La Fundació Bofill alerta que 116 escoles o instituts de Catalunya es troben en risc de tancament a causa de la baixa natalitat. Es tracta de centres -més de la meitat concertats- repartits en 45 municipis que, amb una sola línia, tenen un 25% de places vacants a I3 o 1r d’ESO. L’entitat denuncia inacció per part del sistema educatiu i que aquest prengui decisions sense tenir en compte la realitat demogràfica.
La tendència de baixa natalitat a Catalunya fa anys que es produeix. Per tant, el perill de tancament d’aquests centres, tal com ha afirmat aquest dimarts la cap de projectes de recerca de la Fundació Bofill, María Segurola, és per una “manca de planificació del Departament d’Educació durant dècades”. “Potser el problema no és la quantitat d’infants que hi ha en el sistema, sinó com ho gestionem. La planificació és central perquè la resta de polítiques funcionin”, ha afegit.
El motiu central que situa els centres en aquesta problemàtica és l’oferta excessiva en el seu entorn. Aquest excedent sol quedar repartit de manera molt desigual, concentrant-se en alguns centres que, de mica en mica, perden línies fins al punt de no arribar al mínim d’alumnes per garantir la continuïtat del grup. Una realitat habitual a localitats petites, però que cada curs és més freqüent en localitats grans.
De fet, les dades recollides en l’informe de la Fundació Bofill apunten a una baixa demanda crònica que no ha de revertir-se en els pròxims anys. L’entitat avisa que això implicarà més segregació, estigma, inseguretat i competència entre centres si no s’aborda des de la planificació.
A més, l’excés d’oferta als municipis cronifica la complexitat dels centres més vulnerables. Dels centres en risc de tancament, el 49% tenen una concentració d’alumnat vulnerable més alta que el seu entorn. “Som menys i més diversos”, resumeix Segurola.
“Fins ara, la planificació s'ha fet quan arriba la preinscripció; curs a curs i centre a centre, i no en benefici del conjunt. Tenim prou informació per donar resposta a les necessitats futures”, ha argumentat l’experta en polítiques públiques en roda de premsa.
Governar la pública, però també la concertada
L’experta en polítiques públiques ha insistit que Catalunya hauria d’estar dotada d’un decret de concerts educatius que permeti governar de forma conjunta la xarxa escolar pública i la concertada, com ja s’ha demanat a governs anteriors. “No hi ha una normativa pel conjunt del sistema (educatiu); només podem aplicar mesures a la xarxa pública i això fa que aquesta perdi pes”.
Aquestes dificultats per regular la concertada, explica, recau en un afebliment del sector públic. Fa anys, per exemple, es va aplicar una reducció de ràtio al 86% dels centres públics per controlar la sobreoferta i només el 48% dels concertats van seguir les mateixes directrius.
La davallada en xifres
La davallada en els naixements a Catalunya no és nova. El curs 2019-20 es va assolir el màxim d’alumnat a l’educació obligatòria (1.024.991, un 33% més que l'any 2000) per l’alta natalitat prèvia a la crisi. Però entre el 2008 i el 2022, hi ha hagut un descens del 37% dels naixements i la incorporació d’alumnat a partir de matrícula viva -durant el curs- no el compensa. Així doncs, es preveu que Catalunya perdi 87.000 alumnes fins al 2030.
De fet, el curs vinent, per primera vegada, el decreixement arribarà a tots els nivells escolars: a infantil, primària i també a secundària.
Convertir-ho en una oportunitat
Per fer front a aquesta situació, la Fundació reclama una resposta a temps per part de l’administració, aprofitant que la reducció d’alumnat és, alhora, una gran oportunitat per impulsar reformes de fons.
Així doncs, l’informe aposta per una planificació estratègica que permeti, entre d’altres, la fusió i transformació de centres per evitar la sobreoferta, la reducció de ràtios a secundària per evitar la massificació d’aules i la millora en l’atenció d’alumnat nouvingut.
També contempla l’aprofitament d’espais i recursos per augmentar la dotació de serveis a les escoles i promoure els centres educatius de més d'una línia per evitar l'atomització de la xarxa.
“Els canvis demogràfics continuaran afectant l'escola. La pregunta és si serviran per fer més grans els problemes o, per contra, servir per abordar reptes pendents”, ha sentenciat l’especialista en polítiques contra la segregació escolar.