Una de les virtuts dels jocs de taula moderns ha estat la seva capacitat per evolucionar i trencar motlles respecte els jocs de taula contemporanis que ens havien portat a pensar que el concepte “joc de taula” comportava una sèrie de mecàniques implícites: tenir tauler, utilitzar un dau per moure la nostra fitxa, jugar fins que algú aconsegueixi l’objectiu que comporta la victòria, etc. A vegades, afrontar un joc de taula modern que trenca aquests paràmetres pot resultar confús. 

Entenem per “jocs introductoris” aquells que són més adequats per ser el primer joc de taula modern que provi algú. Els tres principals jocs introductoris són “Catan” (1995), “Carcassonne” (2000) i “Aventureros al Tren” (2004).
 
Què fareu?
 
A "Aventureros al tren" us convertireu en propietaris de companyies ferroviàries, pugnant per aconseguir els millors contractes de transport entre ciutats. En el mapa dels Estats Units, cada ciutat està connectada amb les seves ciutats veïnes per trams de vies de colors. Començareu amb alguns encàrrecs al damunt del vostre despatx; connectar Los Angeles amb Nova York, o Montreal amb Atlanta. A partir d'aquí, haureu d'aconseguir vagons de colors que us permetran adquirir els trams que connectin els vostres encàrrecs. Haureu de ser ràpids, perquè si un altre jugador es queda amb un tram que necessiteu, haureu d'obtenir altres trams que facin volta per arribar a connectar les vostres ciutats; i el que importa és que sigueu la companyia que connecta més i millors ciutats amb els vostres trens. Però compte, perquè al final de la partida, els encàrrecs que no hagueu aconseguit realitzar, us penalitzaran.
 
On està la gràcia?
 
Com a bon joc introductori, "Aventureros al tren" té regles senzilles, però la tensió va creixent a mida que es van acabant les vies disponibles, alhora que introdueix algunes de les mecàniques més habituals en els jocs de taula moderns.

Per una banda tenim el mercat de cartes: "Aventureros al tren" és un joc on us limitareu a agafar cartes a la mà i quan en tingueu prou d'un color, les utilitzareu per apoderar-vos d'un tram de via entre dues ciutats. Això podria fer que depenguéssiu de la sort en agafar les cartes, però per evitar-ho i donar-li un toc d'emoció, el joc us mostra en tot moment 5 cartes, reduint considerablement l'atzar i deixant-vos amb el dilema sobre quina carta es millor agafar abans que no l'agafin els altres.

I per l'altre la competició indirecta: com en la majoria dels jocs de taula moderns, l'enfrontament no és directe, atacant als altres jugadors per prendre’ls territori, ofegant-los econòmicament o convencent-los per després traïr-los; jocs on la victòria d'algú depén de l'enfonsament dels altres. Aquí no hi ha enfrontament, hi ha competició. Teniu un recurs limitat que són les vies de trens i que sigueu el primer en reclamar-ne una no comportarà destruir res d'un altre jugador, sinó que l'obligareu a cercar nous camins per connectar les seves ciutats; això si, un camí no tan òptim com el que li haureu pres.

Amb tot això, "Aventureros al tren" és un joc ideal per presentar-li a qui encara cregui que en un joc de taula sempre hi ha d'haver un dau.
 
 
Nom del joc: Aventureros al Tren
Autor: Alan R. Moon
Editorial: Edge Entertainment
Número de jugadors: 2-5
Temps de joc: 30-60 minuts
Edat: A partir de 8 anys
 
 
 
* Toni Serradesanferm
Autor de jocs de taula i membre del grup d’assessorament de jocs de taula Santa Clara.