Fins ara les "superilles" de Barcelona eren un concepte estrictament urbanístic: una agrupació de carrers on el cotxe passa a tenir un rol secundari en benefici dels vianants i els ciclistes. El govern d'Ada Colau ho ha provat al Poblenou, una iniciativa que ha estat marcada per la polèmica. Ara assajarà les "superilles socials" per testejar un nou model del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD). Consisteix a dividir la ciutat en zones, i assignar un equip autogestionat d'uns 10 professionals a cadascuna que atendrà una cinquantena d'usuaris que visquin a prop. Aquest sistema ja funciona en altres indrets com els Països Baixos.

Segons la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, la intenció és transitar "cap a un model de personalització" del servei. L'Ajuntament ha començat a implantar quatre projectes pilot de les "superilles socials" als barris de la Marina, Vilapicina i la Torre Llobeta, Sant Antoni i el Poblenou. El director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Drets Socials, Lluís Torrens, ha calculat que, si funciona, es poden arribar a crear unes 200 o 250 "superilles" d'aquestes característiques.

Torrens ha relatat que fins ara un mateix usuari podria arribar a rebre fins a set treballadores familiars diferents, i que en el model hi ha poc marge per a la flexibilitat (com canviar l'hora del servei). "Si la usuària coneix tot l'equip d'unes 10 persones, serà molt més fàcil l'atenció amb proximitat", ha subratllat. El director ha reconegut que "la situació era molt millorable", i que amb les proves pilot volen trobar les vies de millora. També es busca que les treballadores tinguin espais físics on estar-se quan tenen pauses.

També es realitza una segona prova al barri de la Vilapicina i la Torre Llobeta per provar la coordinació entre els serveis de dependència i els serveis sanitaris, amb la qual es pretén fer una millor detecció i seguiment dels casos. En paral·lel, es busca acabar amb situacions de precarietat com que hi ha treballadores socials que estan contractades 4 hores setmanals. De rerefons dels canvis que ja testeja l'Ajuntament hi ha, a més de garantir una millor atenció, la de testejar com "garantir la sostenibilitat del sistema", admet Torrens.

La intenció municipal és començar a posar les bases per reorganitzar l'atenció domiciliària tenint present l'augment previst d'usuaris a causa de l'envelliment de la població i que Barcelona està mancada de residències de gent gran. A la ciutat ja viuen 345.000 persones majors de 65 anys, i la previsió és que s'arribin a les 400.000 en dues dècades. Ortiz també ha explicat que es plantegen aplicar el nou model a tot el servei a partir de l'1 de gener del 2019 amb un major control públic i la lluita contra la precarietat de les treballadores.

Més control públic, però no una remunicipalització plena

No obstant això, aquest no passaria per una municipalització plena, entesa com que els treballadors passin a ser funcionaris. Com va publicar NacióDigital el febrer, BComú va prometre en el programa electoral "municipalitzar" el servei, però un cop al govern li va semblar inviable fer-ho i ja pensava en un model de cooperació públic-privada, a mig camí entre l'externalització vigent i una prestació directa del consistori, que és com havia nascut el servei, però del qual l'Ajuntament va cedir-ne la gestió diària al sector privat.

Ortiz ha especificat que, per a BComú, municipalitzar significa "tenir el control sobre el servei", o sigui "un major control públic i sobre les condicions" de prestació de l'atenció domiciliària. "El que podem dir és que el model de gestió indirecta, tal com està pensat, no funciona", ha remarcat. L'Ajuntament ha encarregat diversos estudis sobre la viabilitat de la remunicipalització, entre els quals uns sobre aspectes jurídics al Col·lectiu Ronda d'advocats i a una consultora, i un sobre recursos humans.

Un any més amb part del servei contractat a Florentino Pérez

"O repensem el model d'ajut a domicili o no estem fent bon servei", ha defensat la tinent d'alcalde. El contracte vigent s'ha adjudicat, amb Colau ja al govern, de nou a Suara però també a Clece, empresa del grup ACS, propietat de Florentino Pérez; i a Valoriza Servicios a la Dependencia, del grup Sacyr. És vigent fins al 31 de desembre d'aquest any, però s'allargarà un any més a l'espera de repensar bé tot el model de l'atenció domiciliària.
 

El segon contracte més important de l'Ajuntament

El servei d'atenció domiciliària és el segon contracte més important de l'Ajuntament de Barcelona després del de la neteja. Ho és pel volum econòmic –entre el 2015 i el 2017 la despesa ha augmentat un 42%, i ja ascendeix a 75 milions d'euros anuals-, i perquè implica la contractació d'unes 4.000 persones, entre treballadores familiars i auxiliars de neteja. Dona servei a unes 20.000 persones, amb una despesa mitjana per usuari de 3.153 euros anuals. Segons la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, "no hi ha cap ciutat a l'Estat" que tingui un servei de titularitat municipal com el barceloní. La previsió és que els atesos vagin en augment per l'envelliment de la població i la manca de residències de gent gran.   Lluís Torrens i Laia Ortiz expliquen les novetats sobre l'atenció a domicili. Foto: Jordi Bes