11
de març
de
2021, 20:44
Actualitzat:
12
de març,
19:10h
El jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona ha ratificat l'empresonament provisional dels vuit detinguts en la manifestació del 27 de febrer a Barcelona que va acabar amb aldarulls al centre de la ciutat. Tots vuit estan acusats de manifestació il·lícita, desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, delicte continuat de danys, homicidi en grau de temptativa i pertinença a grup criminal, a partir d'un informe de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, al qual ha tingut accés NacióDigital. L'informe només atribueix fets concrets a dos dels vuit detinguts.
Els agents defensen, en el document, que els detinguts formen part d'un grup criminal organitzat i aporten com a argument el fet que parlessin italià, que quatre d'ells tenien encenedors exactament iguals i que durant la manifestació els "líders" del grup utilitzaven paraules clau quan els seus membres es volien reagrupar per esquivar l'actuació policial.
L'informe dels Mossos es basa en les declaracions d'agents de paisà del cos, l'objectiu dels quals era "detectar grups de joves violents i encaputxats que parlessin en llengua italiana". La justificació assenyalada per la minuta policial és que en manifestacions anteriors amb motiu de l'empresonament de Pablo Hasél hi havia grups de manifestants que parlaven en aquesta llengua que havien provocat destrosses.
El 28 de febrer, abans que la manifestació sortís de la plaça Universitat, els agents de paisà detecten cinc joves de parla italiana asseguts en un banc i quan s'inicia la marxa, els segueixen. Els agents perden el grup a l'altura de la ronda Sant Antoni. Tot i això, al carrer Hospital tornen a localitzar un grup de 15 persones encaputxades i vestides de negre. La descripció d'un dels membres coincideix amb la d'un dels homes que integrava el grup inicial i que acabaria detingut.
Els integrants d'aquest grup de 15 persones també parlaven en italià i els Mossos els atribueixen a l'atestat destrosses a oficines d'entitats bancàries, hotels i botigues de roba. "Els dos líders del grup per trobar-se entre la massa cridaven una paraula clau, en aquest cas Chihuahua, moment en què es tornaven a reagrupar les 15 persones", assenyala l'informe. En aquest punt de l'atestat, els Mossos posen l'accent en el "repartiment clar de tasques" entre els membres, com marcar objectius o realitzar accions.
En l'atestat sobre els registres a les naus de Mataró i Canet de Mar on residien els detinguts, els Mossos insisteixen també en l'acusació de pertinença a grup criminal basant-se, entre altres qüestions, en la consigna "Chihuahua". "No pot passar desapercebut i demostra la coordinació prèvia dels investigats", diuen, a més d'emmarcar l'acció del grup en un col·lectiu "de tipus anarquista". Els informes policials només atribueixen fets concrets a dos detinguts. En un cas, el llançament d'un suposat còctel molotov que acaba impactant amb un arbre. En l'altre, el fet de ruixar amb líquid inflamable una furgoneta de la Guàrdia Urbana. Des de la defensa, s'insisteix que hi ha "seriosos dubtes" sobre la rigorositat de la identificació, ja que no n'hi ha de tipus facial.
Les flames a la furgoneta de la Guàrdia Urbana
La minuta policial detalla el moment en què es van cremar dues portes de la part posterior d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana. Els Mossos identifiquen un home que llança "el que seria un còctel molotov", que acaba impactant contra un arbre. Després, observen llançaments de bengales contra el vehicle policial, sense poder atribuir els fets a ningú. L'informe explica que va ser en aquell moment quan una noia es va apropar a la furgoneta i va ruixar amb líquid inflamable els baixos del vehicle, fet que sumat al foc de les bengales va generar les flames que van socarrimar les portes.
Després de l'episodi de la furgoneta, els Mossos detallen destrosses que estarien causades pel grup de 15 italians, que van avançant cap a l'Eixample. A la cruïlla de Còrsega i Rambla de Catalunya el grup, segons l'informe, es divideix en dos i els agents decideixen seguir-ne només un. Més tard, aturen el grup format per set persones, a qui troben encenedors "exactament iguals, suposadament utilitzats per fer les destrosses". Els agents també relaten que troben una motxilla a l'interior d'una paperera on hi ha 20 "pastilles incendiàries" i un pot amb dissolvent.
Més tard, els agents tenen constància que una altra unitat dels Mossos ha detingut una noia italiana que "per descripció podria coincidir amb l'autora de l'incendi a la furgoneta de la Guàrdia Urbana". A l'informe, els Mossos destaquen que porta un encenedor igual que els trobats en l'escorcoll a quatre detinguts. Finalment, dels vuit detinguts, sis tenen nacionalitat italiana; un, francesa; i, un altre, espanyola.
Material informàtic i roba requisada
NacióDigital també ha tingut accés a l'informe policial sobre els escorcolls a les naus de Mataró i Canet de Mar on vivien els detinguts. Es detalla la confiscació de garrafes de plàstic buides, material informàtic, targetes telefòniques, esprais de pintura, ampolles amb alcohol, motxilles, encenedors, petards, un passamuntanyes de color negre i un llapis de memòria amb la inscripció "Provocación al incendio", que segons la defensa, fa referència a una banda de música homònima. També es van confiscar dessuadores, pantalons, jaquetes, guants i sabatilles esportives.
