El silenci que va portar la pandèmia ho va canviar tot en matèria de soroll, almenys a Barcelona. Ho asseguraven els experts i les entitats vinculades a la contaminació acústica els darrers anys i ho refermen les dades actualitzades de l'Ajuntament a les quals ha tingut accés Nació. Els barcelonins s'han fet més sensibles als sons de la ciutat i la policia hi ha correspost tramitant més sancions. Així, l'any 2023 es van imposar 9.099 denúncies per excessos acústics a la capital catalana. Això deixa una mitjana d'un expedient sancionador cada hora. També suposa gairebé doblar les xifres de l'any previ a la irrupció del coronavirus, quan se'n van registrar 5.521 denúncies d'aquesta mena a instàncies de la Guàrdia Urbana.
El punt d'inflexió va ser el confinament i l'aturada del ritme de la ciutat, que malgrat va arribar com una anomalia també va malacostumar els ciutadans de la capital del país a la calma. O els va conscienciar. Els matisos varien, però la diagnosi és ben estesa. Després del 2020, l'increment de les sancions que tenen a veure amb el soroll és clar i sostingut. Si bé encara l'administració creu que calen un parell d'anys per acabar de llegir quina serà la nova normalitat, tant el 2021 (8.931) com especialment el 2022 (11.388) van registrar moltes més sancions que l'any previ a l'esclat del coronavirus.
Aquesta preocupació a l'alça que diversos testimonis i parts implicades detallaven a aquest diari, setmanes enrere, queda reflectit en unes dades que matisen una realitat: l'augment de les denúncies s'està registrant pel so excessiu atribuït a la vida veïnal, a les terrasses i a l'oci nocturn que no pas al fet de circular amb vehicles especialment sorollosos. És a dir, la sensibilitat s'ha focalitzat en el primer tipus de comportaments, allunyat d'una altra carpeta habitual de la contaminació acústica com és el trànsit.
Segons les dades facilitades per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'ordenança de convivència i civisme se sancionen tres principals tipus de conflictes sonors: el que té a veure amb "pertorbar el descans i la tranquil·litat vels veïns o vianants" i que inclou "cants, crits, baralles o qualsevol acte molest", el de "dur a terme actes o fer sorolls que pertorbin el descans dels veïns" i el de "circular un vehicle de motor amb un silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, o amb un tub ressonador". Les dues primeres tipologies, molt similars i que en tots dos casos tenen a veure amb les queixes pel soroll d'activitats al carrer o a les llars, han augmentat amb contundència els darrers anys. Han passat de sumar 2.268 denúncies (2019) a acumular-ne fins a 5.361 (2023), més del doble. En canvi, els expedients que tenen a veure amb els vehicles sorollosos s'han mantingut molt més estables. L'any d'abans del coronavirus es van tramitar 1.249 denúncies, i els anys posteriors, una xifra similar: 1.033 (2021), 1.579 (2022) i 1.341 (2023).
El gran canvi: excés de zel o revelació
Des de l'ajuntament, per més que es prefereix no comentar la tendència, sí que s'apunta que l'augment de sancions té a veure amb un increment de les denúncies ciutadanes. Tot plegat, a més, va vinculat a canvis socials que s'han d'acabar d'estabilitzar. De fet, un dels matisos importants és que l'any 2022, quan es van registrar més queixes per contaminació acústica a Barcelona, també va ser l'any en què es va reobrir completament l'oci nocturn. Una realitat que els anys previst havia estat escapçada en diferents ocasions.
Sobre aquest fet reflexiona Lluís Torrents, president de l'Associació de Sales i Concerts de Catalunya (ASACC), que subratlla que hi havia un punt de previsibilitat pel qual el sector de l'oci musical i nocturn s'havia anat preparant. "Han canviat moltes coses i la pandèmia ha estat molt important. La sensibilització dels veïns en quant al so ha fet un increment exponencial. Tot el sector dèiem "quan torni l'activitat, després de dos anys en què els nuclis urbans se n'anaven a dormir i era com si fossin a un poble escoltant ocells, això serà un drama". I, efectivament, així ha estat", estableix Torrents, que apunta que hi ha entitats veïnals que han traspassat les línies de l'exageració per restringir activitats cultural i d'oci comunitari.
De fet, l'argument del representant de les sales de concerts i també de discoteques va més enllà i defensa que ara com ara Barcelona té molt menys problemes de soroll que anys anys anteriors. Ara les sales estan més sensibilitzades amb els excessos de so i amb els comportaments que provoquen més enuig veïnal, com són els moments de les entrades i sortides dels establiments, apunta Torrents. "Ara moltes discoteques tenen convenis o paguen de la seva butxaca per tenir agents cívics o personal que eviten que la gent es quedi al carrer molestant els veïns. Això fa una dècada no existia. Què ha canviat, si hi ha menys soroll? La sensibilització de la gent", conclou.
De l'altra banda de les interpretacions, però, s'arriba a una mena d'entesa matisada. L'advocat i membre de l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA) Lluís Gallardo estableix que com a societat ara estem "més sensibilitzats" i som "més intolerants" amb els sorolls que sobrepassen els decibels permesos, però defensa que veníem d'una època de poca consciència de la gravetat social del fenomen. "Som el país on es venen més somnífers i ansiolítics d'Europa", afegeix Gallardo, que ho vincula directament a complicacions per conciliar el son per motius de soroll.
També Jordi Badia, president de la Xarxa Veïnal contra el Soroll (Xavecs) creada recentment, enfoca cap a la problemàtica de les terrasses i la vida nocturna com a element distorsionador més important: "Són pics sonors que el teu cervell no pot absorvir perquè no els pot preveure. Com un crit o el batibull a la sortida a una discoteca. Tot això et sobta de manera instintiva". A banda, però, reconeix que també han començat a arribar noves tipologies de queixes per soroll veïnal que tenen a veure amb activitats que tenen lloc a interiors d'illa, com els patis escolars o altres actes esportius.
Multes més cares
Tot el relacionat amb les sancions per soroll, a més, ha anat a l'alça en un moment en què també s'ha desplegat el Pla Endreça, segell del govern Collboni pel que fa a l'ordenança de convivència i civisme. Una part crucial d'aquest pla ha estat l'increment substancial del preu de les sancions. L'any passat, el tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, va anunciar que els agents començarien a aplicar un augment de mitjana del "55%" del valor de les multes respecte a les que s'imposaven prèviament, ja que fins llavors s'intentava no sancionar amb duresa els comportaments que s'emmarquen en el camp de les molèsties.
Des de llavors, però, la recaptació s'ha disparat. Així, actualment, el mateix portal del Pla Endreça reivindica que "dur a terme actes o fer sorolls que pertorbin el descans dels veïns" se sanciona amb fins a 750 euros i que "pertorbar el descans i la tranquil·litat del veïnat o dels vianants" amb "cants, crits, baralles o qualsevol acte molest" pot comportar una multa de fins a 3.000 euros. De moment, però, les dades sobre recaptació en aquests supòsits no s'han presentat.