15
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
18
de febrer
a les
21:15h
El Servei d'Ajuda a Domicli (SAD) representa el segon contracte més important de l'Ajuntament de Barcelona. Hi treballen 4.000 persones contractades a través d'empreses externes i atén 24.000 usuaris, amb una despesa superior als 4.000 euros per cadascun d'ells. El 2015, Barcelona en Comú es presentava a les eleccions amb el compromís de municipalitzar el servei, és a dir, que fos prestat directament des de l'administració pública. Quatre anys després, però, l'executiu d'Ada Colau argumenta que la legislació actual dificulta fer realitat la promesa i aposten per les anomenades superilles socials com a alternativa.
El model de prestació de serveis de les superilles planteja identificar els punts de la ciutat on és més necessari un servei en concret. En el cas del SAD, l'Ajuntament ha posat el focus a la Marina del Port, Sant Antoni, Vilapicina i la Torre Llobeta i el Poblenou. A partir d'aquí, es creen grups de treballadors, que tenen capacitat per autoorganitzar-se que es fan càrrec d'usuaris que viuen uns a prop dels altres. L'objectiu és millorar la qualitat del servei i les condicions laborals dels empleats, sovint contractats a temps parcial i amb sous baixos. Les superilles eviten, per exemple, llargs desplaçaments dels cuidadors i generant un vincle més pròxim entre treballadors i usuaris.
Actualment les superilles presenten servei a 543 persones, hi treballen 93 professionals i funcionen com a prova pilot. Les proves van començar a finals del 2017 i des de llavors l'Ajuntament n'ha creat quatre de noves, afegint-les a les quatre creades inicialment.
Pèrdua de 41 milions pel "no" als pressupostos
Aquest divendres l'Ajuntament ha presentat un estudi sobre les superilles fet per la Federació d'Acreditació del Desenvolupament Assistencial (FADA), segons el qual el servei permet aconseguir els objectius previstos per l'àrea de Serveis Socials. La FADA ha enquestat el 15% dels usuaris del servei i la nota mitjana de puntuació de les superilles és d'un 9.15 sobre 10. "El retorn és més que positiu", ha assegurat la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.
Ortiz considera que el SAD s'ha convertit en molts casos en "l'única opció" de rebre un servei de cures a domicili i ha responsabilitzat d'aquesta situació la Generalitat i l'estat espanyol. D'una banda, ha assenyalat la manca de places públiques de residències finançades per l'administració catalana i de l'altra la manca d'inversió estatal en polítiques de dependència. A més, ha llançat un missatge als partits independentistes: "la no aprovació dels pressupostos estatals ha suposat a Barcelona la pèrdua de 41 milions d'euros per a l'atenció a la dependència".
Model de futur
En aquest escenari, Ortiz ha reivindicat la necessitat de tenir un bon servei d'atenció a Barcelona i ha avançat que l'Ajuntament apostarà decididament per les superilles. "Són el nostre model de futur", ha afirmat. De fet, el govern municipal preveu que el model de superilles socials no es limiti al SAD sinó que s'apliqui a altres serveis, com els de salut o teleassistència.
En paral·lel, l'executiu d'Ada Colau ha enterrat per ara la promesa electoral de municipalitzar el SAD i la possibilitat que això obrís la porta a prestar més serveis directament des de l'Ajuntament. "La llei actual no ho permet, tot i que ho hem intentat amb totes les forces", ha dit Oritz aquest divendres.
Amb tot, defensa que la municipalització és només una "eina" i que l'objectiu final és millorar la prestació de serveis i les condicions laborals dels treballadors. Uns objectius, que segons assegura, les superilles permeten assolir.
Expiració de contractes
L'aplicació del model coincidirà amb l'extinció dels contractes d'adjudicació del SAD, actualment en mans de les empreses Accent Social, Suara, Clece -del grup ACS de Florentino Pérez- i Valoriza, que pertany a la constructora Sacyr. L'adjudicació expira al desembre i caldrà veure com l'Ajuntament inclou les superilles socials en eles nous plecs de condicions.
Mentrestant, els treballadors del SAD esperen que les millores que han començat a veure amb la prova pilot es consolidin. Per ara, expliquen que en línies generals les seves condicions laborals s'han mantingut igual que abans de l'aplicació del model però que han notat diverses millores.