"No hi ha existència objectiva d'elements que permetin atribuir cap fet delictiu a la majoria i es construeix el relat del grup criminal amb el mite dels anarquistes italians com a caps de turc per frenar les mobilitzacions", assenyala Xavier Monge, advocat de dos dels vuit detinguts. La defensa també critica que es mantingui els vuit detinguts empresonats i considera "poc fonamentat" que la jutge hagi ratificat l'empresonament argumentant el risc de fuga per les altes penes què podrien ser condemnats i l'existència d'un grup criminal que no s'ha demostrat.
Els agents defensen, en el document, que els detinguts formen part d'un grup criminal organitzat i aporten com a argument el fet que parlessin italià, que quatre d'ells tenien encenedors exactament iguals i que durant la manifestació els "líders" del grup utilitzaven paraules clau quan els seus membres es volien reagrupar per esquivar l'actuació policial.
L'informe dels Mossos es basa en les declaracions d'agents de paisà del cos, l'objectiu dels quals era "detectar grups de joves violents i encaputxats que parlessin en llengua italiana". La justificació assenyalada per la minuta policial és que en manifestacions anteriors amb motiu de l'empresonament de Pablo Hasél hi havia grups de manifestants que parlaven en aquesta llengua que havien provocat destrosses.
El 28 de febrer, abans que la manifestació sortís de la plaça Universitat, els agents de paisà detecten cinc joves de parla italiana asseguts en un banc i quan s'inicia la marxa, els segueixen. Els agents perden el grup a l'altura de la ronda Sant Antoni. Tot i això, al carrer Hospital tornen a localitzar un grup de 15 persones encaputxades i vestides de negre. La descripció d'un dels membres coincideix amb la d'un dels homes que integrava el grup inicial i que acabaria detingut.
Els integrants d'aquest grup de 15 persones també parlaven en italià i els Mossos els atribueixen a l'atestat destrosses a oficines d'entitats bancàries, hotels i botigues de roba. "Els dos líders del grup per trobar-se entre la massa cridaven una paraula clau, en aquest cas Chihuahua, moment en què es tornaven a reagrupar les 15 persones", assenyala l'informe. En aquest punt de l'atestat, els Mossos posen l'accent en el "repartiment clar de tasques" entre els membres, com marcar objectius o realitzar accions.
En l'atestat sobre els registres a les naus de Mataró i Canet de Mar on residien els detinguts, els Mossos insisteixen també en l'acusació de pertinença a grup criminal basant-se, entre altres qüestions, en la consigna "Chihuahua". "No pot passar desapercebut i demostra la coordinació prèvia dels investigats", diuen, a més d'emmarcar l'acció del grup en un col·lectiu "de tipus anarquista". Els informes policials només atribueixen fets concrets a dos detinguts. En un cas, el llançament d'un suposat còctel molotov que acaba impactant amb un arbre. En l'altre, el fet de ruixar amb líquid inflamable una furgoneta de la Guàrdia Urbana. Des de la defensa, s'insisteix que hi ha "seriosos dubtes" sobre la rigorositat de la identificació, ja que no n'hi ha de tipus facial.
Les flames a la furgoneta de la Guàrdia Urbana
La minuta policial detalla el moment en què es van cremar dues portes de la part posterior d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana. Els Mossos identifiquen un home que llança "el que seria un còctel molotov", que acaba impactant contra un arbre. Després, observen llançaments de bengales contra el vehicle policial, sense poder atribuir els fets a ningú. L'informe explica que va ser en aquell moment quan una noia es va apropar a la furgoneta i va ruixar amb líquid inflamable els baixos del vehicle, fet que sumat al foc de les bengales va generar les flames que van socarrimar les portes.
Després de l'episodi de la furgoneta, els Mossos detallen destrosses que estarien causades pel grup de 15 italians, que van avançant cap a l'Eixample. A la cruïlla de Còrsega i Rambla de Catalunya el grup, segons l'informe, es divideix en dos i els agents decideixen seguir-ne només un. Més tard, aturen el grup format per set persones, a qui troben encenedors "exactament iguals, suposadament utilitzats per fer les destrosses". Els agents també relaten que troben una motxilla a l'interior d'una paperera on hi ha 20 "pastilles incendiàries" i un pot amb dissolvent.
Més tard, els agents tenen constància que una altra unitat dels Mossos ha detingut una noia italiana que "per descripció podria coincidir amb l'autora de l'incendi a la furgoneta de la Guàrdia Urbana". A l'informe, els Mossos destaquen que porta un encenedor igual que els trobats en l'escorcoll a quatre detinguts. Finalment, dels vuit detinguts, sis tenen nacionalitat italiana; un, francesa; i, un altre, espanyola.
Material informàtic i roba requisada
NacióDigital també ha tingut accés a l'informe policial sobre els escorcolls a les naus de Mataró i Canet de Mar on vivien els detinguts. Es detalla la confiscació de garrafes de plàstic buides, material informàtic, targetes telefòniques, esprais de pintura, ampolles amb alcohol, motxilles, encenedors, petards, un passamuntanyes de color negre i un llapis de memòria amb la inscripció "Provocación al incendio", que segons la defensa, fa referència a una banda de música homònima. També es van confiscar dessuadores, pantalons, jaquetes, guants i sabatilles esportives.
"No hi ha existència objectiva d'elements que permetin atribuir cap fet delictiu a la majoria i es construeix el relat del grup criminal amb el mite dels anarquistes italians com a caps de turc per frenar les mobilitzacions", assenyala Xavier Monge, advocat de dos dels vuit detinguts. La defensa també critica que es mantingui els vuit detinguts empresonats i considera "poc fonamentat" que la jutge hagi ratificat l'empresonament argumentant el risc de fuga per les altes penes què podrien ser condemnats i l'existència d'un grup criminal que no s'ha demostrat.