El Consell de Governança de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva ha aprovat aquest dijous la seva estratègia per reduir la desigualtat i la pobresa a la ciutat amb l'horitzó al 2030. L'Acord és un espai de cooperació publico-privada i d’acció conjunta entre institucions i organitzacions de la ciutat. Ara més de 700 actors i l'Ajuntament han dissenyat una estratègia que es marca com a objectiu principal reduir la desigualtat de rendes entre els barris més rics i els més pobres de la capital.

L'any 2018 -segons les últimes dades disponibles- la diferència de Renda Familiar Disponible (RFD) entre els cinc barris més rics i els cinc més pobres era de 36.000 i ara la mera és que en deu anys la diferència no superi els 30.000. Pel que fa a les diferències entre barris, el full de ruta aprovat també marca que cal reduir per sota del 10% la diferència entre les taxes d'èxit escolar, que actualment se situa en el 16%.

L'estratègia també es marca l'objectiu que el 2030 menys d'un 15% de les llars hagin de destinar més del 40% de la seva renda anual a l'habitatge. Actualment el percentatge és del 19% També es planteja com a objectiu que la bretxa salarial entre homes i dones tendeixi al 0%, quan ara és del 22%.

L'estratègia també es mara metes en relació a la pobresa energètica. Actualment un 9% de barcelonins no podne mantenir casa seva a una temperatura adequada i es vol que aquest percentatge baixi del 5% el 2030.

El full de ruta de l'Acord també expressa la voluntat que el 2030 com a mínim el 50% dels veïns pertanyi a alguna associació. Actualment, el percentatge és del 32%.

Entre els objectius del pla també hi ha la ceació d'un fons econòmic alimentari per garantir el dret a una alimentació saludable que permeti l’ampliació de la targeta moneder. També, la creació d’un fons d’ajuts i préstecs sense interès al pagament de lloguers per evitar els desnonaments durant la recuperació de l’activitat laboral.
 
També es vol incrementar la cobertura de serveis de benestar social i donar continuïtat als equipaments específics per col·lectius vulnerables creats durant l’emergència sanitària. Per exemple, l'alberg socia on es permet cosnumir substàncies estupefaents amb seguretat i acompanyament, l'alberg per a dones i famílies i l'alberg per joves migrats.
 
Per tot plegat l'Acord es compromet a "posar damunt de la taula de tots els governs" la necessitat d’enfortir i universalitzar els drets socials i de garantir el seu exercici mitjançant prestacions i serveis impulsats amb responsabilitat pública. "Reclamem l’atenció urgent a les necessitats de finançament de les entitats socials que s’estan produint per donar resposta a l’agreujament de les situacions de vulnerabilitat i exclusió social", diuen.