Amb un parell d'ous

Publicat el 01 de febrer de 2012 a les 23:01
Hi ha coses més originals que estrenar una secció de coses de cuina parlant d'en Ferran Adrià, però és que el dia que engeguem el Salsassec amb bolets és el mateix que obre portes al Palau Robert de Barcelona una exposició dedicada a la capacitat d'innovar que ha convertit Adrià en el millor cuiner del món. La mostra escalfa motors a l'espera que arribi elBullifiundation, el centre d'experimentació i d'innovació gastronòmica que a partir del 2014 difondrà les seves creacions per Internet. No cal córrer per visitar-la perquè estarà oberta durant tot un any... Mentrestant els agosarats poden anar practicant esferificacions a casa. Ara són a l'abast. A Deli.cat hi trobareu no només productes per aconseguir-les sinó el kit sencer, amb estris inclosos.

Quins ous! Us ho haureu de sentir, segur, si reproduïu a la cuina l'experiment que dissabte s'explicava en aquest diari. Què passa quan posem certs objectes al microones? Unes imatges tan estètiques no són per casualitat –si algú mai ha posat al microones una botifarra sense punxar entendrà la meva ironia. I és que el vídeo en qüestió forma part de la campanya publicitària d'una cadena de restaurants nord-americans. Si fins ara els publicistes es fixaven en el greix i les calories, Moe's intenta fer-se un forat declarant-los la guerra als microones.  Ho arruïnen tot, asseguren.

Però... Quins ous! Ho sentireu assegurar als fans de Deep Purple, que en aquest diari n'hi ha molts. No fa gaire el Nació informava del 40è aniversari de “Smoke on the water”, una cançó mítica que ja té un giny per ser homenatjada a la cuina. És tracta d'un petit ou de plàstic que serveix per indicar l'estat de cocció dels seus homòlegs. Els Purple sonen si es vol un ou passat per aigua mentre que els Kiss te'l deixen una mica més fet. Ara bé, si ha de ser dur llavors l'ou de plàstic interpreta “The Final Countdown”, dels Europe. Algun incondicional del Ritchie Blackmore hi té res a dir?



Twitter és un mal invent per a la gent de sang calenta. El xef Sergi Arola, visiblement enfadat, es queixava en una piulada d'una reserva per a 12 persones que no s'havien presentat a sopar i obria un debat sobre la manca de compromís dels qui encarreguen una taula en un restaurant. Ara bé, hi ha qui a més de lamentar-se sap positivar les situacions. És el cas del seu col·lega de fogons, Rene Redzepi, xef del que ha passat a ser el millor restaurant del món després de tancar El Bulli, que només tres dies més tard sortia victoriós d'una situació semblant. Com? Doncs en qüestió de minuts, i també via Twitter, al Noma van ocupar la taula d'una reserva que els havia fallat. Només van haver d'enviar un missatge. I sense necessitat d'interessar-se per la mare de ningú...



#josiquevullhomenatjarenVentalló. De fet el salsassec amb bolets, Szlaszeck au champignon en l'original, és un nom escollit precisament per això, per reconèixer a Joaquim Ventalló la gran tasca d'aconseguir que en Tintín es pogués llegir en català. És un plat de cuina sildava, una recepta inventada. No és el cas de la que inaugura el nostre receptari, la coca Anne de la Mireia Carbó cuinada per La Cuina Vermella. Extreta de La cuina salvavides, és un entrant magnífic o una digna competidora a la pizza per sopar. N'hem escollit la versió de la Txell i el Kike i la seva Cuina Vermella, que ja són uns clàssics de la gastroesfera catalana i que us ofereixen un receptari exquisit i molt musical, però ens agradaria conèixer altres versions d'aquesta coca, si en feu, o altres receptes. Ens ho podeu fer arribar a annamurgadas@me.com o a través del twitter @annamurgadas.