Aquesta setmana el CEO ha publicat el primer Òmnibus del 2024, amb preguntes concretes sobre temes d'interès com la seguretat ciutadana, el finançament català o el rumb del turisme. Val la pena aturar-se en aquesta última qüestió i val encara més la pena posar la lupa en l'opinió específica dels barcelonins, perquè el que mostra la gran enquesta de la Generalitat és que els habitants de la ciutat comtal som una espècie francament trasbalsada.
Analitzem les quatre preguntes relacionades amb el turisme. En la primera, l'enquestador pregunta si el turisme limita les activitats i l'espai públic de la gent que viu a Barcelona. La resposta dels barcelonins en aquest sentit és prou clara: un 61% dels enquestats estan d'acord amb aquesta afirmació i un 32%, no.
"Creu que la seva comarca està arribant al límit de la capacitat per absorbir el turisme?" La segona qüestió del CEO torna a reunir uns números similars als de la primera. Una mica més contundents i tot. Un 64% dels barcelonins opina que sí, que estem arribant al límit, i només un 24% considera que no.
Reblem el clau amb la tercera pregunta. "El Barcelonès hauria d'atraure a més turistes?" I aquí els percentatges tornen a sonar-nos molt: fins a un 55% creu que no, que no se n'han d'atraure més, mentre que un 36% aposta per ampliar encara més el nombre de visitants que rep la ciutat.
Com veieu, totes tres preguntes apunten cap a una mateixa direcció i totes tres amb uns percentatges molt similars. Al voltant del 60% dels habitants de Barcelona perceben que el turisme limita el seu dia a dia, que la ciutat està arribant al límit de la seva capacitat, i que, per tant, no té la necessitat de ser més i més atractiva a ulls del món. Tot sembla prou coherent.
Un cop arribat a aquest consens, però, arriba el quart i últim interrogant: s'ha de continuar fomentant el turisme? I aquí les xifres tornen a ser clares, però en aquest cas en un sentit diametralment oposat al de les preguntes anteriors: un 63% dels barcelonins està a favor de continuar fomentant-lo i un 31% hi està en contra. És a dir, que una part rellevant dels que fa un minut admetien el col·lapse social (i fins i tot personal) causat pel turisme, aposten per continuar posant carn a la graella. Aposten per continuar engreixant la màquina com fins ara perquè el negoci funcioni. Malgrat el malestar propi, malgrat el límit que s'apropa, malgrat la convicció que cal frenar. Malgrat tot.
En part perquè la vida d'una majoria de barcelonins depèn directament o indirecta del turisme, en part per por, en part per la desnacionalització de les ments, en part per la tremenda immersió capitalista, la gent es nega a abandonar la droga econòmica dels nostres dies, tot i ser conscients del mal que fa aquesta droga si no es pren amb el país i el futur al cap. Els barcelonins avui són com aquella mosca que va directa a una llum carregada d'electricitat i de mort. Saben perfectament que apropar-se a la llum és apropar-se a la seva fi, però no poden evitar anar-hi de cap. La vida els empeny a quedar socarrimats.
Ha estat molt útil, aquest CEO, per fotografiar el pols de la ciutat pel que fa al turisme. Ens ha ensenyat una Barcelona lligada de mans i peus, embogida, sense un nord clar; una capital que vol i dol, que voldria ser una altra cosa però que no pot renunciar a la cosa nostra, que voldria aturar la sagnia al més aviat possible, però que, mentrestant, està disposada a servir tantes sangries com faci falta. Una ciutat que potser el 6 de juliol sortirà als carrers per manifestar-se contra el turisme descontrolat i que molt probablement l'endemà tornarà a la seva rutina per consolidar-lo.
