[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Us aconsello llegir l'entrevista que publiquem a Elena Massot, la presidenta de la fundació d'empresaris FemCat, que en els darrers anys han destacat pel seu compromís amb el país i que s'han fet presents en alguns dels debats intentant acompanyar la internacionalització i el prestigi de l'empresa catalana amb les seves singularitats. Uns empresaris compromesos amb el país i també amb un model de creixement que no estigui basat en el capitalisme salvatge i especulatiu que paga sous baixos i és poc respectuós amb l'entorn són una de les necessitats més peremptòries del nostre país.

La presidència de José María Aznar va estar marcada per la clara voluntat política d'enfortir Madrid. No només políticament sinó també econòmicament en el projecte que van batejar com el "gran Madrid". La privatització de grans empreses públiques espanyoles va ajudar a consolidar una classe empresarial cada cop més robusta a la capital espanyola mentre Catalunya, i singularment Barcelona, apostaven pels serveis i el turisme enfront de la indústria tradicional o les finances. Cap govern espanyol dels que vindria després va fer res per corregir la tendència i evitar la concentració de poder econòmic. Anys més tard, el procés i les tensions que va provocar van ser aprofitats pel govern de Madrid -amb l'ajuda inestimable de la Corona- per forçar o animar canvis de seus, especialment del sector bancari i de serveis afins.

Davant d'això les organitzacions empresarials s'han anat també ressituant a Catalunya després de pair la decepció pels fracassos de les terceres vies que algunes van promoure. Foment ha moderat l'espanyolisme dels anys negres de Gay de Montellà per no quedar socialment isolada i s'ha encomanat a l'habilitat política de Josep Sánchez Llibre; el Cercle d'Economia, ara en una inèdita tensió electoral, intenta greixar el diàleg entre governs; Pimec i Cecot s'han renovat sense fer soroll i ocupen els seus espais de forma sòlida; i la Cambra de Barcelona ha abraçat de forma clara el sobiranisme intentant ampliar-ne el perímetre en l'àmbit empresarial. És, sens dubte, la gran novetat dels darrers anys.

En aquest context, organitzacions com FemCat són encara més necessàries, com un actor més en aquest mapa empresarial plural on també han aparegut grups de pressió i plataformes amb objectius i interessos diversos. En el debat sobre l'ampliació de l'aeroport, el finançament o la suposada "degradació" de Barcelona, per exemple, s'ha trobat a faltar una veu més contundent i diferenciada del lideratge que ha exercit Foment i que posés alguna cosa més que matisos a alguns discursos. Per reclamar, per exemple, que una de les necessitats de l'aeròdrom barceloní per ser més competitiu seria que no estigués en mans del model centralitzat d'Aena. Els debats, també els econòmics, han de ser afrontats des de la complexitat, la diversitat i el compromís amb el país.
 

---

Avui no et perdis

» Entrevista a Elena Massot (FemCat): «Ha fet més mal a l'economia la Covid que el procés»; per Pep Martí.

» Dades | La majoria de catalans no obligaria a vacunar tothom però sí els sanitaris; per Roger Tugas Vilardell.

» Campins avala la vacunació dels infants contra la Covid‑19: «No hi ha efectes secundaris».

» Mapes | Els contagis a alumnes i personal educatiu freguen ja el pitjor moment del curs passat; per Roger Tugas Vilardell.

» Contra la ciència: els rostres del moviment antivacunes; per Pep Martí

» Ciència en societat | Variant òmicron: tots els escenaris; per Cristina Junyent.

» La llum de l'estel de la Sagrada Família ja il·lumina Barcelona.

» Entrevista a Gonzalo Boye: «Hi ha un objectiu clar de treure'm de circulació»; per Bernat Surroca.

» Fil directe | «Periodisme tossut»; per Joan Serra Carné.

» Perfil | Elena Hernáez, una lletrada a l'òrbita PP que jutjarà l'acció exterior catalana; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Cafè Lisboa»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Anàlisi | El rumb d'Aragonès: una presidència pendent de «vitaminar» les confiances; per Oriol March.

» Opinió: «No naturalitzem l’espanyol»; per Carme Vidalhuguet.

