Amb l'arribada de la calor els plats frescos agafen importància i encara més si ofereixen un gust únic i deliciós. El menjar típic de la gastronomia catalana a la primavera que combina ingredients frescos, salats i saludables és la xatonada. Aquest plat és especialment popular a les comarques del Garraf i el Penedès i els seus orígens es remunten en aquelles zones on el vi és emblema del territori.
La tradició prové d'acompanyar el vi jove amb el plat compost per una amanida d'escarola, anxoves, tonyina, bacallà, olives arbequines i l'espectacular salsa xató. La salsa està feta amb aliments mediterranis característics de Catalunya. El xató s'elabora amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i l'aliment que marca la diferència: la carn de nyora.
Com s'elabora?
Per la seva preparació és ideal utilitzar un morter d'alabastre, però si no en tenim, no hi ha cap problema: la batedora elèctrica pot fer la seva funció. Els fruits secs torrats, els alls crus, la carn de nyora, la sal, el vinagre i l'oli han d'anar tots plegats a ser batuts fins a aconseguir una textura granulada.
- Un plat de xató amb truita en un concurs
- ACN / Ariadna Escoda
El resultat s'ha d'assemblar a la salsa romesco, la principal diferència és que en el xató s'utilitzen ingredients crus, mentre que els de la salsa romesco són escalivats. Un cop es té l'element clau del plat, s'ha de muntar l'amanida d'escarola amb els peixos dessalats al gust i només quedarà posar-hi sobre les olives i les anxoves, i tan bon punt estigui preparada, hi bolquem l'espectacular salsa.
L'origen del nom
Per trobar la primera referència de cara al gran públic ens hem de remuntar a l'any 1850, quan en el diari barceloní El Sol va parlar de l'elaboració d'aquest plat en un restaurant de Vilanova i la Geltrú. La paraula que dona nom a aquesta salsa de color carabassa neix d'"aixetonar" la bota, col·locar una petita aixeta (l'aixetó) perquè comenci a sortir el vi i d'aquesta manera iniciar la celebració del vi nou.
El festeig anava acompanyat d'ingredients frescos i salats com el peix, que es trobava a les cases dels pagesos, i se servia acompanyat de les fulles de l'escarola, la verdura de la temporada d'hivern. Aquest plat tradicional també té variacions i, fins i tot, disputes. En gairebé totes les localitats del Penedès disposen de diferents matisos que fa diferent el plat a cada regió.
En aquests paratges on el vi és el pal de paller també se celebren les xatonades, unes trobades populars que giren entorn del plat tradicional: la xatonada, i on també, cal dir-ho, es discuteix sobre quina és la localitat originària exacta del plat.
