31
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
01
de novembre
a les
16:59h
L'anunci de Barcelona com a seu de la primera etapa de "La Vuelta" ciclista a Espanya 2023 s'ha formalitzat aquest dilluns amb la publicació del contracte que assegura que la capital catalana serà punt de partida de la cursa. I ho ha fet amb el pagament oficial d'1,16 milions d'euros a càrrec de l'Institut Barcelona Esport i dirigit a l'empresa que gestiona de manera exclusiva la gran cita, Unipublic. Una inversió important, pel que fa a la quantitat pública destinada, que va acompanyada d'un debat de fons: quin i com és el retorn d'aquests diners. De moment, fonts del govern municipal es limiten a apuntar que encara no es poden donar "els detalls de com repercutirà" en la ciutat aquesta cita esportiva. Tanmateix, asseguren que "és conegut que aquest tipus d'esdeveniments tenen un impacte positiu en la ciutat, des del punt de vista econòmic i de prestigi".
El contracte que el consistori barceloní acaba de publicitar amb Unipublic és la manera habitual de funcionar pel que fa a "La Vuelta". La cursa s'organitza, en gran part, a través de desenes de contractes entre l'empresa explotadora i ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes. Les tarifes ballen molt depenent de la importància de l'etapa, o de si és una arribada -que es paguen més altes- i dels dies que la caravana de participants i seguidors preveu establir-se a la zona. Tot plegat fa que les administracions paguin entre 5.000 euros, en els casos més humils, fins als 300.000 euros que pagarà l'Ajuntament de Madrid per acollir el final de "La Vuelta" d'aquest any, segons va informar el mitjà Somos Madrid aquest agost.
Més enllà d'aquestes xifres, hi ha un preu diferent i que és més alt i va al marge de la resta: ser la sortida de la primera etapa. En aquest cas, que és el que organitzarà Barcelona, fa anys que la quantitat s'hauria elevat i s'ha fixat al voltant del milió d'euros, si bé en molts casos aquests contractes no apareixen en els portals de transparència. En el cas de Barcelona sí que ha estat així. Segons fonts municipals, aquest mateix contracte inclouria tant la sortida de la primera etapa -una contrarellotge per equips- com l'arribada de la segona etapa, que encara no està estipulat per on passarà prèviament.
De moment, però, del poc que se sap d'aquesta pròxima edició -que suposa el retorn a Catalunya, després de quatre anys d'allunyament- és que la tercera etapa acabarà a Andorra. Per tant, el seu pas pel país no inclourà cap altra arribada en territori català, a l'inici del traçat. Fonts del Departament de Presidència de la Generalitat, en aquest sentit, apunten a aquest diari que no hi ha cap implicació econòmica prevista des del govern català.
Arguments per fixar el preu
En la publicació oficial de la designació de Barcelona com a seu inicial de la gran cita del ciclisme es donen les raons que té l'Ajuntament per fixar la quantia d'1,16 milions d'euros públics. Així, l'institut considera que la concreció de la xifra "es podria considerar inicialment subjectiva", però que se sustenta en fins a cinc "arguments objectius".
La primera raó que s'aporta és que és l'última gran cita internacional de la temporada vinent, després del Giro d'Itàlia al maig i el Tour de França al juliol. La segona, que l'esdeveniment el cobriran uns 215 mitjans de comunicació de més de 22 nacionalitats. La tercera, que les imatges de la prova esportiva arriben a 190 països. La quarta, que les accions necessàries per acollir la cursa implicaran "una clara revitalització del patrimoni cultural i arquitectònic" de Barcelona, ja que el recorregut inaugural preveu el pas per espais com la Sagrada Família, la Pedrera o la Torre Agbar. I la darrera, l'existència d'un pla de comunicació des de la signatura del contracte fins que acabi l'esdeveniment.
Des de l'executiu municipal, igualment, se subratlla que la candidatura per acollir l'inici de "La Vuelta" va comptar amb unanimitat dels grups polítics de l'Ajuntament. També detallen que els pròxims mesos s'aniran descobrint més detalls esportius i d'organització de la cita.
El retorn econòmic
I conjuntament amb el debat de la fixació de la despesa inicial pública respecte a la cursa, apareix el retorn econòmic calculat. Una investigació del diari El Confidencial va concloure que la majoria de contractes que Unipublic tanca amb les institucions públiques no inclouen un informe posterior de l'impacte. Tanmateix, portaveus de la companyia explicaven llavors que la proposta que es feia arribar a les ciutats interessades a acollir etapes tenia en compte una recuperació econòmica per al territori basada en pernoctacions i afluència de públic. Aquest diari s'ha posat en contacte amb l'empresa, però no ha estat possible obtenir una resposta a les preguntes plantejades, en ple pont de Tot Sants.
