El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) ha presentat aquest dilluns un informe que conclou que el sistema educatiu català "no està garantint, en la pràctica, la inclusió dels infants amb discapacitat". L'estudi es basa en una enquesta feta entre el març i l'abril a més de 200 famílies d'infants i joves amb discapacitat.
Segons les dades recollides, el 26,7% de les famílies que necessiten un vetllador o un altre professional de suport a l'aula no en tenien, i un 24% el va rebre amb retard. A més, el 49,7% considera insuficients els professionals assignats. L'informe també constata dificultats en el transport adaptat, en els materials de suport i en la informació que arriba a les famílies.
L’estudi denuncia mancances significatives de personal, fons i adaptacions, i alerta que la manca de recursos fa de l’educació inclusiva una "qüestió de classe". Pel que fa a les dotacions, la meitat de les famílies (49,7%) considera que el personal assignat és insuficient. Aquesta escassetat s’estén a altres àmbits com el menjador, les sortides o les activitats extraescolars, fet que limita la socialització dels infants. A més, l'estudi alerta de la precarietat i la rotació dels professionals.
Mancança de materials, adaptacions i transport
L'informe palesa retards en l'entrega de productes de suport: el 30,6% de les famílies que els requerien no els havia rebut en respondre l'enquesta. A més, un 34,2% considera que el seu centre no és prou accessible i un 11,4% afirma que no se li han aplicat les adaptacions curriculars pertinents.
Les dificultats també afecten la tria de centre, condicionada per la concentració de recursos com les SIEI (Suport Intensiu per a l'Escolarització Inclusiva) a les grans ciutats, fet que obliga algunes famílies a escolaritzar els fills fora del municipi. Quant al transport adaptat, un 34% de les usuaris reporta incidències i un 27,7% indica que el servei no ha estat disponible.
Davant d'aquesta situació, el COCARMI i les famílies reclamen més recursos humans i econòmics, reduir ràtios, millorar la coordinació entre centres i famílies, aprofitar el coneixement dels centres d'educació especial i complir de manera efectiva el decret d'educació inclusiva. L'entitat recorda que l'alumnat amb necessitats específiques ha passat del 15% al 36,5% en cinc anys sense un increment proporcional dels recursos.
