L'èxit dels Jocs del 92, considerats per a molts els millors de la història, ha complicat a Barcelona sortir d'un model basat en els grans esdeveniments com a motor per créixer. El Fòrum de les Cultures de 2004, la Copa Amèrica de Vela i l'intent d'aconseguir la candidatura dels Jocs d'Hivern de 2030 van en aquesta línia. La cita olímpica de fa 30 anys va situar Barcelona, una ciutat que encara vivia d'esquena al mar, com a gran capital europea i mundial. Ara, no són poques les veus que reclamen una ciutat que torni a mirar cap als veïns i dissenyi un projecte que s'allunyi dels macroprojectes.
La inauguració de l'acte ha anat a càrrec de l'alcaldessa Colau que ha reivindicat uns Jocs que van "meravellar el món" i van servir de "palanca de transformació" de la ciutat. Amb tot, ha demanat mirar el futur "amb orgull però sense nostàlgia" i no apostar per fer "més del mateix". L'alcaldessa ha assenyalat els "reptes ineludible" que té per davant Barcelona. "Cal una ciutat més justa i fer front a l'emergència climàtica i posa en perill la vida de les properes generacions, és necessària una ciutat més sostenible, impulsar una economia competitiva que reimpulsi Barcelona per una ciutat líder", ha dit l'alcaldessa. Colau també ha reivindicat els projectes que han optat per Barcelona, com el Congrés Internacional d'Arquitectura, el Mobile World Congress o la Copa Amèrica de Vela, entre d'altres.
Si Colau ha obert l'acte, Aragonès l'ha clos. El president de la Generalitat ha dit que els Jocs van fer que Barcelona fos "protagonista del món i de la història", i va "omplir d'autoestima" els barcelonins i els catalans. Segons el president, els Jocs van ser l'èxit que necessitava el país i el llegat de "transformacions" es manté viu. "Les transformacions urbanístiques, de la visió internacional, associades al progrés i la prosperitat, però sobretot de l'estat d'ànim i l'orgull col·lectiu", ha dit Aragonès. Els Jocs, ha assegurat, van donar l'energia per mirar el futur amb ambició. "L'esperit olímpic del 92 ens demostra que no hi ha impossibles", ha reblat el president, que també ha recuperat la figura de l'alcalde Pasqual Maragall, que va "pensar en gran" amb una transformació de Barcelona que va "transformar el país sencer".
Aragonès, durant l'acte al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Govern
El president ha reivindicat el llegat dels Jocs i ha insistit en la necessitat de seguir impulsant Barcelona i Catalunya per generar més benestar en la ciutadania. "L'èxit de Barcelona'92 s'explica per l'aliança infranquejable entre ciutadania i institucions", ha afirmat, i ha reivindicat els voluntaris. "Els Jocs van ser un referent per la capacitat d'implicar-hi la ciutadania i aquesta forma de treballar és també el llegat dels Jocs", ha dit. Com Colau, ha demanat no mirar els Jocs amb "nostàlgia", sinó com "un llegat de valor incalculable per continuar transformant Catalunya i Barcelona". "Quan ens ho proposem, som imparables", ha reblat Aragonès.
L'acte, al Saló de Cent de l'Ajuntament, ha comptat amb els parlaments d'Aragonès i Colau, i també el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, el secretari general del Comitè Paralímpic Espanyol, Miguel Segarra, i el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni. El dirigent socialista ha reivindicat les persones "amb noms i cognoms" que van fer possible uns Jocs que van unir el sentiment català, espanyol i europeu, i ha reivindicat la voluntat "de molts ciutadans" de tenir uns nous Jocs Olímpics -els d'Hivern, en aquest cas- a Barcelona. Un discurs allunyat, en aquest sentit, de les tesis que defensa Colau.
