26
de desembre
de
2023
Actualitzat:
15
de gener
de
2024,
18:25h
L'any 2023 s'acomiada sense haver resolt cap de les grans incerteses globals amb què va arribar, però s'acomiada amb una altra guerra de resolució incerta i que ha tornat a dur la desesperança a l'Orient Mitjà. Mentre el conflicte a Ucraïna no dona senyals d'inflexió, la Unió Europea assisteix als esdeveniments internacionals com un actor important però no prou cohesionat. Les eleccions europees del mes de juny definiran una nova correlació de forces al cor d'Europa.
En l'arena geopolítica, moltes coses dependran del grau de temperatura entre les dues superpotències, els Estats Units i la Xina. Aquesta després que la seva economia hagi donat alguns signes de defalliment. Els EUA, per la seva banda, viuran tot l'any en procés electoral, amb caucus i primàries que culminaran en les eleccions presidencials de novembre. Aquest és un mapa dels grans focus mundials de l'any que ja arriba.
L'exèrcit d'Israel continuarà la seva ofensiva a Gaza. Ho farà fins que consideri que ha retornat el cop que Hamàs va infligir a l'estat hebreu. Als 1.200 morts innocents en mans dels islamistes, l'ofensiva sobre la franja ja s'ha endut més de 18.000 vides. Ningú qüestiona ara, mentre retonen els canons, el lideratge polític del govern de Beniamin Netanyahu, que ha incorporat les formacions de l'oposició centrista. Aquest cop, però, pocs analistes donen vida política llarga al líder del Likud, responsable d'un nyap monumental de seguretat i informació.
Israel no ha impedit de moment l'acció dels colons ultres establerts a Cisjordània que estan intentant forçar l'èxode de famílies palestines. Aquest altre vessant del conflicte té una alta capacitat de distorsió i no farà més que enterbolir el clima a la regió, on Jordània i Egipte ja han deixat clar que no estan disposats a assumir un allau de desplaçats. Amb uns EUA creixentment incòmodes per l'ofensiva de l'exèrcit israelià, l'escenari polític que s'obri a Tel Aviv quan acabi la campanya serà apassionant.
L'any ha acabat amb una bona notícia per a Ucraïna: la decisió de la Unió Europea d'obrir les negociacions per a l'entrada a la UE. També de Moldàvia, que sempre s'ha vist com la següent de la llista en cas que Moscou obtingués els seus objectius sobre sòl ucraïnès. Però en tot cas es tracta d'un procés de negociacions llarg i quan no hi ha ni rastre d'una possible reculada russa o un gir en la guerra. El 14 de desembre, Vladímir Putin va refermar en una roda de premsa que no baixaria de posicions a Ucraïna. Però també va fer una referència a la necessitat de trobar una sortida. Zelenski també ha de vigilar el front de l'opinió pública del seu país, just quan creixen les incògnites sobre el manteniment de l'ajuda occidental sobre el camp de batalla.
El govern xinès ha hagut de gestionar un reflux de la demanda interna i una recuperació feble després de la pandèmia. Les tensions geopolítiques han afectat l'estabilitat de l'economia xinesa, sempre en competència tecnològica amb els EUA. S'ha percebut un intent de Xi Jinping de llimar les tensions amb Washington. El 14 de novembre, Xi es va reunir amb Joe Biden a San Francisco. Una trobada de quatre hores que, si més no, va servir per suavitzar el clima entre tots dos països. Es va acordar reprendre el contacte entre tots dos comandaments militars.
I es va parlar de Taiwan. Per Xi, és el tema més important en les relacions amb els EUA. Pequín està centrat ara en el 14 de gener, quan se celebren eleccions a l'illa. El pols està entre el Partit Democràtic progressista, actualment al govern, que respon als desigs de les noves generacions que se senten cada cop més alienes a la Xina continental. I l'històric Kuomintang, que defensa encara la teoria d'"una sola Xina", coincidint en això amb Pequín. Xi va assegurar a Biden que no hi haurà invasió de Taiwan, però li va reclamar que no impulsi el corrent independentista taiwanès.
