Les tapes en general són un dels principals reclams d'alguns turistes internacionals que visiten la península Ibèrica. Però, concretament, hi ha un plat de la gastronomia catalana que és molt aclamat al Japó; un èxit que té una explicació curiosa darrere.

Aquest reconeixement notable se l'endú l'arròs mar i muntanya. Aquest plat, com el seu nom indica, combina ingredients del mar i de la terra, i aquesta barreja és el motiu pel qual els ciutadans del país nipó no s'hi poden resistir, ja que també és habitual en la seva gastronomia.

La sinergia que sorgeix de barrejar el mar i la muntanya al Japó té un nom: umami. Aquest concepte, creat pel químic Ikeda Kikunae a principis del segle XX, es podria traduir com a "saborós" i s'utilitza per definir aquells sabors que no es poden descriure pels quatre bàsics (dolç, salat, àcid i amarg). En aquest país, menges com el ramen, el caldo dashi o el miso compleixen aquest requisit.

A casa nostra, un efecte similar es pot trobar en el plat d'arròs mencionat, com també en les mandonguilles amb sípia. Tot i que aquestes propostes poden semblar completament diferents dels sabors de la gastronomia japonesa, l'efecte que produeixen en cruspir-nos-les és similar.

A més, la proposta mar i muntanya catalana utilitza arròs, peix i carn, uns elements familiars pels paladars japonesos. Aquesta coneixença també és una de les claus pel qual aquesta recepta és tan apreciada en el país asiàtic.

La ciència ha pogut provar que els plats umami milloren l'experiència gastronòmica dels usuaris, segons detalla un treball final de grau de la Universitat de Barcelona (UB) -titulat Per què als japonesos els agrada el menjar espanyol? Cas d'estudi a Kanazawa.