El bilingüisme és un fenomen mundial especialment present a Catalunya, on la majoria d'habitants dominen tant la llengua catalana com la castellana. L'equip internacional de científics liderat per la Universitat HSE, situada a Rússia, ha investigat com interaccionen els idiomes dins del cervell dels bilingües.

A partir de les dades d'electroencefalogrames (EEG) de parlants de rus i anglès, s'ha constatat una detecció gairebé instantània i automàtica de les paraules semàntiques de les dues llengües -és a dir, mots que fan referència al mateix-. Els autors de la investigació han estat els primers que han demostrat aquest fet i han establert la premissa que els bilingües tenen un lèxic integrat on el cervell activa les paraules dels dos idiomes en paral·lel.

Els científics de l'estudi, que ha estat publicat a la revista científica Cortex, diferencien entre els bilingües equilibrats i no equilibrats, segons el domini de la llengua. En el mateix sentit, els han classificat entre precoços i tardans en funció al ritme d'aprenentatge del segon idioma. Bona part de les anàlisis s'han focalitzat en les persones no equilibrades i tardanes -que, de fet, representen a la majoria de bilingües-, per observar la rapidesa amb la qual processen la informació.

Cal tenir present que els monolingües tenen un accés semàntic i ràpid a la llengua: com apunta l'EEG, el cervell triga només 0,05 segons a captar la paraula i dir-la correctament. Després del punt de partida inicial, l'equip internacional de la universitat russa s'ha centrat en els bilingües tardans i han considerat la velocitat amb la qual processen la informació semàntica.

Per fer-ho, van comptar amb la participació de 17 estudiants de la Universitat HSE. Van basar-se en una tècnica anomenada priming semàntic, que fa referència a la tendència de la ment a reconèixer una paraula més fàcilment si va seguida d'una similar. Un exemple en català el trobem en les paraules "comunicació" i "comunicación", que són molt semblants i, per tant, fàcils d'enllaçar.

Els resultats de la tècnica van registrar una diferència d'uns 0,06 segons,  l'efecte interlingüístic més curt registrat fins a la data. El coautor de l'anàlisi, Federico Gallo, ha afirmat que les conclusions "confirmen l'existència d'una xarxa cerebral integrada". El científic assegura que els mots de la segona llengua s'adapten automàticament gràcies a la interacció de les neurones.

No obstant això, Gallo assenyala els límits de l'EEG com a eina científica. En el futur, assegura, espera poder emprar tècniques de ressonància magnètica o d'electroencefalografia (MEG), que podrien contribuir a afinar els resultats de la investigació.