El govern d'Andorra està aquest dimecres més a prop d'exigir un nivell mínim de català als nous residents i a les persones que vulguin renovar el permís per viure i treballar al país, després que hagi aprovat el projecte de la nova llei de la llengua oficial. La iniciativa de l'executiu andorrà juntament amb el Ministeri de Cultura, el Ministeri d'Educació i el Ministeri de l'Interior, atès que també hi incorporaran un article per modificar la llei d'immigració i afegir el nou requisit per als permisos de residència, serà vigent a partir de 2024. Amb tot, es demanarà un nivell molt bàsic i inicial, inferior a un A2.
[noticiadiari]2/261780[/noticiadiari]
L'objectiu és garantir que els ciutadans se sàpiguen expressar mínimament en la llengua oficial del país i, al seu torn, aconseguir una millor atenció al públic en català. La proposta sorgeix arran de l'increment de casos en què la primera atenció al públic es fa directament en castellà, sobretot en comerços i restaurants. Per això, la intenció de l'executiu és mirar de capgirar aquesta tendència i assegurar que hi hagi una conversa mínima en català en tots els àmbits.
Les persones que ja tinguin el nivell mínim i el puguin acreditar no tindran cap problema, perquè podran renovar el permís de residència amb normalitat. Ara bé, les que el sol·licitin i no tinguin ni el títol ni el nivell hauran de fer un curs de 30 hores als centres de català del país. En canvi, les que no tinguin el títol però si el nivell podran optar directament a fer una prova als mateixos centres. Finalment, els treballadors temporers quedaran exempts del requisit, però igualment es buscarà la manera d'incentivar que entenguin la importància d'aprendre l'idioma.
[noticiadiari]2/261896[/noticiadiari]
El rerefons de la llei, al capdavall, és preservar la llengua oficial i cuidar-la entre tots els ciutadans. D'aquesta manera, el govern d'Andorra també vol que les institucions i les empreses del país s'impliquin en la promoció de la llengua. Per buscar-ne la col·laboració, presentarà la llei de manera personalitzada a la Unió Hotelera, la Cambra de Comerç i la Confederació Empresarial Andorrana.
Cal recordar que no és pas la primera vegada que es crea debat entorn de l'exigència d'un nivell mínim de català. El govern d'Andorra ja fa temps que pugna amb diversos sectors que consideren que aquesta exigència pot frenar l'arribada de professionals forans. Tot i això, l'executiu insisteix que s'ha optat per un nivell molt bàsic perquè precisament no suposi cap mena de fre per a ningú. Amb tot, defensa que és una decisió que també aportarà qualitat als visitants i millorarà la integració dels nouvinguts.
Andorra aprova el projecte de llei que obligarà els residents a tenir un nivell mínim de català
Societat
L’objectiu és trencar la tendència actual d'atendre els clients en castellà i implicar les institucions i els empresaris en la defensa de la llengua oficial
- Entrada a la seu del govern d'Andorra, en una imatge d'arxiu -
- Europa Press
ARA A PORTADA
-
Política El repartiment de menors de Ceuta tensa l'aliança renovada de PP i Vox Bernat Surroca Albet
-
Política El PP es desmarca de Vox i anirà a la Comissió Sectorial d'Infància per tractar la situació dels menors a Ceuta ACN
-
Política Snooker | Dos anys de Salvador Illa: unir i servir no era tan fàcil Ferran Casas i Manresa | Bernat Surroca Albet
-
Política Com s'ho haurà de fer Salvador Illa si el PP i Vox arriben a la Moncloa? Bernat Surroca Albet
Publicat el
13 de setembre de 2023 a
les 18:56
Et pot interessar
-
Societat
El diari esportiu Relevo es refunda gràcies a una empresa que fomenta el sector del joc
-
Societat
Ordenen la retirada de sis models d'ulleres per veure l'eclipsi solar total
-
Societat
Barcelona culmina la reurbanització del carrer de Balmes amb més espai per als vianants
-
Societat
L’ICGC redueix de cinc metres a pocs centímetres el marge d’error del posicionament per satèl·lit
-
Societat
Un home dispara a l'aire després d'una discussió a l'Hospitalet de Llobregat
-
Societat
Els Bombers tenen «bones previsions» per l'incendi de Castelló que ja afecta 700 hectàrees
