L'esperada arribada del metro a la Zona Franca comença a estar definitivament garantida gràcies a un intercanvi: la Generalitat es desprendrà de béns immobles que comprarà l'Ajuntament per uns 40 milions d'euros, diners que el Govern destinarà íntegrament a fer que el suburbà arribi als barris de la Marina. La inversió servirà per obrir a principis del 2018 dues estacions de la línia 10 Sud, Foneria i Foc Cisell, les quals les administracions calculen que donaran servei a una població potencial de 70.000 habitants. El metro haurà d'esperar perquè pari a l'Hospitalet.
L'alcaldessa, Ada Colau, i el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, han tancat aquest dimarts l'acord de finançament que permetrà l'arribada del metro a la Zona Franca. En el paquet de béns immobles que adquirirà l'Ajuntament hi figura dues grans peces de l'àmbit de Can Batlló; l'edifici de l'antiga Llotja o Borsí del barri Gòtic, i part de les antigues Cotxeres de Borbó. Es destinaran a equipaments i habitatge públic. El consistori adquirirà una altra peça encara a definir per poder finançar les dues estacions, ja que el seu cost es calcula en 44 milions.
Un equipament de ciutat arrelat a Ciutat Vella per al Borsí
En relació al Borsí, fa mesos que s'especula sobre el seu futur, i els veïns van reclamant que es destini a ús veïnal. Colau ha explicat que el volen destinar a "equipament de ciutat", però que alhora "tingui un fort arrelament al territori", donat que necessita equipaments que li donin vida veïnal perquè està sotmès a una forta pressió turística. A les cotxeres de Borbó s'hi ubicarà una també demandada escola bressol i, pel que fa a Can Batlló, l'Ajuntament passarà a ser el propietari de dues naus i cinc solars.
Colau ha afirmat que el fet que el metro també beneficiï als barris de la Marina és "una qüestió de justícia", i ha ressaltat que en aquesta zona "no volen ser barris de segona, volen ser barris de primera". Ha defensat avançar els diners per al suburbà tot i que és una infraestructura que és competència de la Generalitat per fer que hi arribi l'abans possible, i perquè són "barris populars que tenen un dèficit de comunicació amb la ciutat".
L'acord sorgeix d'un previ que van segellar el febrer Colau i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, segons el qual les dues administracions es van comprometre a participar conjuntament en el finançament d'aquesta infraestructura, i ja s'havia fet un primer anunci que el metro obriria a la Zona Franca durant el 2017. Les bones relacions entre l'Ajuntament i la Generalitat s'han plasmat en l'acord d'aquest dimarts, segons Junqueras, el qual considera que "un molt bon exemple d'aquesta voluntat d'acord".
Les altres prioritats: l'Hospitalet i reactivar el tram central
No obstant això, per ara no s'ha plantejat que el consistori ajudi també a finançar la finalització del tram central que comparteixen les línies 9 i 10 del metro, ha assegurat Colau. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha explicat que, un cop rubricat el pacte perquè arribi a la Zona Franca, ara hi ha dues prioritats sobre el suburbà: fer que la L10 no passi de llarg de l'Hospitalet i acabar el tram central d'aquesta infraestructura.
La fórmula de Barcelona no serà la mateixa que s'aplicarà a l'Hospitalet, on s'exploren mecanismes diferents perquè es puguin posar en marxa les dues primeres estacions de la L10: Ildefons Cerdà i Provençana. El Departament de Territori i Sostenibilitat calcula que aquestes dues parades tindran un cost de 39 milions d'euros i espera que, un cop estiguin en marxa les de Foneria i Foc Cisell a Barcelona, es tingui un termini per a les de l'Hospitalet.
L'altra gran prioritat és replantejar l'arquitectura financera de la L9 per poder reprendre la construcció del tram central "al més aviat possible", ha explicat Rull. La Generalitat ha après en tots els anys d'endarreriments i sobrecostos d'aquesta infraestructura, i veu ara que no es pot realitzar tota de cop, sinó pas a pas, i espera tenir un acord de finançament en el primer semestre de l'any que ve amb les concessionàries per reactiva l'obra. El Govern destina 450 milions anuals a pagar a les constructores cànons malgrat que no està acabada.
