La Xarxa Veïnal del Raval ha denunciat un repunt de narcopisos en els darrers tres mesos i ha avisat l’Ajuntament de Barcelona que amb la pressió policial i el Pla Endreça no n’hi ha prou per posar fi al fenomen. Tot i que el volum de punts de venda s’ha reduït notablement en els darrers anys, veïns del barri han assegurat que en els últims tres mesos hi ha hagut un “repunt” de l’activitat. A parer seu, no n'hi ha prou amb aplicar mesures policials, sinó que calen polítiques socials.
En aquest sentit, Ángel Cordero, membre de la Xarxa Veïnal del Raval, creu que l’Ajuntament ha “donat per perdut el barri”. "No veiem que aquest Ajuntament tingui la valentia o la voluntat de resoldre els problemes", ha considerat en declaracions a l’ACN. Així, ha criticat el Pla Endreça que, d'acord amb Cordero, reforça una visió “estigmatitzadora” del barri, perquè “vincula la delinqüència amb la pobresa i amb la brutícia, i això alimenta discursos de l’extrema dreta que criminalitzen la immigració i les classes populars”.
Per Cordero, cal actuar sobre les causes de fons: “El Raval té problemes greus relacionats amb l’habitatge, la salut, l’educació i les desigualtats. Si omplim el barri de veïns de classe treballadora, aquest fenomen es reduirà. Ho vam demostrar: allà on posàvem una família a viure, desapareixia el punt de venda”.
El tinent d’alcaldia i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, ha defensat la feina feta per lluitar contra els narcopisos. Durant el primer semestre s’han desmantellat de mitjana a Barcelona més de dos punts de venda de droga a la setmana. Aquest 2025, s’han desmantellat 71 punts de venda i consum de droga a la ciutat. En total, s’han fet 1.280 detencions per delictes contra la salut pública, el que representa un 23,9% més que l’any 2024. Actualment, hi ha menys de 10 narcopisos actius a Barcelona, enfront dels més de 100 que hi va haver el 2017 i 2018.
El Consell de Seguretat i Prevenció
Batlle ha remarcat en declaracions a l’ACN que aquest govern “no defuig el debat sobre la convivència, ans al contrari”, i ha reivindicat la creació del Consell de Seguretat i Prevenció de Ciutat Vella com a complement als consells de barri. Aquest és un espai on debatre sobre polítiques de seguretat i prevenció al districte i als barris, on participa el regidor del districte, el gerent, el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, la comissionada de Convivència, la comissionada de la Nit, la Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Portuària, Bombers, la direcció de Prevenció, Serveis Socials i les entitats veïnals i comercials que ja participaven en les antigues taules de barri, així com els representants dels grups polítics del districte.
A més, el reglament del nou consell preveu la possibilitat de crear grups de treball específics per temes sectorials concrets o territorials, i ja han sorgit algunes qüestions que s’han tractat en reunions específiques a cada barri, a petició de les entitats. La Xarxa Veïnal del Raval, en canvi, critica que s’hagin deixat enrere les taules de treball, i assegura que el nou model “mata la participació”. “Ara només tenim comissions informatives. Ens informen del que ells volen i ja està”, diu Cordero.
Lloga el pis a un italià i acaba convertint-se en un punt de venda
Els veïns, l’ajuntament i els cossos policials ja fa mesos que han detectat una nova modalitat de narcopís, que en lloc d’ocupar un habitatge el lloga de forma temporal i fins i tot pagant per avançat. És la forma d’esquivar els desallotjaments exprés. "Abans hi havia pisos buits que s’ocupaven, però ara la majoria estan llogats", constaten des de l’entitat veïnal. En aquesta línia, assenyalen que els preus actuals dels lloguers estan molt alts, i "només poden pagar-los persones amb poder adquisitiu molt alt o màfies". Tot plegat, ha alertat Cordero, dificulta la detecció i intervenció policial.
Un exemple d’aquesta dinàmica és un estudi del carrer Guifré que la immobiliària Ruby Realties va llogar a un italià que va assegurar que volia l’habitatge durant tres mesos i va pagar per avançat, al·legant que venia de vacances a Barcelona. La responsable de la immobiliària, Rebeca Day, ha explicat a l’ACN que la petició de lloguer es va fer a través d’internet i que no es va detectar cap comportament anòmal.
Només dos dies després que l’home s’instal·lés, els veïns van començar a alertar que el pis s’havia convertit en un punt de venda de drogues. Les persones que acudien al narcopís “cridaven pels passadissos, amenaçaven els veïns, trencaven portes, bústies, i venien clients cada 15 minuts, tocant tots els timbres del bloc", ha explicat Day. Segons ha dit, tots els residents que vivien de lloguer al bloc van decidir marxar.
La responsable de la immobiliària ha indicat que el desallotjament ràpid no hauria estat possible sense la pressió sostinguda del veïnat i l’actuació conjunta dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament. "Els veïns ho van denunciar tot: cada moviment sospitós, cada venda. Això ha permès a la policia construir el cas i avançar en la investigació i les demandes judicials per fer-los fora en només 38 dies", ha explicat Day. Amb tot, ha admès que pocs dies després els delinqüents ja s’havien instal·lat en un altre habitatge del mateix carrer.