» Perfil | Olaf Scholz, la socialdemocràcia salvada per la pandèmia; per Pep Martí.

» Futbolític | L'origen (poc bavarès) de l'actual orgull de Baviera; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Pedro Sánchez enviarà la basca Isabel Celaá, que va ser la seva ministra d'Educació, d'ambaixadora al Vaticà. Aquesta sempre ha estat una destinació molt política i delicada, per l'estreta relació que l'Església catòlica té amb el poder polític a Espanya i que s'expressa a través del concordat. Per l'ambaixada davant la Santa Seu, que es presenta com la delegació diplomàtica permanent més antiga que hi ha, han passat noms de pes com Francisco Vázquez o Jorge Dezcállar.

Ara Sánchez opta per un perfil de confiança i molt polític que té el mandat de revisar els acords. Per al lloc que ocuparà Celaá havien circulat noms de dirigents del PSC com ara Àngel Ros, ambaixador espanyol a Andorra, tot i que ell va evitar postular-se. Sí que ho van fer davant l'arquebisbe Omella altres personalitats vinculades a sectors catòlics del socialisme català. En la tria de Celaá no hi ha influït Omella malgrat les aspiracions que tenia la Conferència Episcopal Espanyola de fer-ho. L'arquebisbe va criticar les "traves" que, segons ell, posava la Lomloe, coneguda com a llei Celaá, a les escoles cristianes concertades.         

Vist i llegit

I ja que parlem d'economia, de poder econòmic i financer us recomano el contundent article "Catalunya sense bancs", de l'historiador Francesc Cabana a El Punt Avui. S'atura en la situació de Caixabank i del Banc de Sabadell, que van canviar de seu el 2017. Aquest darrer just s'acaba de desprendre del gratacel de la Diagonal i d'una bona colla d'oficines de la seva filial britànica TSB. Cabana lamenta les dificultats que es trobarà el Govern en els projectes polítics que vulgui abordar sense entitats bancàries a què poder recórrer.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931, fa exactament 90 anys, es va promulgar la constitució de la Segona República després d'un intens treball a les corts constituents, que la van aprovar sense consens. Establia el sufragi universal masculí -més tard arribaria per les dones-, l'aconfessionalitat de l'Estat i consagrava drets com la llibertat d'expressió i d'associació, el divorci o els matrimonis civils a més d'altres avenços socials. En l'aspecte territorial la nova parlava d'un "estat integral", un concepte entès com una tercera via entre la pulsió centralista, que era ben present, i les ànsies d'autogovern de catalans i bascos. De fet, es va acabar conformant una certa asimetria, ja que només catalans, bascos i gallecs es dotarien d'estatuts i estructures institucionals pròpies. Aquí podeu veure com va ser la promulgació.

 L'aniversari

Un dels personatges que va viure en primera línia aquells anys va ser el periodista Carles Sentís, que va néixer tal dia com avui de l'any 1911 a Barcelona i va morir a la mateixa ciutat el 2011, a punt de fer 100 anys. Sentís era proper als moderats d'Acció Catalana, va ser càrrec de confiança del Govern de la Generalitat i detingut pels fets del Sis d'Octubre. Començaria aleshores un viratge dretà que l'aproparia a la Lliga i als franquistes (se'l va acusar de fer d'espia i de saquejar la casa de Juan Ramón Jiménez quan el poeta es va haver d'exiliar).

Sentís, que va destacar en el reporterisme, va ser durant el franquisme corresponsal i director de l'agència estatal Efe. El periodista, que es va vincular a la UCD d'Adolfo Suárez sent-ne diputat, va ser un dels artífexs del retorn de Tarradellas a Catalunya el 1977 i conseller sense cartera al seu Govern. A més, va ser degà del Col·legi de Periodistes i en el tram final de la seva vida, després d'haver escrit nombrosos llibres, articulista de l'Avui i La Vanguardia. L'entrega de la Medalla al Mèrit en el Treball del govern espanyol el 2008, que va acollir el Col·legi, va crear una agra polèmica pel seu passat franquista. En aquest documental podeu saber més de la vida, apassionant i contradictòria, d'un testimoni d'excepció del segle XX.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l