L'Hospitalet es queixa de "ciutadans de primera i de segona"
Precisament el fet que els trens passin de llarg de l'Hospitalet ha motivat la seva alcaldessa, Núria Marín, a criticar l'acord, afirmant que suposarà tenir "ciutadans de primera i de segona" i que suposa donar un "tracte diferenciat" a la capital catalana. En aquest sentit, ha assegurat que l'Hospitalet "no pot assumir la inversió de les dues estacions de la ciutat quan la competència correspon a la Generalitat", ha informat el consistori en un comunicat.
ERC i CiU a l'Ajuntament de Barcelona han celebrat l'acord, i el portaveu de CiU, Joaquim Forn, també ha subratllat que el govern de Colau, que formen BComú i el PSC, assumeixin com a bo i repliquin el model de col·laboració establert durant el mandat de Xavier Trias, segons el qual l'Ajuntament avança diners a la Generalitat perquè impulsi obres a canvi d'adquirir edificis i solars propietat de l'administració catalana.
Des del PP, el portaveu adjunt, Javier Mulleras, considera que amb l'acord es demostra que "el consistori segueix finançant els pegats de la Generalitat amb Barcelona". També ha criticat que el Govern català ha invertit 407 milions d'euros en el Metro del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), però "segueix castigant Barcelona", ja que només es destinaran 44 milions per obrir dues de les 8 estacions que necessita la Zona Franca, ha afirmat. Santiago Alonso (C's) ha acusat la Generalitat d'"enganyar" els barcelonins pels canons que paga per la L9.
Nous terminis perquè la Generalitat pagui el deute
El consistori barceloní i el Govern també han firmat un segon conveni en relació al reconeixement del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament i la seva devolució. Es dóna de termini fins al juny del 2017 per fer efectiu el pagament d'aquell deute anterior a desembre del 2014, el qual ascendeix a 22,5 milions d'euros, i s'acorda que a partir del desembre del 2017 no hi podrà haver cap pagament pendent amb una antiguitat superior a un any.
L'alcaldessa, Ada Colau, i el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, han tancat aquest dimarts l'acord de finançament que permetrà l'arribada del metro a la Zona Franca. En el paquet de béns immobles que adquirirà l'Ajuntament hi figura dues grans peces de l'àmbit de Can Batlló; l'edifici de l'antiga Llotja o Borsí del barri Gòtic, i part de les antigues Cotxeres de Borbó. Es destinaran a equipaments i habitatge públic. El consistori adquirirà una altra peça encara a definir per poder finançar les dues estacions, ja que el seu cost es calcula en 44 milions.
Un equipament de ciutat arrelat a Ciutat Vella per al Borsí
En relació al Borsí, fa mesos que s'especula sobre el seu futur, i els veïns van reclamant que es destini a ús veïnal. Colau ha explicat que el volen destinar a "equipament de ciutat", però que alhora "tingui un fort arrelament al territori", donat que necessita equipaments que li donin vida veïnal perquè està sotmès a una forta pressió turística. A les cotxeres de Borbó s'hi ubicarà una també demandada escola bressol i, pel que fa a Can Batlló, l'Ajuntament passarà a ser el propietari de dues naus i cinc solars.
Colau ha afirmat que el fet que el metro també beneficiï als barris de la Marina és "una qüestió de justícia", i ha ressaltat que en aquesta zona "no volen ser barris de segona, volen ser barris de primera". Ha defensat avançar els diners per al suburbà tot i que és una infraestructura que és competència de la Generalitat per fer que hi arribi l'abans possible, i perquè són "barris populars que tenen un dèficit de comunicació amb la ciutat".