Els EUA poden viure un nou combat entre Joe Biden i Donald Trump. L'actual president va anunciar ja fa mesos la seva candidatura a la reelecció. La seva edat, 81 anys, i la seva imatge afeblida no sembla la millor carta cap a la victòria. Tampoc els sondejos li somriuen, amb una acceptació que s'ha mantingut, amb poques oscil·lacions, entorn una popularitat del 40%. Hi ha inquietud al partit. L'exassessor d'Obama David Axelrod s'ha atrevit a demanar a Biden que s'ho repensi. Però cap dels demòcrates més carismàtics ha mostrat voluntat de competir amb Biden. Tots han expressat el seu suport, des del governador de Califòrnia, Gavin Newsom, a la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, o Josh Shapiro, emergent governador de Pensilvània.
De l'altre costat, Trump apareix a les enquestes com a clar favorit entre els republicans, amb percentatges superiors al 50%. Tan sols la unió de tots els seus rivals entorn un nom el podria fer patir. Ara mateix queden dempeus Nikky Haley, exgovernadora de Carolina del Sud, conservadora clàssica; Ron DeSantis, governador de Florida que prové del moviment trumpià, i el centrista Chris Christie. Hi ha més aspirants però en posició testimonial.
Ara mateix sembla que l'únic que podria aturar Trump seria que algun dels nombrosos casos judicials que arrossega li torpedinés la campanya. El temor a un segon mandat Trump, ara ja amb unes pretensions dictatorials que no amaga, s'estén per molts sectors. En tot cas, convé mirar l'evolució de l'economia. Les darreres dades, amb una Reserva Federal que preveu baixar els tipus d'interès i una inflació controlada en el 3,2% ara mateix, Biden pot encarar les eleccions amb possibilitats.
Les eleccions al Parlament Europeu seran definitòries de quina és la composició de l'Eurocambra, però també donaran moltes dades sobre la correlació de forces. Sumaran el PPE i l'extrema dreta? Es mantindrà l'actual gran aliança entre els populars i els socialistes en les institucions a Brussel·les? Ursula von der Leyen vol continuar i Pedro Sánchez hi manté relació positiva. Però darrera de les cortines hi ha moviments. Dins del PPE, el PP espanyol té incidència i li interessaria més que fos el seu amic Manfred Weber qui la substituís. Però els estats continuen dient la seva i qui sigui el nou president de la Comissió Europea ha de tenir l'aval de França i Alemanya.
En l'arena geopolítica, moltes coses dependran del grau de temperatura entre les dues superpotències, els Estats Units i la Xina. Aquesta després que la seva economia hagi donat alguns signes de defalliment. Els EUA, per la seva banda, viuran tot l'any en procés electoral, amb caucus i primàries que culminaran en les eleccions presidencials de novembre. Aquest és un mapa dels grans focus mundials de l'any que ja arriba.
Israel-Palestina: i després de Netanyahu, què?
L'exèrcit d'Israel continuarà la seva ofensiva a Gaza. Ho farà fins que consideri que ha retornat el cop que Hamàs va infligir a l'estat hebreu. Als 1.200 morts innocents en mans dels islamistes, l'ofensiva sobre la franja ja s'ha endut més de 18.000 vides. Ningú qüestiona ara, mentre retonen els canons, el lideratge polític del govern de Beniamin Netanyahu, que ha incorporat les formacions de l'oposició centrista. Aquest cop, però, pocs analistes donen vida política llarga al líder del Likud, responsable d'un nyap monumental de seguretat i informació. Israel no ha impedit de moment l'acció dels colons ultres establerts a Cisjordània que estan intentant forçar l'èxode de famílies palestines. Aquest altre vessant del conflicte té una alta capacitat de distorsió i no farà més que enterbolir el clima a la regió, on Jordània i Egipte ja han deixat clar que no estan disposats a assumir un allau de desplaçats. Amb uns EUA creixentment incòmodes per l'ofensiva de l'exèrcit israelià, l'escenari polític que s'obri a Tel Aviv quan acabi la campanya serà apassionant.
