13
de novembre
de
2018, 14:55
Actualitzat:
17:17h
La trobada mundial Share Barcelona, centrada en l'economia col·laborativa o de plataforma, ha servit perquè la capital catalana lideri un front comú de ciutats d'arreu del món contra els efectes perjudicials que plataformes com Airbnb o Uber tenen sobre els veïns. Un total de 32 ciutats han presentat avui la Declaració de Principis i Compromisos de les Ciutats Col·laboratives, que busca protegir els drets dels veïns i els treballadors. Ara es tracta d'un primer pas d'un camí que es preveu llarg.
Madrid, València, París, Nova York, São Paulo, Milà, Amsterdam o Viena també han donat suport a una declaració en forma de decàleg que, entre altres coses, planteja que les plataformes demanin permís abans d'operar en una ciutat. La declaració també demana destriar el gra de la palla i distingir entre projectes realment col·laboratius i altres que s'aixopluguen sota aquesta etiqueta però no prediquen amb l'exemple.
L'objectiu a mitjà termini és que l'aliança de ciutats es tradueixi en mesures concretes a partir de les quals poder exercir de lobby. En el cas de les ciutats europees, la declaració i el treball que se'n derivi van dirigits a les institucions comunitàries, que tenen la possibilitat de regular la implantació l'economia col·laborativa a nivell global.
Alguns criteris per determinar-ho poden ser la col·laboració entre ciutadania i no entre empreses professionals, la transparència a través d'un programari lliure, la capacitat dels usuaris per participar en la gestió de la plataforma.
Drets dels treballadors
El decàleg presentat avui a l'Smart City Expo World Congress també recull compromisos per a la protecció dels drets dels treballadors. Per exemple, garantir que tinguin l'oportunitat de treballar en el marc de l'economia col·laborativa en unes condicions dignes i evitant qualsevol discriminació per raó de gènere o procedència.
El decàleg també reclama respecte al medi ambient i potenciar un tipus d'economia que es preocupi més per les "infraestructures compartides" que per la mercantilització i la comercialització.
A més, també reclamen transparència a les plataformes d'economia compartida , tant de cara als seus usuaris com de cara als consistoris de les ciutats que acullin les seves activitats.
Reivindicar la sobirania municipal
Un cop aprovada la declaració, les ciutats iniciaran un període de treball que en una de les seves primeres fases preveu dirigir-se a plataformes que es presenten sota el paraigua d'economia col·laborativa però generen disfuncions a les ciutats. "Volem fer sentir la veu de les ciutats que treballem plegades per aprofitar possibilitats d’innovació i regular i establir regles de joc clares per evitar un impacte negatiu", ha afirmat el primer tinent d'alcaldia, Gerado Pisarello, durant la presentació del decàleg.
Pisarello ha reclamat que les ciutats puguin fer "les seves regles del joc" i ha qualificat l'estratègia dels firmants de "sindicalisme municipalista". En la mateixa línia, el regidor d'Amsterdam Udo Koch ha reclamat protegir els treballadors i els consumidors "trobant l'equilibri entre regulació i innovació".
També ha intervingut a l'acte la primera tinenta d'alcaldia de Milà, Cristina Tajani, per a qui l'acció comuna de les ciutats pot servir per "suggerir" polítiques públiques als respectius governs estatals.
Deu ciutats més d'arreu del món encara han de confirmar el seu suport a la declaració però els municipis impulsors ja treballen en el calendari dels pròxims mesos. En el cas de les ciutats europees, la primera parada és la Comissió Europea, a qui volen demanar una nova regulació que tingui en compte els reptes que planteja la falsa economia col·laborativa. Fins que la normativa comunitària no sigui una realitat, els municipis pressionaran per impulsar les seves pròpies regulacions.
Madrid, València, París, Nova York, São Paulo, Milà, Amsterdam o Viena també han donat suport a una declaració en forma de decàleg que, entre altres coses, planteja que les plataformes demanin permís abans d'operar en una ciutat. La declaració també demana destriar el gra de la palla i distingir entre projectes realment col·laboratius i altres que s'aixopluguen sota aquesta etiqueta però no prediquen amb l'exemple.
L'objectiu a mitjà termini és que l'aliança de ciutats es tradueixi en mesures concretes a partir de les quals poder exercir de lobby. En el cas de les ciutats europees, la declaració i el treball que se'n derivi van dirigits a les institucions comunitàries, que tenen la possibilitat de regular la implantació l'economia col·laborativa a nivell global.
Alguns criteris per determinar-ho poden ser la col·laboració entre ciutadania i no entre empreses professionals, la transparència a través d'un programari lliure, la capacitat dels usuaris per participar en la gestió de la plataforma.
Drets dels treballadors
El decàleg presentat avui a l'Smart City Expo World Congress també recull compromisos per a la protecció dels drets dels treballadors. Per exemple, garantir que tinguin l'oportunitat de treballar en el marc de l'economia col·laborativa en unes condicions dignes i evitant qualsevol discriminació per raó de gènere o procedència.
El decàleg també reclama respecte al medi ambient i potenciar un tipus d'economia que es preocupi més per les "infraestructures compartides" que per la mercantilització i la comercialització.
A més, també reclamen transparència a les plataformes d'economia compartida , tant de cara als seus usuaris com de cara als consistoris de les ciutats que acullin les seves activitats.
Reivindicar la sobirania municipal
Un cop aprovada la declaració, les ciutats iniciaran un període de treball que en una de les seves primeres fases preveu dirigir-se a plataformes que es presenten sota el paraigua d'economia col·laborativa però generen disfuncions a les ciutats. "Volem fer sentir la veu de les ciutats que treballem plegades per aprofitar possibilitats d’innovació i regular i establir regles de joc clares per evitar un impacte negatiu", ha afirmat el primer tinent d'alcaldia, Gerado Pisarello, durant la presentació del decàleg.
Pisarello ha reclamat que les ciutats puguin fer "les seves regles del joc" i ha qualificat l'estratègia dels firmants de "sindicalisme municipalista". En la mateixa línia, el regidor d'Amsterdam Udo Koch ha reclamat protegir els treballadors i els consumidors "trobant l'equilibri entre regulació i innovació".
També ha intervingut a l'acte la primera tinenta d'alcaldia de Milà, Cristina Tajani, per a qui l'acció comuna de les ciutats pot servir per "suggerir" polítiques públiques als respectius governs estatals.
Deu ciutats més d'arreu del món encara han de confirmar el seu suport a la declaració però els municipis impulsors ja treballen en el calendari dels pròxims mesos. En el cas de les ciutats europees, la primera parada és la Comissió Europea, a qui volen demanar una nova regulació que tingui en compte els reptes que planteja la falsa economia col·laborativa. Fins que la normativa comunitària no sigui una realitat, els municipis pressionaran per impulsar les seves pròpies regulacions.