Aquests indicadors, però, són els mateixos que han brandat recentment algunes destinacions per on ha passat "La Vuelta". L'Ajuntament de Vitòria, per on transitava la cita d'enguany, ha calculat un impacte de 800.000 euros, en base a 5.000 pernoctacions en dos dies a establiments hotelers, a més dels beneficis publicitaris del turisme pel que fa a la projecció televisiva. A Jaén, al seu torn, la diputació menciona uns ingressos calculats de 250.000 euros per l'ocupació de 2.500 places hoteleres, a més d'una despesa afegida mitjana de 45 euros per persona en menjar i despeses diàries i un seguiment televisiu de la cursa d'uns 2 milions i mig d'espectadors, en dues etapes.
Alhora, fonts de l'Ajuntament de Valls, l'últim municipi català on es va programar una sortida d'etapa de "La Vuelta", l'any 2019, destaquen a NacióDigital que el seu cas tenia una certa particularitat. D'una banda, des del consistori no hi havia una voluntat econòmica dissenyada i fixada com a objectiu primordial, sinó que la decisió de lligar Valls amb la cursa organitzada per Unipublic tenia un sentit simbòlic vinculat a la tradició de la ciutat amb el ciclisme. En aquell cas, a més, en ser una etapa de menor impacte que les barcelonines, el contracte va implicar únicament 10.890 euros per a l'erari de la capital de l'Alt Camp. Ara bé, des de l'ajuntament recorden que la fixació de la sortida d'etapa -i la caravana que això comporta- va suposar omplir els restaurants i hotels tant de la ciutat com de les poblacions del voltant.
Comptat i debatut, amb la resta de càlculs no explicitats, el retorn econòmic més estès entre els anuncis de l'administració és el que desemboca en els negocis d'hostaleria de les zones que reben "La Vuelta". Un condicionant que significa, a la pràctica, transferir part de la despesa pública al sector privat, si bé hi ha mecanismes com la taxa turística que suposen un ingrés públic directe. Els arguments de l'ajuntament barceloní, però, són més expansius. La justificació municipal en el contracte públic menciona "una projecció internacional, una notorietat i un reclam que incrementa la reputació de la marca Barcelona en diferents àmbits". En concret, fragmenta les potencialitats del retorn per a la ciutat en sectors com l'econòmic, l'esportiu, el turisme i la projecció a l'estranger. De moment, però, sense xifres.
El contracte que el consistori barceloní acaba de publicitar amb Unipublic és la manera habitual de funcionar pel que fa a "La Vuelta". La cursa s'organitza, en gran part, a través de desenes de contractes entre l'empresa explotadora i ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes. Les tarifes ballen molt depenent de la importància de l'etapa, o de si és una arribada -que es paguen més altes- i dels dies que la caravana de participants i seguidors preveu establir-se a la zona. Tot plegat fa que les administracions paguin entre 5.000 euros, en els casos més humils, fins als 300.000 euros que pagarà l'Ajuntament de Madrid per acollir el final de "La Vuelta" d'aquest any, segons va informar el mitjà Somos Madrid aquest agost.
Més enllà d'aquestes xifres, hi ha un preu diferent i que és més alt i va al marge de la resta: ser la sortida de la primera etapa. En aquest cas, que és el que organitzarà Barcelona, fa anys que la quantitat s'hauria elevat i s'ha fixat al voltant del milió d'euros, si bé en molts casos aquests contractes no apareixen en els portals de transparència. En el cas de Barcelona sí que ha estat així. Segons fonts municipals, aquest mateix contracte inclouria tant la sortida de la primera etapa -una contrarellotge per equips- com l'arribada de la segona etapa, que encara no està estipulat per on passarà prèviament.
De moment, però, del poc que se sap d'aquesta pròxima edició -que suposa el retorn a Catalunya, després de quatre anys d'allunyament- és que la tercera etapa acabarà a Andorra. Per tant, el seu pas pel país no inclourà cap altra arribada en territori català, a l'inici del traçat. Fonts del Departament de Presidència de la Generalitat, en aquest sentit, apunten a aquest diari que no hi ha cap implicació econòmica prevista des del govern català.
