Espanya és el cinquè país on el col·lectiu LGBTIQ+ té més drets reconeguts legalment i políticament, amb un assoliment del 78% -sent el 100% la màxima igualtat-. Així ho mostra el Rainbow Map 2025, publicat aquest dimecres per l'organització ILGA-Europe, i que il·lustra la situació de les persones LGBTIQ+ a Europa, amb l'anàlisi de 49 països i 75 criteris englobats en les temàtiques d'igualtat, família, delictes d'incitació a l'odi, reconeixement legal del gènere, integritat corporal, espai de la societat civil i asil. En l'edició d'enguany, el mapa mostra el retrocés d'Hongria (23%) i el Regne Unit (46%), alhora que alerta que l'erosió de drets humans arran de la còpia de "les tàctiques" del president dels Estats Units, Donald Trump, per "marginar" el col·lectiu.
La prohibició de les manifestacions LGTBI+ a Hongria, i la sentència al Regne Unit que parla de "sexe biològic" obviant qualificacions de gènere, han estat les principals causes d'aquest descens en el rànquing. L'entitat destaca que no són casos aïllats, sinó una "tendència més àmplia" de desmantellament dels drets humans de les persones LGTBI+ amb el pretext de "preservar l'ordre públic". Així, Katrin Hugendubel, Directora d'Incidència Política d'ILGA-Europe avisa que s'estan introduint lleis "que no aborden cap necessitat social genuïna", sinó que estan dissenyades purament "per marginar" el col·lectiu.
Encapçalen el rànquing del 2025 Malta (89%), Bèlgica (85%), Islàndia (84%) i Dinamarca (80%), per davant d'Espanya, que completa el top cinc. D'altra banda, on les persones del col·lectiu són més vulnerables són Bielorússia (10%), Armènia (9%), Turquia (5%), Azerbaidjan (2%) i Rússia (2%).
Espanya es manté a la part alta de la classificació, igual que l'any anterior, perquè el Tribunal Constitucional ha bloquejat els intents de retallar les proteccions a les persones LGTBI+ per part de la Comunitat de Madrid. En aquest sentit, Chaber, Director Executiu, d'ILGA-Europe, opina que "ha arribat el moment de contraatacar", abans que els atacs a les llibertats fonamentals i els drets "es converteixin en la norma i no en l'excepció". Considera que els líders polítics han de "passar de les paraules als fets" i la gent ha de fer "sentir la seva veu i demanar comptes als nostres governs abans no sigui massa tard".
