54.000 naixements i 68.000 defuncions. Són les dades dels fets demogràfics de Catalunya el 2023, que va tancar amb un creixement vegetatiu negatiu: més morts que nascuts. La xifra de naixements és la més baixa des del 1999, però el que més alarma és que serà molt difícil de capgirar. La població catalana és més vella que mai i això significa que la mortalitat seguirà en augment i que cada cop arribaran menys criatures. Però no tot és negatiu: "Més que un problema demogràfic, diria que és un repte", explica a Nació Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'arribada de persones d'altres països, predominantment joves i en edat de tenir fills, assegurarà les següents generacions de catalans. El PSOE i Junts negocien quines competències ha de tenir Catalunya per gestionar la immigració.
Però la realitat d'avui és que cada dia hi ha menys infants. On primer es notarà serà a les escoles, on hi haurà menys criatures, i després als instituts, detalla Esteve, que ho veu com una oportunitat de que rebin una millor educació gràcies a unes ràtios de docents més baixes. Però d'aquí a vint, trenta i quaranta anys, el mercat laboral patirà per la manca de mà d'obra. També ho notaran els ingressos fiscals de l'Estat, que tindrà problemes per a pagar les pensions, l'educació o la sanitat. És, si fa no fa, el que s'està començant a viure ara com a resultat de les baixes natalitats dels anys vuitanta i noranta. També significa, evidentment, que hi ha poques persones en edat de tenir fills, i menys que n'hi haurà.
Paral·lelament, quasi una de cada tres persones catalanes té entre 40 a 60 anys. Dos milions i mig de persones que ho tenen complicat (o impossible) per a tenir descendència biològica i que en els pròxims vint-i-cinc o trenta anys ja estaran totes jubilades (amb el permís del Ministeri de Treball). Tot plegat, un avançat envelliment de la població que suposarà un repte important per a les dècades vinents, tant pel que fa a la substitució generacional com per a la subsistència de l'estat del benestar.
Per què ha caigut la natalitat?
Hi ha dos principals motius que hàgim arribat a la pitjor xifra de naixements del segle, segons el director del CED. El primer és que la gent té menys fills. L'Indicador conjuntural de fecunditat ha baixat de l'1,33 a l'1,10 nadons per dona en una dècada. Això es deu en bona part a motius materials, com la precarietat, la dificultat d'accedir a un habitatge en condicions, i la inestabilitat laboral. Aquesta tesi la sosté el fet que més de la meitat de dones sense fills haguessin volgut ser mares, però no han pogut fer-ho realitat, segons un informe de l'entitat que presideix Albert Esteve. També hi influeix, sens dubte, el canvi cultural en les expectatives vitals: tenir criatures ja no és una prioritat per a tanta gent, ara que les normes socials i religioses s'han relaxat i moltes persones en edat fèrtil poden preferir dedicar el seu temps i energies a l'oci o a una carrera professional.
El segon motiu és, senzillament, que hi ha menys persones en edat de tenir fills: 1,4 milions d'entre 25 i 40 anys, una xifra molt inferior a la de principis de segle.
És per això que els fenòmens migratoris poden ser una oportunitat per a popular les futures generacions: les persones que migren són molt més joves que la mitjana del país. Com s'observa a la piràmide de població, les franges més comunes són les dels 25 als 45 anys. La pionera enquesta nacional d'immigrants de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), feta el 2007, apuntava que més de la meitat de les persones migrades havien arribat a Catalunya quan tenien entre 15 i 29 anys, una edat que els permetria viure-hi, treballar-hi i construir-hi una família i un futur.
Per aquest motiu, principalment, una de cada tres criatures nascudes a Catalunya el 2023 tenen una mare amb nacionalitat estrangera. No és que la taxa de fecunditat de les persones migrades sigui molt superior a la de les natives, puntualitza Albert Esteve. De fet, l'Indicador Conjuntural de Fecunditat ha minvat molt en una dècada i està només a dues dècimes i mitja per sobre a la taxa de les persones amb nacionalitat espanyola. No, el que fa que el 35% dels nadons tinguin una mare estrangera és que el 32% de les dones d'entre 25 i 40 anys també ho sigui.
Així doncs, l'arribada de noves onades migratòries permet que segueixin naixent el mateix nombre de catalans de família estrangera que fa vint anys, explica el director del CED, avalat per les dades demogràfiques de l'Idescat.
El fet que les mares estrangeres suposin prop d'una tercera part dels nous naixements ha desencadenat missatges virals que afirmen que les persones migrades tenen moltes més criatures que no pas les que han nascut aquí. Un mite amb un tuf racista, ja que sovint s'utilitza per afirmar que la població blanca està sent reemplaçada, com defensa una teoria de la conspiració ultradretana.
Deixant de banda per un moment el fet que aquest mite és profundament xenòfob, ja que estableix una jerarquia entre nadons segons la nacionalitat de la mare i veu com una amenaça el naixement de persones no blanques, és important recordar que les dades i l'evidència no el sostenen. Sí que és cert que els països africans, especialment els subsaharians, tenen xifres de fertilitat més elevades que els europeus, americans i els de l'Àsia oriental. Però això no vol dir que les persones africanes que migren a estats del nord global se segueixin reproduint amb els mateixos patrons.
Els experts apunten que només calen una o dues generacions perquè les persones amb ascendència estrangera tinguin les taxes de fecunditat i alguns hàbits del país on viuen. És a dir, que si bé les persones migrades tenen més fills que la mitjana catalana, quan aquests siguin grans no tindran més fills que la resta de la població. I el cost de pujar-los serà el mateix.
En tot cas, si un de cada tres nadons catalans té mare estrangera és perquè les dones sense la nacionalitat espanyola suposen el 32% de totes les dones d'entre 25 a 40 anys, d'acord amb les dades d'Idescat.
L'Indicador conjuntural de fecunditat, que calcula el nombre de fills que tindria una dona al llarg de la seva vida en funció de la taxa de fecunditat d'un any en qüestió, apunta que els embarassos duts a terme entre les dones d'origen estranger (1,32) és lleugerament més alt que la mitjana catalana (1,10). Això, malgrat que en la darrera dècada la xifra relativa a les persones migrades ha baixat més que la de les dones amb DNI espanyol, segons les dades de l'Idescat i de l'INE.
