És l’ús de la moneda social una conducta oportunista o una aposta per la sostenibilitat? Què fa que algunes iniciatives siguin perdurables en el temps mentre que altres no? Al IV Congrés Internacional de Monedes Socials i Complementàries- que té lloc des d'avui 10 de maig i fins al 14 de maig al Parc Tecnològic de Nou Barris- s'han proposat trobar les respostes a aquestes i altres qüestions de caràcter social que afectaran la vida de milers de persones en els pròxims anys.

Està previst que la convenció aculli 300 experts internacionals en moneda complementària que debatran sobre l’impacte, la contribució a la diversitat econòmica, la cohesió social o la sostenibilitat mediambiental d’aquest tipus de moneda. El programa també recull sessions dedicades als bancs del temps, tema sobre el qual ha parlat l’expert Rolf F.H. Schroeder. "Els bancs de temps estan incorporats legalment –ha explicat–. Sovint, operen dins un context de benestar, com succeeix al Regne Unit, però altres tenen una connexió amb el treball voluntari".
 
L’alemany ha explicat el concepte del Local Exchange Trading Systems (LETS), una xarxa local d’intercanvi sense ànim de lucre en què béns i serveis s'ofereixen sense fer ús de la moneda legal en curs. Un sistema reconegut oficialment a països com Itàlia. "Hem de distingir entre LETS i bancs de temps", ha precisat l'expert. "Els primers ja no estan en voga. Els sistemes de temps, en canvi, prosperen al nord global, on els habitatges privats o el sector públic estan dotats d’una base de capital necessària per a aquest tipus de producció", ha conclòs Schroeder. 

Yasuyuki Hirota i Jérôme Blanc, entre les veus més reconegudes
 
Entre les veus més reconegudes hi ha el cofundador de l’Institut de la Moneda Social (IMS), Yasuyuki Hirota, que en la ponència "Avantatges i inconvenients de l’ús  de les monedes socials i complementàries: Quin tipus de valor ofereixen?" analitza els pros i contres d’aquest tipus d’intercanvi. D'altra banda, Jérôme Blanc, soci-fundador de Research Association on Monetary Innovation and Community and Complementary Currency Systems (RAMICS), analitzarà l’impacte socioeconòmic de la moneda local.
 
També es presentaran els resultats dels projectes de moneda social duts a terme en ciutats com Còrdova, Sevilla o Santa Coloma de Gramenet; a més de les que operen en l'àmbit internacional a Lisboa, Bristol o Nantes. Durant el cap de setmana, s’organitzaran tallers oberts al públic sobre la moneda social i hi haurà un mercat d’aliments i d’objectes de segona mà.