Es tracta de la fàbrica Miralda, coneguda popularment coneguda com Els Panyos. Es va construir l'any 1820 a tocar del riu Cardener, de manera que la seva energia provenia de la força hidràulica de l'aigua. Pels experts, es tracta d'una "joia de l'arqueologia industrial" que, més enllà del seu valor arquitectònic, simbolitza l'inici industrial de Catalunya.
La Companyia de Pau Miralda s’havia enriquit amb la producció de seda durant el segle XVIII i la fàbrica representa el pas a la nova indústria moderna i la introducció de la Revolució Industrial a Manresa (Bages), on es troba l'edifici. El nom popular de Els Panyos prové precisament del tipus de teixits i filats de llana de qualitat que els anomenaven "panyos".
Només dotze anys després de la seva construcció, ja comptava amb mig miler de treballadors perquè a diferència de l'estampació, que es va centrar en Barcelona, la filatura es va estendre a altres punts de Catalunya, a causa de l'ús de força hidràulica. Igualada es va convertir en el centre de filat més important després de Barcelona, seguit per Manresa on l'any 1831 ja hi havia 11 filatures hidràuliques.
De l'època daurada al tancament
No obstant això, i malgrat ser la fàbrica que representa el pas a la nova indústria moderna a la capital del Bages, Els Panyos no van poder competir amb la producció tèxtil que es feia a les cocapitals del Vallès Occidental -Sabadell i Terrassa-. Per això, l’any 1845 l’empresa es va orientar cap al cotó.Amb els anys, la fàbrica va anar adaptant-se als canvis tecnològics de l'època. L’any 1866, l’industrial manresà Manuel Portabella i Cantarell va comprar la fàbrica i la va transformar en una indústria de cotó. Al principi de la dècada de 1870 s’hi va instal·lar una turbina i el 1892, una màquina de vapor.
Als anys vint del segle XX, els Panyos va aturar la seva activitat i va estar en desús fins a la Guerra Civil espanyola, quan es va convertir en una caserna militar. Finalitzada la guerra, la companyia terrassenca Hilados de Estambre del Alto Llobregat S.A va comprar la fàbrica per dedicar-la a la filatura de llana. Finalment, l’any 1976, després de 150 anys d’activitat, la fàbrica va tancar les seves portes definitivament.
El 2009 la fàbrica manresana va ser declarada bé cultural d'interès nacional. Ja fa anys que un col·lectiu d'arquitectes i historiadors de Manresa treballen per posar la fàbrica en valor, però ara l'Ajuntament vol fer un pas endavant i rehabilitar-la per convertir l'edifici en un espai on es posi en valor el passat tèxtil de la ciutat.
Fins ara, s'hi han fet reparacions importants, sobretot a la coberta de la fàbrica, que han estat suficients perquè l'estructura de l'edifici no perillés. Una de les dades més curioses d'aquesta fàbrica única a l'estat és que a la seva façana hi ha 363 finestres, gairebé tantes com dies té l'any.