[h3]Iceta reivindica Maragall: "Va tenir visió"[/h3]
El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha reivindicat els èxits esportius dels Jocs del 92 i ha reivindicat Los Manolos, Peret, Freddie Mercuri i Montserrat Caballé. També ha volgut ressaltar les figures de Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch i "especialment" Pasqual Maragall. "Va tenir visió, des de la perspectiva esportiva i de renovació i regeneració d'una societat i una ciutat", ha dit el ministre. Iceta ha dit que a Barcelona hi havia ganes de "fer-la grossa" i de presentar-se com una ciutat oberta al món. "Les administracions es van posar d'acord: quan hi ha acord, les coses poden avançar. Però hi va haver acord perquè hi havia lideratge", ha remarcat, i ha demanat utilitzar els Jocs del 92 "per anar més lluny, més alt, més ràpid i ser olímpics".
[h3]"Després del Barcelona'92, Espanya és un país triomfador"[/h3]
El president del COE, Alejandro Blanco, ha dit que els Jocs van canviar la imatge d'Espanya i ha agraït als "bojos" de l'Ajuntament que l'any 1981 van decidir presentar candidatura olímpica. "Els Jocs de Barcelona segueixen vigents en tots els que vam ser-hi", ha dit. Blanco ha assenyalat que a partir dels Jocs del 92, els esportistes espanyols van començar a ser vistos de manera diferent arreu del món. "Després de Barcelona som un país triomfador", ha reblat, i ha dit que els Jocs van ser un exemple "d'unitat i respecte" i ha ressaltat la figura del "català i espanyol" Juan Antonio Samaranch.
El secretari general del Comitè Paralímpic Espanyol ha reivindicat la feina dels voluntaris que van fer possible els Jocs, i ha assenyalat que aquella cita olímpica va "transformar la societat" gràcies a la imatge que van donar els esportistes paralímpics. També ha lamentat el fracàs dels Jocs d'Hivern i ha denunciat que no se'ls ha dit res durant les negociacions al Comitè Paralímpic. No han faltat tampoc actuacions musicals -amb Los Manolos, que van protagonitzar una de les actuacions icòniques de la cloenda dels Jocs- i un mapping a la façana de l'Ajuntament. Els Jocs, han coincidit les intervencions, van servir per sacsejar i modernitzar una ciutat, especialment en clau urbanística, i posar-la al mapa.
[h3]Una ciutat que continua apostant pels grans esdeveniments[/h3]
El model de Barcelona que va néixer amb els Jocs Olímpics de 1992 mostra símptomes, avisen diversos sectors, d'esgotament. Encara no s'ha resolt el debat sobre el projecte de ciutat, i les eleccions de l'any vinent s'endevinen com un punt d'inflexió. Més turisme? Més pacificació de carrers? Limitacions al vehicle privat? Regulació dels creuers? El resultat a les urnes marcarà els propers anys de la capital catalana, però un element clau i que genera discrepàncies són els grans esdeveniments. La ciutat continua apostant pels macroprojectes com a model de creixement, sense la unanimitat que van generar ara fa 30 anys els Jocs Olímpics.
L'exemple més evident és el projecte fallit dels Jocs d'Hivern de 2030. La Generalitat hi va apostar fort, teixint bones relacions amb el COE i el seu president, i també ho veia amb bons ulls el govern espanyol si la candidatura era conjunta amb l'Aragó. No hi estava d'acord l'Ajuntament de Barcelona i els comuns, malgrat la seva presència a la Moncloa, ni tampoc la CUP i les entitats ecologistes. Les discrepàncies internes a Catalunya, però sobretot el bloqueig del president aragonès, Javier Lambán, van boicotejar el projecte. Hi haurà una nova oportunitat el 2034, però res no fa pensar que hi hagi un major consens.
És diferent el cas de la Copa Amèrica de Vela, que sí que ha comptat amb un suport més o menys unànime entre els principals grups polítics. Generalitat, Ajuntament i govern espanyol han anat de la mà sense fissures perquè Barcelona aculli la competició internacional més antiga del món l'any 2024 i, de fet, ha estat reivindicada durant l'acte d'aquest dijous. Es preveu que aquest gran esdeveniment tingui un impacte a la ciutat d'entre 900 i 1.000 milions d'euros. Els contraris al projecte assenyalen, però, que no és un projecte pensat per als veïns i que servirà només perquè arribi encara més turisme a la ciutat.
