A Katy Pallàs li va costar convèncer Imma Lluesma perquè acceptés casar-se amb ella. Eren parella des de feia un any i el nou govern de José Luis Rodríguez Zapatero acabava de complir la promesa electoral de legalitzar el matrimoni igualitari a l'Estat. Amb l'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe el 3 de juliol del 2005, el col·lectiu LGTBIQ+ havia conquerit un dels drets més reivindicats i la Katy era conscient que "per protegir-los, els drets que es conquereixen s'han de fer servir", tal com subratlla en una conversa amb Nació coincidint amb els 20 anys de la norma.
La Katy tenia al cap ser mare ja abans de conèixer l'Imma i volia accedir a un tractament de reproducció assistida. Després d'una llarga reflexió, l'Imma va acceptar compartir aquest projecte de vida, però ara se li presentava una altra decisió de pes: casar-se i celebrar públicament la seva unió. La parella va optar per fer el pas, sense escenes de pel·lícula ni grans romanticismes, sinó amb una conversa tranquil·la i meditada al sofà de casa seva. "No vaig posar el genoll a terra", riu la Katy, que recorda que estava convençuda que acabaria acceptant.
Un nom destacat de la lluita per a l'aprovació del matrimoni igualitari és l'escriptor i històric activista gai Jordi Petit, excoordinador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i exsecretari de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya. En declaracions a aquest diari, destaca que el matrimoni igualitari va "donar la volta" a la mateixa institució del matrimoni i va trencar amb la preponderància de l'home sobre la dona en aquestes unions, amb la seva funció estrictament reproductiva i amb les parelles concertades.
De fet, el seu casament el 2007 al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona per l'aleshores alcalde Jordi Hereu va ser un enorme acte polític. Hi van assistir l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i la cantant Maria del Mar Bonet, entre altres personalitats. Avui, Petit veu amb preocupació el retrocés de drets en països com els Estats Units i també en comunitats autònomes com la de Madrid. Uns drets que alerta que són "molt recents i molt vulnerables".
Amb tot, el casament de la Katy i l'Imma es va celebrar el 13 de maig del 2006, menys d'un any després de la legalització. Tenien 37 i 32 anys i, per molt que també fos un acte polític, sobretot suposava el compliment d'un desig vital. "Volia un casament en gran", diu la Katy, que apunta que també els permetia construir el projecte de vida amb totes les garanties. Sobretot, abans de tenir el fill, en Max, que ara té 17 anys. Com elles, des d'aleshores i fins al 2022, s'han consumat 68.700 matrimonis homosexuals a l'Estat, segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Un casament homosexual en ple 2006, entre el trasbals familiar i la celebració
La família de l'Imma va entomar el casament amb molta naturalitat i van gaudir-ne molt. "Em vaig sentir molt acompanyada, sobretot per les meves germanes grans", recorda. Per a la de la Katy, en canvi, la notícia del matrimoni va suposar un trasbals. Ella sempre havia estat molt oberta amb la seva identitat sexoafectiva, però la intenció de celebrar-ho amb un acte públic no va caure bé, sobretot a la mare. Si bé, finalment també van acabar gaudint de la jornada. "El fill ens va acabar de legitimar des del seu punt de vista", diu. A més, té una germana que també és lesbiana i que també és mare.
El 13 de maig del 2006 la Katy i l'Imma van protagonitzar dues cerimònies. Una d'íntima a l'Ajuntament només amb les famílies nuclears al matí, i una "en gran" al restaurant d'una amiga amb 125 convidats a la tarda. Una germana de l'Imma va aconseguir amb enginy dos ninots de núvies amb els seus noms, un amic va tocar el piano, una amiga va cantar i una altra que és advocada va oficialitzar el casament. El pastís era amb la bandera de l'arc de Sant Martí, que també onejava per tot el recinte i va sortir una celebració "molt bonica i coral". Ja s'havien encarregat de prevenir problemes i els familiars que no acceptaven el matrimoni no van ser convidats.
Discriminació a la clínica de reproducció i a l'escola
La Katy defensa que l'aprovació del matrimoni igualitari va ser una "porta" per mostrar la diversitat d'identitats sexoafectives, però denuncia que no és suficient per erradicar la discriminació al col·lectiu LGTBIQ+. "El sistema heteropatriarcal que ens exclou no ens val", rebla. I és que durant els 19 anys de matrimoni, l'Imma i ella han patit múltiples discriminacions. Pocs mesos després de casar-se, la Katy va començar el procés per quedar-se embarassada i va visitar una clínica de la mútua de professors, ja que és docent. Quan els va explicar que volia tenir el fill amb una altra dona, es van riure d'ella. "Aleshores segur que no es quedarà embarassada ni en un milió d'anys", li van dir. "Allà em vaig adonar que la sanitat pública no em tindria en compte", recorda.
- Max, Katy Pallàs i Imma Lluesma, a casa seva.
- Hugo Fernánez
Finalment, va fer el procés amb una clínica privada, però la discriminació no havia acabat. En Max va néixer per cesària i a la Katy li van posar 10 punts que se li van infectar. Així i tot, va haver d'anar personalment al registre civil amb molts dolors perquè, contràriament als pares dels matrimonis heterosexuals, no acceptaven que l'Imma enregistrés el fill. Més endavant, en Max va patir bullying a l'escola per tenir dues mares, la qual cosa va ser el detonant perquè la Katy s'involucrés a la primera línia de l'activisme LGTBIQ+ i arribés a ser la presidenta de l'Associació de Famílies LGBTI de Catalunya.
El camí fins al matrimoni igualitari: una lluita amb la pinça entre Barcelona i Madrid
Petit defensa que el matrimoni igualitari va ser una conquesta que es va assolir gràcies a batalles parcials i amb una clara pinça entre Barcelona i Madrid. Destaca que Catalunya va ser capdavantera en l'arena legal i situa la primera gran victòria el 1994, quan la llei d'arrendaments urbans de la Generalitat va incloure una fórmula clau en referència al dret dels marits, mullers o convivents dels llogaters de dir la seva en la renovació dels contractes. Aquest grup incloïa també les persones que formessin part d'una "relació d'afectivitat anàloga a la de cònjuge, amb independència de la seva orientació sexual".
Això va ser el preludi de la llei de parelles de Catalunya, la primera a l'Estat, que va ser aprovada el 1998, que regulava els drets i deures dels cònjuges i també d'aquestes "relacions d'afectivitat anàlogues amb independència de l'orientació sexual". Aquestes normes van tirar endavant, com la del matrimoni igualitari, amb els vots a favor de les esquerres i de Convergència, mentre que Unió s'hi va oposar amb la resta de dretes. En aquest sentit, Petit subratlla el paper de l'aleshores conseller de Presidència, Xavier Trias, i anteriorment conseller de Sanitat durant els pitjors moments de la crisi del VIH. "Va saber entendre la nova realitat social i vam mantenir converses molt productives", diu.
Com a representant de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, Petit també es va reunir a la Moncloa, de manera gairebé secreta, amb dos assessors del llavors president espanyol José María Aznar. A la capital de l'estat, diu, la Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+) mobilitzava i organitzava grans manifestacions populars, cosa que no passava a Catalunya. Per això, Petit considera que, mentre Catalunya encapçalava la batalla legal, Madrid liderava la popular. Amb aquesta pinça, diu, un 3 de juliol d'ara fa 20 anys es va legalitzar el matrimoni igualitari.
