"Això és una situació d'emergència democràtica. Hi ha molt marge per recórrer al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional", ha apuntat el vicepresident primer del Parlament. Cuevillas ha anunciat que, a banda d'aquestes dues instàncies, aniran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg. El diputat electe per Girona ha indicat que han hagut de presentar una alternativa a les vuit de la tarda per mantenir la candidatura. Tres persones s'han ofert voluntàriament per substituir -temporalment- els candidats vetats: Gonzalo Boye, Xavier Trias i Beatriz Talegón.
Nou pas en la repressió
"La resolució és kafkiana, grotesca i qualsevol cosa menys sotmesa a dret", ha remarcat el vicepresident primer del Parlament. "Hem vist moltes coses que no tenen fonament legal o que són una desviació arbitrària i injustificable, però això d'avui supera àmpliament qualsevol cosa que hagi pogut fer l'Estat des de l'1-O", ha insistit Costa, que ha posat en valor el vot particular de quatre membres de la JEC.
Costa ha ressaltat que la resolució porta la data d'ahir diumenge, i s'ha queixat que la resolució definitiva no ha arribat fins a mitja tarda, concretament a les 18.42. S'ha donat una extensió de termini fins a les vuit de la tarda, però no constava en el primer document. Aquest dilluns és el dia en què s'han de proclamar les candidatures europees, de manera que "la llei ho imposa", així que per la mateixa llei demà s'han de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Hi ha 48 hores per esmenar deficiències, però el calendari global -publicació demà- no es pot moure.
Vot particular
La decisió de la JEC no s'ha pres per unanimitat. En la resolució que han fet arribar a JxCat a les 18.42 de la tarda hi ha un vot particular que signen quatre membres de l'organisme, entre els quals el seu president, Segundo Menéndez, i el vicepresident Eduardo Calvo. Segons ells, la "rebel·lia penal" no està inclosa com a "causa d'ineligibilitat", de manera que caldria desestimar els recursos de PP i Ciutadans.
El president, el vicepresident i les dues vocals que han emès el vot particular assenyalen que els "drets polítics" de Puigdemont, Comín i Ponsatí haurien d'estar protegits en la mesura que tenen com a finalitat "protegir la participació dels ciutadans en la gestió dels assumptes públics". Això té la conseqüència, diuen, d'estar "directa i immediatament relacionats amb el funcionament de les institucions democràtiques".
L'argument principal de la majoria que ha decidit apartar els tres dirigents de JxCat és que Puigdemont, Comín i Ponsatí es troben "extramurs" de l'ordenament jurídic espanyol i de l'acció de la justícia. Per tant, es col·loquen "voluntàriament" en una situació de "burla" d'una "obligació essencial" en l'ordenament del procés electoral -la inscripció en el cens- per obtenir-ne "beneficis". "Són ells mateixos els qui, per la seva pròpia actuació i voluntat, es col·loquen en una situació que afecta la seva condició d'electors", es llegeix en la pàgina número cinc de l'acord de la JEC.
Situació de "rebel·lia"
En essència, l'organisme sosté que és incompatible la situació dels tres exiliats amb la inscripció en el cens de ciutadans presents "quan és notori que no són residents en les localitats en les quals figuren empadronats". "Fa dos anys que són fora del territori nacional per evadir-se de l'acció de la justícia", ressalta el document. "No pot ser elector qui no sigui resident en qualsevol de les dues modalitats previstes legalment: la de residents presents i la de residents absents", sosté la resolució.
"No poden tenir la qualitat d'electors, en definitiva, aquells que tenen limitats els seus drets polítics i que voluntàriament s'han situat en una posició -processats i en situació de rebel·lia- que integra, per més que pretenguem una interpretació favorable a l'exercici del dret, un impediment insalvable per a l'accés a la candidatura", reflexiona la Junta Electoral en la pàgina quatre del text.
Junta Electoral aparta Puigdemont by naciodigital on Scribd
