22
de juny
de
2020, 18:32
Actualitzat:
18:35h
L'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut han traslladat a treballadors i veïns del CAP Gòtic que treballen amb una llista de set possibles emplaçaments per a l'ampliació o trasllat del CAP. Fins ara, però, només n'han comunicat un, en una reunió mantinguda amb els representants del centre d'atenció primària la setmana passada: la capella del Sant Esperit.
Fonts municipals confirmen a NacióDigital que l'opció de la capella està sobre la taula, tot i que asseguren que la proposta s'ha de valorar amb els "equips tècnics". "No hi ha un llistat fix i tancat, i la feina de recerca i anàlisis de les diferents opcions s'allargarà tot l'estiu", expliquen.
La capella està situada al número 20-22 del carrer Nou de Sant Francesc, just a la par posterior del CAP. Segons la informació del cadastre, la superfície de la finca és de 844 metres quadrats i inclou dos espais per a espectacles, cinc per a habitatges i dos per a "altres usos".
L'espai és propietat de l'arquebisbat de Barcelona i fins fa un any era la seu de l'Associació Cultural Silafa. Ara, segons fonts veïnals, encara hi hauria persones que viuen en els habitatges de la finca.
El CAP Gòtic està pendent de trasllat des del 2008, tal com recull el Pacte de Ciutat fimat aquell any per l'Ajuntament i el Departament de Salut. Aleshores les administracions ja reconeixien unes mancances estructurals a l'edifici de la plaça Joaquim Xirau i ara veïns i treballadors denuncien que l'epidèmia de coronavirus les ha accentuat.
Seguint l'exemple del CAP Raval Nord, que està pendent del seu trasllat a la Capella de la Misericòrdia, veïns i treballadors han impulsat una plataforma conjunta per exigir solucions a Ajuntament i Generalitat.
Pendents de trasllat des del 2008
La plataforma ja havia plantejat tres possibles opcions per al trasllat del CAP. L'edifici de l'antiga Foneria de Canons a les Rambles, l'edifici annex de Correus i la comissaria de la policia nacional espanyola a la Via Laietana.
Pel que fa a la Foneria de Canons, el president Quim Torra va anunciar a principis de març la intenció del Govern de convertir l'edifici de la seva propietat en un nou espai cultural. Pel que fa a l'annex de Correus, és propietat de l'Estat i el govern espanyol negocia amb el clúster d'startups Barcelona Tech City, una ampliació de la seva seu, que comptaria amb el vistiplau de l'Ajuntament. En relació a la comissaria, fa temps que és en el punt de mira de col·lectius veïnals i de l'Ajuntament i ara el CAP Gòtic l'assenyala com a solució.
Més enllà de la ubicació definitiva del CAP, la plataforma reclama solucions provisionals a les mancances de l'espai. Treballadors i veïns són partidaris de la instal·lació de mòduls prefabricats a la mateixa plaça Joaquim Xirau. Una opció que l'Ajuntament s'ha compromès a estudiar.
Fonts municipals confirmen a NacióDigital que l'opció de la capella està sobre la taula, tot i que asseguren que la proposta s'ha de valorar amb els "equips tècnics". "No hi ha un llistat fix i tancat, i la feina de recerca i anàlisis de les diferents opcions s'allargarà tot l'estiu", expliquen.
La capella està situada al número 20-22 del carrer Nou de Sant Francesc, just a la par posterior del CAP. Segons la informació del cadastre, la superfície de la finca és de 844 metres quadrats i inclou dos espais per a espectacles, cinc per a habitatges i dos per a "altres usos".
L'espai és propietat de l'arquebisbat de Barcelona i fins fa un any era la seu de l'Associació Cultural Silafa. Ara, segons fonts veïnals, encara hi hauria persones que viuen en els habitatges de la finca.
El CAP Gòtic està pendent de trasllat des del 2008, tal com recull el Pacte de Ciutat fimat aquell any per l'Ajuntament i el Departament de Salut. Aleshores les administracions ja reconeixien unes mancances estructurals a l'edifici de la plaça Joaquim Xirau i ara veïns i treballadors denuncien que l'epidèmia de coronavirus les ha accentuat.
Seguint l'exemple del CAP Raval Nord, que està pendent del seu trasllat a la Capella de la Misericòrdia, veïns i treballadors han impulsat una plataforma conjunta per exigir solucions a Ajuntament i Generalitat.
Pendents de trasllat des del 2008
La plataforma ja havia plantejat tres possibles opcions per al trasllat del CAP. L'edifici de l'antiga Foneria de Canons a les Rambles, l'edifici annex de Correus i la comissaria de la policia nacional espanyola a la Via Laietana.
Pel que fa a la Foneria de Canons, el president Quim Torra va anunciar a principis de març la intenció del Govern de convertir l'edifici de la seva propietat en un nou espai cultural. Pel que fa a l'annex de Correus, és propietat de l'Estat i el govern espanyol negocia amb el clúster d'startups Barcelona Tech City, una ampliació de la seva seu, que comptaria amb el vistiplau de l'Ajuntament. En relació a la comissaria, fa temps que és en el punt de mira de col·lectius veïnals i de l'Ajuntament i ara el CAP Gòtic l'assenyala com a solució.
Més enllà de la ubicació definitiva del CAP, la plataforma reclama solucions provisionals a les mancances de l'espai. Treballadors i veïns són partidaris de la instal·lació de mòduls prefabricats a la mateixa plaça Joaquim Xirau. Una opció que l'Ajuntament s'ha compromès a estudiar.
Una capella enderrocada el 1714
La història de la capella del Sant Esperit es remunta al segle XVIII. Originalment estava situada al carrer homònim -on ara hi ha el passeig Lluís Companys- però els combats de la Guerra de Successió la van deixar molt malmesa. Més tard, la construcció de la Ciutadella ordenada per Felip V va obligar a enderrocar-la i a traslladar-la a la seva ubicació actual.
La capella original era la seu de la confraria dels coixos, els cecs i els captaires. La construcció de la nova al barri Gòtic va ser finançada per Antonine de Sartine, un noble francès i intendent general de Catalunya.
La història de la capella del Sant Esperit es remunta al segle XVIII. Originalment estava situada al carrer homònim -on ara hi ha el passeig Lluís Companys- però els combats de la Guerra de Successió la van deixar molt malmesa. Més tard, la construcció de la Ciutadella ordenada per Felip V va obligar a enderrocar-la i a traslladar-la a la seva ubicació actual.
La capella original era la seu de la confraria dels coixos, els cecs i els captaires. La construcció de la nova al barri Gòtic va ser finançada per Antonine de Sartine, un noble francès i intendent general de Catalunya.