Una figura polièdrica
A Fontana se'l pot recordar des de molts àmbits i els encarregats de conduir l'homenatge s'han enfrontat a aquest repte. Els historiadors Pedro Ruiz Torres, Anna Solé, Jaume Torras i mercè Renom i l'editora Carme Esteban han analitzat la vida de Fontana des del punt de vista de la historiografia, el compromís polític o l'antifeixisme. També ho ha fet l'historiador i exlíder dels comuns Xavier Domènech, en la seva primera aparició pública després de dimitir al setembre de tots els seus càrrecs públics i orgànics.
Qui fins fa dos mesos era companya de files de Domènech, l'alcaldessa Ada Colau, ha explicat que va trucar personalment a Fontana després que el Ple aprovés concedir-li la Medalla d'Or. "Li va fer molta il·lusió", ha assegurat. Colau, que va coincidir amb Fontana en diverses tertúlies a la Cadena Ser, ha reivindicat el paper de l'historiador com a "intel·lectual allunyat del tertulià". Un intel·lectual que, segons el primer tinent d'alcaldia Gerardo Pisarello, va exercir de "líder moral" de moltíssima gent.
El regidor no només ha recordat el passat, sinó que també ha fet una incursió al present per llançar un missatge al PP, que es va oposar al reconeixement a l'historiador. "A Fontana, que es definia com a rojo i nacionalista, li hauria agradat", ha dit.
El pensament crític
Qui més coneixia Fontana eren, sens dubte, els seus col·legues, els historiadors. I tots han coincidit a l'hora d'assenyalar un factor clau en la seva obra i l'impacte social que va tenir: el pensament crític i autònom. També, la seva capacitat d'interpretar el present, d'una manera "no dogmàtica", segons Ruiz Torres.
Un llegat al qual volen donar continuïtat. Soler, per exemple, ha avançat que demanaran a la Universitat Pompeu Fabra que mantingui a títl pòstum el seminari per a professors de secundària que Fontana va impulsar des de l'Institut Vicens Vives, com un homenatge pòstum al seu "esforç".
Torras i Domènech, per la seva banda, han reivindicat la importància de l'obra de Fontana, no només a Catalunya o a l'estat espanyol sinó en el conjunt d'Europa. "Trencar amb els compartiments que l'acadèmia atribueix a la Història és molt difícil però Fontana va fer-ho", ha recordat Torras.
Domènech, que ha relatat el seu primer contacte amb la historiografia de Fontana quan tenia 14 anys, ha reivindicat la seva "irreverència" i el seu combat contra el feixisme. Per sobre de tot, una conclusió clara: val la pena pagar qualsevol preu per ser dissident en un món injust.
Barcelona diu adéu, sense la possibilitat de fer-ho en persona, a un historiador que cada cop que parlava ajudava a entendre el present... i fins i tot de vegades el futur. Només cal recordar la sentència emesa en aquesta entrevista el setembre del 2017. "Si no veu altra solució, l'Estat és capaç d'arribar a la suspensió de l'autonomia", deia un mes abans de l'aprovació del 155. Visionari, compromès i lluitador, Barcelona i la Història perden un fill il·lustre. Sense ell, el seu llegat també ens pot ajudar a entendre el nostre món.