La Lorena, que treballa a una de les superilles del Poblenou, assegura que ara té més proximitat amb els usuaris que atén i que el funcionament ha millorat reduint la presència de les empreses com a intermediàries. "Amb l'autoorganització ho fem tot més àgil", diu. En aquest sentit, la Patricia defensa que ara s'han de sotmetre a menys passos burocràtics i que la seva salut laboral a millorat amb la reducció de desplaçaments. Les condicions laborals, però, continuen lligades a un conveni col·lectiu que veuen insuficient.
El model de prestació de serveis de les superilles planteja identificar els punts de la ciutat on és més necessari un servei en concret. En el cas del SAD, l'Ajuntament ha posat el focus a la Marina del Port, Sant Antoni, Vilapicina i la Torre Llobeta i el Poblenou. A partir d'aquí, es creen grups de treballadors, que tenen capacitat per autoorganitzar-se que es fan càrrec d'usuaris que viuen uns a prop dels altres. L'objectiu és millorar la qualitat del servei i les condicions laborals dels empleats, sovint contractats a temps parcial i amb sous baixos. Les superilles eviten, per exemple, llargs desplaçaments dels cuidadors i generant un vincle més pròxim entre treballadors i usuaris.
Actualment les superilles presenten servei a 543 persones, hi treballen 93 professionals i funcionen com a prova pilot. Les proves van començar a finals del 2017 i des de llavors l'Ajuntament n'ha creat quatre de noves, afegint-les a les quatre creades inicialment.
Pèrdua de 41 milions pel "no" als pressupostos
Aquest divendres l'Ajuntament ha presentat un estudi sobre les superilles fet per la Federació d'Acreditació del Desenvolupament Assistencial (FADA), segons el qual el servei permet aconseguir els objectius previstos per l'àrea de Serveis Socials. La FADA ha enquestat el 15% dels usuaris del servei i la nota mitjana de puntuació de les superilles és d'un 9.15 sobre 10. "El retorn és més que positiu", ha assegurat la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.
Ortiz considera que el SAD s'ha convertit en molts casos en "l'única opció" de rebre un servei de cures a domicili i ha responsabilitzat d'aquesta situació la Generalitat i l'estat espanyol. D'una banda, ha assenyalat la manca de places públiques de residències finançades per l'administració catalana i de l'altra la manca d'inversió estatal en polítiques de dependència. A més, ha llançat un missatge als partits independentistes: "la no aprovació dels pressupostos estatals ha suposat a Barcelona la pèrdua de 41 milions d'euros per a l'atenció a la dependència".
Model de futur
En aquest escenari, Ortiz ha reivindicat la necessitat de tenir un bon servei d'atenció a Barcelona i ha avançat que l'Ajuntament apostarà decididament per les superilles. "Són el nostre model de futur", ha afirmat. De fet, el govern municipal preveu que el model de superilles socials no es limiti al SAD sinó que s'apliqui a altres serveis, com els de salut o teleassistència.
En paral·lel, l'executiu d'Ada Colau ha enterrat per ara la promesa electoral de municipalitzar el SAD i la possibilitat que això obrís la porta a prestar més serveis directament des de l'Ajuntament. "La llei actual no ho permet, tot i que ho hem intentat amb totes les forces", ha dit Oritz aquest divendres.
Amb tot, defensa que la municipalització és només una "eina" i que l'objectiu final és millorar la prestació de serveis i les condicions laborals dels treballadors. Uns objectius, que segons assegura, les superilles permeten assolir.
Expiració de contractes
L'aplicació del model coincidirà amb l'extinció dels contractes d'adjudicació del SAD, actualment en mans de les empreses Accent Social, Suara, Clece -del grup ACS de Florentino Pérez- i Valoriza, que pertany a la constructora Sacyr. L'adjudicació expira al desembre i caldrà veure com l'Ajuntament inclou les superilles socials en eles nous plecs de condicions.
Mentrestant, els treballadors del SAD esperen que les millores que han començat a veure amb la prova pilot es consolidin. Per ara, expliquen que en línies generals les seves condicions laborals s'han mantingut igual que abans de l'aplicació del model però que han notat diverses millores.
La Lorena, que treballa a una de les superilles del Poblenou, assegura que ara té més proximitat amb els usuaris que atén i que el funcionament ha millorat reduint la presència de les empreses com a intermediàries. "Amb l'autoorganització ho fem tot més àgil", diu. En aquest sentit, la Patricia defensa que ara s'han de sotmetre a menys passos burocràtics i que la seva salut laboral a millorat amb la reducció de desplaçaments. Les condicions laborals, però, continuen lligades a un conveni col·lectiu que veuen insuficient.