Així és com les drogues ens fan «miops» a necessitats tan bàsiques com beure aigua

Un nou estudi publicat a la revista 'Science' revela com substàncies d'abús com la cocaïna o la morfina poden alterar els circuits neuronals per satisfer les necessitats de supervivència

Un home amb un sobre de cocaïna a la mà
Un home amb un sobre de cocaïna a la mà | DEDMITYAY/ ISTOCK
Redacció
20 d'abril del 2024
Actualitzat a les 9:42h

Les drogues d'abús, com la cocaïna i els opioides, alteren la senyalització neuronal al nucli accumbens (NAc), segrestant un sistema de recompensa cerebral clau involucrat en el compliment de les necessitats innates de supervivència, segons un nou estudi amb ratolins. Les troballes proporcionen informació mecanicista sobre la intensificació de les conductes de cerca de drogues en els trastorns per ús de substàncies, tal com es publica a la revista Science.

El consum persistent de drogues va acompanyat d'una profunda repriorització de les motivacions, esbiaixant els comportaments de presa de decisions cap a un enfocament miop en el consum de drogues per sobre d'altres necessitats innates, com menjar o beure aigua, sovint sense reconèixer les conseqüències adverses.

Es creu que aquests impactes es deuen, en part, a alteracions en els sistemes de recompensa del cervell, que normalment funcionen per identificar i respondre a les coses essencials per a la supervivència. No obstant això, els mecanismes fisiològics i moleculars subjacents que vinculen les funcions cerebrals innates que es corrompen pel consum de drogues continuen sense ser clars.

Per abordar aquestes incògnites, Bowen Tan i el seu equip d'investigació van utilitzar un mapatge de l'activitat neuronal de tot el cervell, imatges de calci longitudinals de dos fotons in vivo i seqüenciació unicel·lular per comparar la resposta dels circuits neuronals de recompensa clau activats per la fam i la set amb la seva resposta a la morfina i cocaïna al cervell dels ratolins.

Els investigadors i investigadores van descobrir que la NAc juga un paper crucial en el comportament motivat i que, en relació amb altres regions del cervell, l'activitat en aquesta regió augmentava en resposta a l'administració de cocaïna i morfina. Es va descobrir que l'exposició repetida a aquestes substàncies impulsa canvis funcionals i moleculars que promouen patrons de comportament subjacents a l'addicció i l'abstinència.

També van identificar Rheb, un gen que activa la via mTOR, com un pont molecular que intervé la senyalització específica del tipus de cèl·lula a NAc i contribueix a la capacitat dels fàrmacs per "segrestar" el processament de recompensa natural. La pertorbació CRISPER in vivo de Rheb específica de NAc va impedir la supressió de les respostes de recompensa naturals induïdes tant per la cocaïna com per la morfina.

"Tot i que aquestes troballes revelen com les drogues poden alterar els circuits neuronals que existeixen per satisfer les necessitats de supervivència, les accions agudes i cròniques de les drogues d'abús en la presa de decisions s'estenen més enllà d'alterar les necessitats homeostàtiques", descriuen E. Zayra Millan i Gavan McNally, autors del treball, investigadors d'Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), pertanyents a l'Associació Estatunidenca per a l'Avanç de la Ciència (AAAS). "De totes maneres, les troballes representen un avanç important en la comprensió dels mecanismes cerebrals de l'addicció".