Una intervenció quirúrgica millora la vida dels pacients, o fins i tot, pot salvar vides. Però quina és la petjada ecològica d'una persona que passa per quiròfan? En aquest aspecte s'hi ha fixat la Universitat de Pittsbugh que ha quantificat els efectes de l'assistència sanitària.

Entre les dades recollides de la bibliografia, encara que el treball ha matisat són escasses, en una operació de genoll es generen nou quilograms de residus, dels quals meitat es podrien estalviar la meitat. En una cirurgia de cataractes es poden alliberar l'equivalent a un vehicle circulant més de 500 quilòmetres.

L'estudi ha precisat que una sala d'operacions "és la que requereix més recursos" i l'ha definit com "un focus important" d'aquesta emissió de residus. I és que s'utilitzen guants, bates i envasos, entre d'altres, la majoria materials d'un sol ús.

La feina de la universitat, publicada el 2015, i que xifrava aquest l'atenció sanitària ab 17% del PIB del país, s'ha centrat en operacions abdominals, vaginals, laparoscòpia i robòtica, que són les més utilitzades en una de les intervencions més comuns entre les dones nord-americanes, la histerectomia.

[h3]Propostes per aplicar[/h3]
El treball ha suggerit iniciatives per rebaixar aquesta petjada com el redisseny dels envasos a mida, la limitació dels dispositius i materials d'un sol ús, la minimització dels equips a les safates, la separació adequada dels residus i el reciclatge.