Si no hi ha sorpresa majúscula, Angela Merkel s'encamina a la seva quarta victòria electoral des que va arrabassar el triomf al govern socialdemòcrata-verd el 2005. Aquest diumenge, de les vuit del vespre a les sis de la tarda, 61 milions d'alemanys estan convocats a les urnes per renovar el seu parlament (Bundestag), del qual sorgirà el canceller i el govern. Totes les enquestes donen triomfadora a la Unió Cristiana Democràtica (CDU) de Merkel, però molt lluny de la majoria absoluta. Alemanya té una llarga tradició de coalicions, que solen ser molt estables. Aquesta és la primera de les grans incògnites de l'elecció: amb qui formarà govern Merkel? S'ha estès el temor els darrers dies a uns resultats més dolents per a la CDU dels que es preveien fa unes setmanes. Si queda clarament per sota del 40%, Merkel rebrà un toc d'atenció.
Qui sembla haver ensopegat en aquesta campanya ha estat Martin Schulz, el candidat del segon partit, el Socialdemòcrata. Expresident del Parlament Europeu, carismàtic, Schulz va començar amb bons sondejos però al final ha quedat reclòs en el difícil paper de líder d'un SPD que porta anys governant amb Merkel en una gran coalició. Alguna enquesta li arriba a donar un resultat pèssim (com seria quedar per sota del 25%).
El risc extremista
L'altra gran incògnita és el resultat de l'extrema dreta. L'Alternativa per Alemanya (AfD), que ja ha penetrat en diversos estats federats, amenaça ara d'entrar per la porta gran del Bundestag. Està lluitant per la tercera posició amb tres competidors molt allunyats ideològicament. D'aconseguir-ho, el seu èxit esquitxaria la imatge d'una Alemanya estable i moderada i podria aigualir el relat d'una Merkel guanyadora.
Un és el Partit Liberal, tradicional tercera formació de la política alemanya però que va patir una sorollosa patacada en les anteriors eleccions, al no obtenir el 5% necessari per entrar al Parlament. Ara tot indica que hi tornarà, defensant un programa adreçat al sector més benestant econòmicament i favorable a la reducció d'impostos.
L'altra tercera força són els Verds, que ja fa anys que va deixar enrere el seu component més rupturista i d'esquerra alternativa per ser un partit ecologista, tènuement progressista.
I, finalment, hi ha Die Linke, L'Esquerra, hereva de l'antic partit Comunista de la República Democràtica Alemanya, però que ha incorporat sectors provinents dels decebuts amb la socialdemocràcia. Tots aquests tercers partits, liberals, Verds i Die Linke, combaten per no ser superats per l'extrema dreta.
Alemanya vota per confirmar el lideratge de Merkel
Societat
La feblesa del Partit Socialdemòcrata i la probable irrupció de l'extrema dreta al Bundestag són altres de les incògnites
- La cancellera Merkel en un debat al Bundestag. | The chacenllor germany -
- | The chacenllor germany
ARA A PORTADA
-
Societat Niubó es carrega la número dos d'Educació pel fracàs de PISA a les portes del nou curs Gerard Mira
-
Societat Més atenció a la diversitat i reforços per a les direccions: les novetats del retorn a l'escola Gerard Mira
-
Política Sánchez descarta la participació del Marroc en la crisi de Ceuta i n'elogia la «cooperació» Oriol March
-
-
Política Junqueras exigeix a Sánchez que actuï a Ceuta i avisa: «Catalunya no pot acollir infinitament» Gerard Mira | Marc Orts i Cussó
Publicat el
24 de setembre de 2017 a
les 07:00
Actualitzat el
24 de setembre de 2017 a les
07:04
Et pot interessar
-
Societat
El cantant d'Oques Grasses, Josep Montero, escollirà la banda sonora del Piromusical de la Mercè 2026
-
Societat
Mor un motorista a l'Eixample atropellat per un conductor alcoholitzat que ha fugit
-
Societat
L'estació de Verdaguer recupera el ple funcionament després de les obres: «El passadís és molt més còmode»
-
Societat
La Universitat de Barcelona pateix un atac informàtic a les portes de l'inici de curs
-
Societat
Els Mossos sospiten que la terapeuta dels Andic va fer la ruta de Montserrat 14 dies abans de la mort d'Isak
-
Societat Un robatori de cable provoca retards de 15 minuts en l’alta velocitat entre Barcelona i Madrid
