Barcelona segueix sumant habitatge públic en una cursa contrarellotge sostinguda contra l'emergència habitacional que desborda els serveis públics. En aquesta ocasió, s'ha presentat una de les noves promocions de pisos construïts amb mètodes industrialitzats. És a dir, que es les parts de la casa es van treballant a fàbrica i finalment el que queda és col·locar-les, de manera similar al muntatge d'un moble gegantí encarregat a uns grans magatzems. I això accelera els ritmes. Si normalment un edifici triga un mínim de dos anys a aixecar-se amb el mètode tradicional, amb aquest sistema tot pot quedar enllestit en un any i mig. És el cas d'un paquet de quatre edificis ubicats a diferents punts del districte de Sant Martí que sumen 151 nous pisos públics que es dedicaran a protecció oficial. Es van començar a treballar a finals de 2022 i es van acabar a principis d'aquest any. Els darrers mesos s'ha estat rematant la qualificació dels habitatges i s'hi han posat en funcionament els subministraments necessaris.
Ara, el pla és que hi entrin a viure famílies de lloguer en règim de protecció oficial a tres dels quatre edificis. Això serà així als blocs del carrer Binèfar i el de Lola Iturbe Arizcuren, al barri de la Verneda i la Pau, i al del carrer Pallars, al Besòs i el Maresme. Per contra, s'ha reservat el nou edifici del carrer Marroc, també al Besòs i el Maresme, per dedicar-lo a l'adquisició amb dret de superfície. Aquest darrer sistema es basa en una mena de compra amb una hipoteca assequible que es paga durant 25 o 30 anys i després ja no s'han de fer més pagaments. Ara bé, quan passen 75 anys des de que s'hi va entrar, l'Ajuntament ha de recuperar la possessió de l'immoble.
Amb aquestes promocions, Barcelona ja té nous exemples de construcció industrialitzada -més enllà dels pisos APROP fets amb contenidors marítims- i altres exemples dels darrers anys. En concret, hi ha fins a nou blocs que ja s'han estrenat amb alguna mena de sistema ràpid i amb menys contaminació. En total s'arriba als 381 habitatges d'aquesta mena.
A més, el consistori ha afegit un últim element que explica els terminis més àgils del que és habitual a l'hora de tenir acabats els habitatges públics: la licitació. Aquesta part més feixuga i vinculada a les exigències de l'administració acostuma a constar de dues parts diferenciades, el projecte arquitectònic, d'una banda, i l'obra, de l'altra. En canvi, en aquesta ocasió es va licitar i fer la contractació de manera conjunta i això -juntament amb el procés industrialitzat- ha permès "reduir el terminis de tot el procés en un 35%", remarca l'Ajuntament. En aquest sentit, segons recull l'Agència Catalana de Notícies, la tinent d'alcaldia Laia Bonet ha enviat una petició al ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana -que també és socialista, com el govern municipal- perquè aquesta mena de licitacions ràpides deixin de ser "una excepció". La intenció del govern Collboni és que això sigui "més habitual", sobretot a ciutats que tenen una gran necessitat d'habitatge públic i que tenen el mercat tensionat. Només a Catalunya ja hi ha declarats 271 municipis amb aquesta condició.