Nou cas flagrant de discriminació lingüística. Una empresa que compta amb diferents coworkings per Barcelona ha acomiadat una treballadora per parlar en català. Així ho ha denunciat Plataforma per la Llengua, que ha portat el cas a Inspecció de Treball. L'empresa en concreta és Aticco, de propietat catalana, i que acaba d'inaugurar l'espai de coworking més gran del sud d'Europa al Poblenou. El més cridaner respecte a altres casos és que la carta d'acomiadament incorpora explícitament diversos retrets vinculats a l'ús del català, fet pel qual l'entitat lingüística considera que el cas és de "gravetat extraordinària". La voluntat de la denúncia és determinar si Aticco ha imposat el castellà com a llengua obligatòria de comunicació en els seus espais de treball i si ha marginat el català.
Plataforma per la Llengua també té previst portar el cas al Síndic de Greuges de Barcelona i denunciarà l'empresa de coworkings davant l'Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics de la Generalitat. En aquest últim òrgan, l'entitat pretén que es valori un incompliment de la llei de política lingüística, que estableix que els rètols i les informacions de caràcter fix adreçats als treballadors han de figurar, com a mínim, en català. Plataforma considera que, arran de l'escrit d'acomiadament, Aticco sent "impunitat total" en matèria lingüística per reconèixer que fa fora una treballadora per l'ús del català, llengua pròpia de la ciutat i el país.
En la carta, del 20 de febrer d'enguany, l'empresa afirma que la treballadora havia iniciat converses en català davant de companys o clients i que, en diverses ocasions, se li havia hagut de demanar que canviés al castellà, fins i tot si l’interlocutor entenia el català-. També li retreu haver respost en català a una persona que s’havia adreçat a ella en castellà i haver mantingut el català com a llengua principal en determinades comunicacions professionals. La denunciant va treballar entre el maig del 2025 i el febrer del 2026 com a coworking manager del centre d'Aticco situat al carrer Tapineria del barri Gòtic de Barcelona.
- La carta d'acomiadament en què es retreu l`ús del català
- Plataforma per la Llengua
La treballadora va rebre diverses crides a abandonar l'ús del català i li van exigir que es comuniqués en castellà fins al punt de traslladar-li que era la llengua oficial de l'empresa. Aquestes indicacions van afectar les comunicacions amb clients i companys, incloent-hi situacions en què el client havia entès perfectament la treballadora en català. El 25 d’agost la seva responsable li va retreure el que després la carta d’acomiadament reconeix: que el missatge automàtic d’absència per vacances no inclogués el castellà. I a l’octubre, quan va donar indicacions a un client en català des de la recepció, la responsable li va recriminar novament l’ús del català i li va dir que no podia parlar català perquè “la gent no l'entén”. Per contra, ella explica que cap client li va retreure mai el fet de parlar català.
Plataforma per la Llengua activa diversos canals de denúncia
Per a Plataforma per la Llengua, aquests fets evidencien que l’empresa tenia la política de limitar l’ús del català en l’entorn laboral i d’imposar el castellà com a llengua habitual. Per tot plegat, l’entitat ha sol·licitat a la Inspecció de Treball que obri actuacions inspectores per determinar si s’han vulnerat drets laborals i lingüístics, si s’han produït pràctiques discriminatòries per raó de llengua i si l’ús del català va tenir una incidència directa en la decisió d’acomiadar la treballadora. L’organització també demana que es verifiqui si el centre de treball compleix les obligacions lingüístiques previstes a la legislació vigent, especialment pel que fa a la presència del català en la informació fixa adreçada a les persones treballadores.
L’entitat alerta que aquests casos poden generar un "efecte dissuasiu" sobre l’ús del català i ho veu com un "comportament problemàtic o sancionable". Plataforma ha portat el cas a Inspecció de Treball perquè, assegura, és una via de "caràcter transformador" per evidenciar i corregir les mancances estructurals detectades. La treballadora havia descartat la denúncia per la via laboral i l'entitat considera que la intervenció de la Inspecció de Treball permet abordar el problema des d’una "perspectiva restitutiva i de garantia de drets", amb l’objectiu que situacions similars en aquesta empresa no es tornin a repetir.
El coworking més gran del sud d'Europa a la Barcelona més gentifricada
Els fets també agafen gravetat perquè Aticco és un dels coworkings en creixement a la ciutat de Barcelona. Al març, l'empresa propietat de tres socis catalans, va inaugurar al Poblenou el que presenta com l’espai de cotreball més gran del sud d’Europa, un fet que el consolida com un dels principals operadors del sector. Aquest creixement es produeix en un barri especialment afectat pels processos de transformació urbanística, econòmica i demogràfica vinculats al projecte del 22@. Precisament, un estudi recent de Plataforma per la Llengua constata que aquests canvis han accelerat el retrocés del català tant en el comerç com en els usos lingüístics quotidians del Poblenou.
L’informe assenyala, entre altres indicadors, que en només quatre anys l’anglès ha passat de representar un 2% a un 26% de la retolació informativa dels comerços del barri. També evidencia que el castellà ha esdevingut la llengua majoritària de resposta en l’atenció oral, passant del 29% al 52%, mentre que el català ha retrocedit del 69% al 48%. L’estudi conclou que la gentrificació i l’arribada de nova població vinculada als sectors econòmics impulsats pel 22@ contribueixen a erosionar la vitalitat del català i a afegir l’anglès al castellà com a llengua de competència en l’espai públic. Les teories que s'emmarcaven en aquest estudi, tal com demostra el cas d'Aticco, sembla que es plasmen a la pràctica.