Arguments per fixar el preu
En la publicació oficial de la designació de Barcelona com a seu inicial de la gran cita del ciclisme es donen les raons que té l'Ajuntament per fixar la quantia d'1,16 milions d'euros públics. Així, l'institut considera que la concreció de la xifra "es podria considerar inicialment subjectiva", però que se sustenta en fins a cinc "arguments objectius".
La primera raó que s'aporta és que és l'última gran cita internacional de la temporada vinent, després del Giro d'Itàlia al maig i el Tour de França al juliol. La segona, que l'esdeveniment el cobriran uns 215 mitjans de comunicació de més de 22 nacionalitats. La tercera, que les imatges de la prova esportiva arriben a 190 països. La quarta, que les accions necessàries per acollir la cursa implicaran "una clara revitalització del patrimoni cultural i arquitectònic" de Barcelona, ja que el recorregut inaugural preveu el pas per espais com la Sagrada Família, la Pedrera o la Torre Agbar. I la darrera, l'existència d'un pla de comunicació des de la signatura del contracte fins que acabi l'esdeveniment.
Des de l'executiu municipal, igualment, se subratlla que la candidatura per acollir l'inici de "La Vuelta" va comptar amb unanimitat dels grups polítics de l'Ajuntament. També detallen que els pròxims mesos s'aniran descobrint més detalls esportius i d'organització de la cita.
El retorn econòmic
I conjuntament amb el debat de la fixació de la despesa inicial pública respecte a la cursa, apareix el retorn econòmic calculat. Una investigació del diari El Confidencial va concloure que la majoria de contractes que Unipublic tanca amb les institucions públiques no inclouen un informe posterior de l'impacte. Tanmateix, portaveus de la companyia explicaven llavors que la proposta que es feia arribar a les ciutats interessades a acollir etapes tenia en compte una recuperació econòmica per al territori basada en pernoctacions i afluència de públic. Aquest diari s'ha posat en contacte amb l'empresa, però no ha estat possible obtenir una resposta a les preguntes plantejades, en ple pont de Tot Sants.
Aquests indicadors, però, són els mateixos que han brandat recentment algunes destinacions per on ha passat "La Vuelta". L'Ajuntament de Vitòria, per on transitava la cita d'enguany, ha calculat un impacte de 800.000 euros, en base a 5.000 pernoctacions en dos dies a establiments hotelers, a més dels beneficis publicitaris del turisme pel que fa a la projecció televisiva. A Jaén, al seu torn, la diputació menciona uns ingressos calculats de 250.000 euros per l'ocupació de 2.500 places hoteleres, a més d'una despesa afegida mitjana de 45 euros per persona en menjar i despeses diàries i un seguiment televisiu de la cursa d'uns 2 milions i mig d'espectadors, en dues etapes.
Alhora, fonts de l'Ajuntament de Valls, l'últim municipi català on es va programar una sortida d'etapa de "La Vuelta", l'any 2019, destaquen a NacióDigital que el seu cas tenia una certa particularitat. D'una banda, des del consistori no hi havia una voluntat econòmica dissenyada i fixada com a objectiu primordial, sinó que la decisió de lligar Valls amb la cursa organitzada per Unipublic tenia un sentit simbòlic vinculat a la tradició de la ciutat amb el ciclisme. En aquell cas, a més, en ser una etapa de menor impacte que les barcelonines, el contracte va implicar únicament 10.890 euros per a l'erari de la capital de l'Alt Camp. Ara bé, des de l'ajuntament recorden que la fixació de la sortida d'etapa -i la caravana que això comporta- va suposar omplir els restaurants i hotels tant de la ciutat com de les poblacions del voltant.
Comptat i debatut, amb la resta de càlculs no explicitats, el retorn econòmic més estès entre els anuncis de l'administració és el que desemboca en els negocis d'hostaleria de les zones que reben "La Vuelta". Un condicionant que significa, a la pràctica, transferir part de la despesa pública al sector privat, si bé hi ha mecanismes com la taxa turística que suposen un ingrés públic directe. Els arguments de l'ajuntament barceloní, però, són més expansius. La justificació municipal en el contracte públic menciona "una projecció internacional, una notorietat i un reclam que incrementa la reputació de la marca Barcelona en diferents àmbits". En concret, fragmenta les potencialitats del retorn per a la ciutat en sectors com l'econòmic, l'esportiu, el turisme i la projecció a l'estranger. De moment, però, sense xifres.