir que els partits de l'oposició i la premsa contrària al procés hi van sucar pa, i avui ho seguiran fent. De pas cauran en l'oblit les badades de Mariano Rajoy i la demagògia d'Enric Millo. El tret al peu de Vidal és antològic.

El que cal per validar un referèndum. Més enllà dels personalismes, el procés enfila un cap de setmana clau: la CUP decidirà si vota o no els pressupostos. Si ho acaba fent, el debat se situarà en el referèndum, en com organitzar-lo i, sobre tot, en com aconseguir una participació massiva que el faci vinculant. L'unionisme diu que ni es pot ni s'ha de fer i dins el bloc del dret a decidir hi ha qui planteja llindars en forma de requeriments mínims de participació i un "sí" més enllà del 50% per ser vinculant. Fer-ho no és però gens habitual, com explica Toni Rodon repassant en aquest anàlisi més de 300 referèndums des dels anys 40.

Reorganització interna socialista i demòcrata. Els socialistes catalans han optat en les darreres setmanes per plegat veles i buscar un acord amb la direcció del PSOE que permeti als seus militants votar a les primàries i tenir veu a la gestora. Avui hi ha reunió i Sara González explica que el pacte és a prop. Al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) les incompatibilitat van ser, a ulls dels seus dirigents, un dels assumptes que va quedar mal resolt al congrés fundacional de l'estiu. Aquesta setmana quatre dels dotze membres de la direcció van deixar-la per poder mantenir altres càrrecs. Oriol March explica que el partit sospesa no proveir les vacants i seguir amb una cúpula de vuit persones.


Vist i llegit

El litigi entre el govern català i el de l'Aragó per les obres d'art de Sixena és lluny de resoldre's. El govern autonòmic (i el bisbat de Barbastre-Montsó) estan indignats pel no retorn de les obres que Catalunya i el bisbat de Lleida van comprar però no els preocupen tant les que van desaparèixer o estan a Madrid. De la primera casuística escrivia ahir a l'Ara Antoni Ribas Tur. Avui al nostre diari l'historiador Agustí Alcoberro escriu aquest aclaridor article d'opinió sobre el tema.


 El passadís

Podem ha adoptat una actitud militant contra els pressupostos de la Generalitat. Ja d'entrada tenien clar no votar-los, però ara es tracta de pressionar la CUP per a que tampoc ho faci. Ha enviat als militants instruccions sobre per on atacar-los i ha editat 40.000 revistes atacant-ne els seus aspectes socials. El cap de files de la formació a Catalunya, Albano Dante Fachín, no s'ha complicat la vida. La formació ha recuperat la maqueta (la compaginació i l'estil) de la revista Cafè amb llet, que Dante i la seva companya i diputada d'En Comú Podem, Marta Sibina, dirigien fins que van dedicar-se a la política i la van tancar, per elaborar el butlletí. El 2014 Cafè amb llet, que era d'àmbit local, es va convertir en nacional i centrada en temes de la corrupció sanitària gràcies a 2.000 mecenes i a molts voluntaris. No tots deuen ser ara de Podem. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2012 anunciava el seu tancament la companyia aèria Spanair. Va començar a operar el 1986 sota l'impuls de la sueca Scandinavian Airlines i sempre es va dedicar a l'aviació civil. L'agost de 2008 un dels seus avions, que feia el vol entre Madrid i Las Palmas, es va estavellar a la pista de Barajas i hi van morir 154 persones. El gener de 2009 la companyia, que ja passava una mala situació per la crisi i que tenia la seu a les Balears, va ser comprada per Iniciatives Empresarials Aeronàutiques, una empresa catalana participada per institucions i empresaris del país. La intenció del tripartit era que es convertís en la companyia que dinamitzés l'aeroport del Prat i assegurés vols intercontinentals sense passar per Barajas. No se'n van sortir i el govern de CiU va intentar, també sense èxit, que Qatar Airways entrés a l'accionariat per assegurar-ne la viabilitat. Poc després de la compra per la part catalana TV3 va emetre el documental El preu de volar sobre la companyia que presidia Ferran Soriano. 


 L'aniversari

Avui fa 130 anys que es va començar a construir a París la Torre Eiffel, una gran estructura de ferro colat per commemorar una exposició universal i que s'ha convertit en la principal icona de la capital francesa. Aquí podeu llegir cinc anècdotes ben curioses de la seva història.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital