Segons les associacions, como ara la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), les tasques escolars a casa representen un fracàs del sistema educatiu perquè consideren que l'horari escolar hauria de ser suficient per a què els alumnes adquirissin els coneixements bàsics en cada matèria. A més, els deures basats en els llibres de text i la memorística, expliquen des de la CEAPA, fomenten un aprenentatge “poc motivador, poc pràctic i allunyat de la cultura audiovisual”. També consideren que les tasques escolars a casa generen tensions entre els progenitors i els fills.
De fet, tal com mostra la gràfica a partir de les dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), els alumnes de l’estat espanyol són els que més hores dediquen als deures de tota Europa, juntament amb Itàlia, Irlanda i Polònia, i força per sobre de la mitjana. En concret, el 2012 hi destinaven 6,5 hores setmanals, una hora menys que al 2003. La CEAPA considera que, des d'aquest últim informe PISA, les hores dedicades a les tasques escolars a casa s'han incrementat. En una situació inversa, s’hi troben Finlàndia, que destina 2,8 hores, República Txeca, amb 3,1 hores, i Eslovàquia, amb 3,2 hores.
LA DEDICACIÓ I ELS DEURES A EUROPA I L'ESTAT ESPANYOL
Les xifres també indiquen, però, que quantes més hores dedicades als deures, millor és el rendiment acadèmic de l’estudiant. També les extraescolars, sobretot les de reforç, incrementen els resultats positius. Malgrat tot, com assenyala l’OCDE en l’informe, els alumnes en situació de vulnerabilitat poden dedicar menys hores que els alumnes en una millor situació socioeconòmica, motiu pel qual s’incrementa la desigualtat.
Per combatre-ho, sindicats com l’USTEC-STEs o entitats com la Fundació Jaume Bofill o l’Associació de Mestres Rosa Sensat reclamen a l’administració més inversió per bastir una xarxa pública d’activitats de lleure i considerar d’una forma més àmplia l’educació dels infants. Els pares van més enllà i demanen ara una disminució substancial dels deures.
Proposen, a canvi, fomentar activitats amb el suport de biblioteques, museus i altres institucions; que els centres educatius organitzin programes de reforç per a tots els infants que ho necessitin; i reformar el model educatiu perquè l’ensenyament sigui més motivador, pràctic i basat no només en els coneixements sinó també en les competències.
Què fer els caps de setmana sense deures? |
---|
El 5 i 6 de novembre. Parlar d’algun tema d’actualitat, visitar un museu, preparar un sopar conjuntament, escriure una carta als avis o practicar esport junts. El 12 i 13 de novembre. Visitar un lloc desconegut a la ciutat, posar ordre a casa, parlar de drets i deures, visitar la família, parlar d’allò que ens indigna. El 19 i 20 de novembre. Prendre una decisió familiar junts, conversar sobre la tolerància, organitzar un joc col·lectiu, navegar junts a Internet, veure una pel·lícula plegats. El 26 i 27 de novembre. Fer una ruta en transport públic, parlar sobre violència de gènere, inventar una nova recepta de cuina, fer una excursió a la muntanya o pensar sortides per al desembre. |