L'acord sorgeix d'un previ que van segellar el febrer Colau i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, segons el qual les dues administracions es van comprometre a participar conjuntament en el finançament d'aquesta infraestructura, i ja s'havia fet un primer anunci que el metro obriria a la Zona Franca durant el 2017. Les bones relacions entre l'Ajuntament i la Generalitat s'han plasmat en l'acord d'aquest dimarts, segons Junqueras, el qual considera que "un molt bon exemple d'aquesta voluntat d'acord".
Les altres prioritats: l'Hospitalet i reactivar el tram central
No obstant això, per ara no s'ha plantejat que el consistori ajudi també a finançar la finalització del tram central que comparteixen les línies 9 i 10 del metro, ha assegurat Colau. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha explicat que, un cop rubricat el pacte perquè arribi a la Zona Franca, ara hi ha dues prioritats sobre el suburbà: fer que la L10 no passi de llarg de l'Hospitalet i acabar el tram central d'aquesta infraestructura.
La fórmula de Barcelona no serà la mateixa que s'aplicarà a l'Hospitalet, on s'exploren mecanismes diferents perquè es puguin posar en marxa les dues primeres estacions de la L10: Ildefons Cerdà i Provençana. El Departament de Territori i Sostenibilitat calcula que aquestes dues parades tindran un cost de 39 milions d'euros i espera que, un cop estiguin en marxa les de Foneria i Foc Cisell a Barcelona, es tingui un termini per a les de l'Hospitalet.
L'altra gran prioritat és replantejar l'arquitectura financera de la L9 per poder reprendre la construcció del tram central "al més aviat possible", ha explicat Rull. La Generalitat ha après en tots els anys d'endarreriments i sobrecostos d'aquesta infraestructura, i veu ara que no es pot realitzar tota de cop, sinó pas a pas, i espera tenir un acord de finançament en el primer semestre de l'any que ve amb les concessionàries per reactiva l'obra. El Govern destina 450 milions anuals a pagar a les constructores cànons malgrat que no està acabada.
L'Hospitalet es queixa de "ciutadans de primera i de segona"
Precisament el fet que els trens passin de llarg de l'Hospitalet ha motivat la seva alcaldessa, Núria Marín, a criticar l'acord, afirmant que suposarà tenir "ciutadans de primera i de segona" i que suposa donar un "tracte diferenciat" a la capital catalana. En aquest sentit, ha assegurat que l'Hospitalet "no pot assumir la inversió de les dues estacions de la ciutat quan la competència correspon a la Generalitat", ha informat el consistori en un comunicat.
ERC i CiU a l'Ajuntament de Barcelona han celebrat l'acord, i el portaveu de CiU, Joaquim Forn, també ha subratllat que el govern de Colau, que formen BComú i el PSC, assumeixin com a bo i repliquin el model de col·laboració establert durant el mandat de Xavier Trias, segons el qual l'Ajuntament avança diners a la Generalitat perquè impulsi obres a canvi d'adquirir edificis i solars propietat de l'administració catalana.
Des del PP, el portaveu adjunt, Javier Mulleras, considera que amb l'acord es demostra que "el consistori segueix finançant els pegats de la Generalitat amb Barcelona". També ha criticat que el Govern català ha invertit 407 milions d'euros en el Metro del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), però "segueix castigant Barcelona", ja que només es destinaran 44 milions per obrir dues de les 8 estacions que necessita la Zona Franca, ha afirmat. Santiago Alonso (C's) ha acusat la Generalitat d'"enganyar" els barcelonins pels canons que paga per la L9.
Nous terminis perquè la Generalitat pagui el deute
El consistori barceloní i el Govern també han firmat un segon conveni en relació al reconeixement del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament i la seva devolució. Es dóna de termini fins al juny del 2017 per fer efectiu el pagament d'aquell deute anterior a desembre del 2014, el qual ascendeix a 22,5 milions d'euros, i s'acorda que a partir del desembre del 2017 no hi podrà haver cap pagament pendent amb una antiguitat superior a un any.
Colau i Junqueras han signat l'acord perquè el metro arribi a la Zona Franca. Foto: Ajuntament de Barcelona