Ucraïna: foscor al front mentre la UE s'obre a Kíiv
L'any ha acabat amb una bona notícia per a Ucraïna: la decisió de la Unió Europea d'obrir les negociacions per a l'entrada a la UE. També de Moldàvia, que sempre s'ha vist com la següent de la llista en cas que Moscou obtingués els seus objectius sobre sòl ucraïnès. Però en tot cas es tracta d'un procés de negociacions llarg i quan no hi ha ni rastre d'una possible reculada russa o un gir en la guerra. El 14 de desembre, Vladímir Putin va refermar en una roda de premsa que no baixaria de posicions a Ucraïna. Però també va fer una referència a la necessitat de trobar una sortida. Zelenski també ha de vigilar el front de l'opinió pública del seu país, just quan creixen les incògnites sobre el manteniment de l'ajuda occidental sobre el camp de batalla.
Xina: pendent de l'economia... i de Taiwan
El govern xinès ha hagut de gestionar un reflux de la demanda interna i una recuperació feble després de la pandèmia. Les tensions geopolítiques han afectat l'estabilitat de l'economia xinesa, sempre en competència tecnològica amb els EUA. S'ha percebut un intent de Xi Jinping de llimar les tensions amb Washington. El 14 de novembre, Xi es va reunir amb Joe Biden a San Francisco. Una trobada de quatre hores que, si més no, va servir per suavitzar el clima entre tots dos països. Es va acordar reprendre el contacte entre tots dos comandaments militars. I es va parlar de Taiwan. Per Xi, és el tema més important en les relacions amb els EUA. Pequín està centrat ara en el 14 de gener, quan se celebren eleccions a l'illa. El pols està entre el Partit Democràtic progressista, actualment al govern, que respon als desigs de les noves generacions que se senten cada cop més alienes a la Xina continental. I l'històric Kuomintang, que defensa encara la teoria d'"una sola Xina", coincidint en això amb Pequín. Xi va assegurar a Biden que no hi haurà invasió de Taiwan, però li va reclamar que no impulsi el corrent independentista taiwanès.
Estats Units: un nou duel Biden-Trump?
Els EUA poden viure un nou combat entre Joe Biden i Donald Trump. L'actual president va anunciar ja fa mesos la seva candidatura a la reelecció. La seva edat, 81 anys, i la seva imatge afeblida no sembla la millor carta cap a la victòria. Tampoc els sondejos li somriuen, amb una acceptació que s'ha mantingut, amb poques oscil·lacions, entorn una popularitat del 40%. Hi ha inquietud al partit. L'exassessor d'Obama David Axelrod s'ha atrevit a demanar a Biden que s'ho repensi. Però cap dels demòcrates més carismàtics ha mostrat voluntat de competir amb Biden. Tots han expressat el seu suport, des del governador de Califòrnia, Gavin Newsom, a la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, o Josh Shapiro, emergent governador de Pensilvània.De l'altre costat, Trump apareix a les enquestes com a clar favorit entre els republicans, amb percentatges superiors al 50%. Tan sols la unió de tots els seus rivals entorn un nom el podria fer patir. Ara mateix queden dempeus Nikky Haley, exgovernadora de Carolina del Sud, conservadora clàssica; Ron DeSantis, governador de Florida que prové del moviment trumpià, i el centrista Chris Christie. Hi ha més aspirants però en posició testimonial.
Ara mateix sembla que l'únic que podria aturar Trump seria que algun dels nombrosos casos judicials que arrossega li torpedinés la campanya. El temor a un segon mandat Trump, ara ja amb unes pretensions dictatorials que no amaga, s'estén per molts sectors. En tot cas, convé mirar l'evolució de l'economia. Les darreres dades, amb una Reserva Federal que preveu baixar els tipus d'interès i una inflació controlada en el 3,2% ara mateix, Biden pot encarar les eleccions amb possibilitats.